EL Banc Mundial Europeu pot regular la forma d’entendre l’Educació?
L’entrevista que ha fet el presència el sociòleg Stephen ball m’ha agradat moltíssim i encara ho estic digerint. Potser demà o demà passat canviaré el post o n’afegiré un altre. Una de les persones que en parla és el meu amic de la xarxa Jose Martin.
D’entrada el que hem de comprendre que pel que intuït aquest sociòleg es col·loca de forma empàtica amb el que pensen els pares. Aquí no té res a veure a la manera de fer ni de pensar dels mestres.
Segons aquest sociòleg, diu que hi ha dos tendències que influeixen en les polítiques educatives, la Mercantivista, egocèntrica, individualista, privada.liderada pel Banca Mundial Europeu i una altre emancipadora, cooperativa, plural, pública, diversa amb L’Unesco amb l’informe delors.
Són dos maneres de veure l’educació contraposades. Difícil trobar un equilibri en les dos, malgrat seria una solució. Però anem a les famílies. Que entrevista en parla llargament de l’educació que han de donar coma estructura socialitzadora primera. Jo ho reconec em caso el 27 d’abril d’aquest any, convençut amb la meva dona. I un dels projecte comuns més forts són els meus futurs fills. N’hem parlat i ens hem posat d’acord. Volem que els nostres fill sapiguen 5 idiomes, aprengui més informàtica que el seu pare, una art la que li agradi(música, plàstica, dibuix, dança…), i un esplai per jugar amb els altres. Com a pare que cerco? Cerco la millor educació del meu infant, per això el primer que miraria és si la pública que li pertoca és una bona escola. Sinó segur que els meus fills aniran a un privada. Pel fet que la sectorització actual d’escoles no permet l’elecció, fent com diu l’entrevista que provoqui més segregació.
Es normal, si veig que hi ha molta problemàtica(la immigració no vull parla no és problema si està ben acollida) de qualsevol aspecte doncs no portaré a l pública que em pertoca. Que estic fent aquí, doncs creant una escola d’èlit i una escola cada vegada més guetista. No hi crec amb això , però penso amb el futur del meu fill. Evidentment això ho puc fer, perquè sóc d’una classe mitjana amb estudis superiors. Els que no tenen recursos és una roda que es trepitja.
La solució de tot aquest problema, és difícil, és necessita més financiació a l’escola, claríssim. Però també tinc clar que quant sigui jove potser no voldrà prendre part d’aquest projecte, El secretari general de la Ugt va definir molt bé el context de temps del jove actual i de la seva rebeldia.
Però això ho definirà quant estigui a l’Adolescència abans no. Perquè es infant, i a l’infancia no pot definir el que vol en la seva vida, si que pot escollir els joguets que li agraden, però no la seva educació, això ho ha decidit el nucli familiar.
Un altre punt important, és que els infants i joves no es formen, sinó consumeixen títol és veritat. Hem de tendir cap a la cultura de l’esforç, com a pare segurament li hauré d’incetivar les ganes de recerca la veritat és a dir investigar.
Possiblement hi hauria algunes entitats familiars que optarien per què estiguessin amb la multidiversitat, perquè fossin més socials, però la veritat és que això no produeix en el mercat laboral. Evidentment tinc les meves propostes, per tal de que l’educació del meu fill no sigui tan programada, però evidentment demana d’unes polítiques educatives sòlides com:
- No baixar les ràtios mantenir-les en 24 amb dos professors dintre l’aula. LLuís Llovet va més enllà.
- Aprenentatge Multinivell i Cooperatiu han de ser les màximes dels mestres. Però demana, que la concepció jo sé tu no saps, passi al model Socràtic, jo sé que no ser res. Alhora ara tenim a l’escola una practicant que estava programant una unitat didàctica en una classe a partir de diferents objectius en diferents nens.No personalitzem tant, hem de tendir mateixos objectius per a tothom amb avaluacions desiguals segons les capacitats de cada u. Per tant és importànt construir coneixements a partir del que saps. És a dir la teoria del constructivisme.Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres.És interessant l’article de L’Enric Gil on parla de l’educació amb els blocs.
- El model individualista egocèntric i privatizador que actualment és l model que influeix més als estat provocat pel banc mundial ha d’entendre que també ha de formar liders que no pensin tant amb ells mateixos. Per tant s’ha de cercar l’equilibri. I la Unesco no pot pretendre ser tant humà, l’educació s’ha d’adaptar al moment en que es viu i alhora adaptar al context cultural. La solució passa per un model mixt.
Esperem que L’Enric Canela tardi en donar-me més opinió, deu ni do lo que he pensat. El tema es complex, ja em direu que opineu.