L’estat Docent segons la Fundació Bofill  No és cap secret, que la Fundació Bofill, gràcies a diferents informes està cada dia més de moda i de referència educativa. El post que us recomano a llegir, abans de llegir aquest teòric, són d’en David Martinez. Jo simplement, vull mostrar les gràfiques de l’informe i alhora la meva simple opinió. Anem a veure els gràfics, que ja sabeu que una imatge val mil paraules. Hi ha una cosa que no recull l’informe que és la constància d’entrada de mestres joves del sistema educatiu actual. En el moment de la ley general de educación va fer que entrés a Catalunya i Espanya de forma massiva mestre i professors els anys 70, fent un estacament d’entrada de mestres joves els anys 90, degut a que el sistema estava col·lapasat. Actualment, a primària sobretot i degut a tres causes, la jubilació dels mestres que van començar els anys 70, la sisena hora i finalment per l’augment de la natalitat. Si ens fixem a Europa, hi ha un equilibri major que a Catalunya. Aquest tema es complexe. Ja que si fos en un altre camp, segurament s’intentaria aconseguir la paritat. Però esclar, que això l’infome bofill no ho pot recollir perquè no és elegant. Us imagineu, que hi hagués una normatives com les llistes electoral? 50% home 50% dones. No vull crear polèmica però heu de tenir clar, que els infants necessiten referents masculins. Tampoc queda bé fer aquesta declaració molts homes estant a l’equip directiu. Això tampoc crec que queda bé estudiar-ho. Una de les idees clares, d’aquest gràfics, que no s’ha de comtemplar les ràtios mestres respectes nens i joves, sinó grandaria de grups-classes. Interessant el que afirma de la evoució dels sous l’informe Bofill Un dels nostres grans mals de la societat, i que L’Artur Mas en el seu discurs de La Casa Gran ho recull, és la indiferència real dels catalans, com diria L’Artur MAs val més 1000 mestres emprenyats que Indiferents. Ja sé que cada vegada més tendeixo a les idees de Cdc en soc conscient. Aquí teniu: Mireu la quantitat de groc que hi ha. I evidentment comentar les dos conclusions que treu l’informe bofill: 1.-Introduir progressivament criteris no acadèmics en la selecció per a la formació, criteris que parin més esment en la personalitat i en la motivació dels candidats a treballar com a docents. Molt complexe, i més en el conjunt d’oposició que hi ha actualment, que el que demana és teoria i poca pràxis. 2.-Reduir, complementàriament, el nombre de places disponibles per a la formació inicial, tant a primària com a secundària, per ajustar-la a la demanda previsible quatre o cinc anys després; això tindria l’efecte de restringir la demanda i, si es considera l’experiència d’altres països (com ara Finlàndia o Corea) de millorar el perfil acadèmic dels candidats i, fins i tot, el prestigi de la professió. Això s’ha d’estudiar bé, perquè el problema actual és que hi ha una mancança de mestres. A més que moltes vegades donar-se de baixa per malaltia de mestre comporta que potser un lincenciat en història tingui que ser mestre tutor de primària. No us dic el que penso d’això, per no tornar a deixar verd el departament. En quant la Formació en parla també l’informe, segueix el més ideal, prou consumir formació i més investigació. Prou per avui. Em sembla que ja en podeu tenir una idea delo que diu.