L’evolució de l’educació especial i la meva opinió.

Dimecres, 16/01/2008 (13:49) La principal funció de l’educació és l’integració de les persones a la societat. En un primer moment de la història de l’educació especial es tractava en centres clínics, el que anomenaven manicomis. Era una manera d’integrar, ells tenien un problema i els havíem d’apartar i així no molestaven.  En els infants cap la decada dels 1970 a partir de patronats de pares, per la necessitats d’educar els infants amb discapacitat. És el moment en que creen dos sistemes educatius parlal·lels el centres d’educació especial, i el centres ordinaris.

No cal dir que la història de l’educació especial és més llarga, però des de l’inici s’ha vist com un problema. Això ens indica que la integració comença amb els valors socials de la societat. També el moment en que s’educa de forma seria es relativament nou no arriba a la trentena d’anys.

L’inici de l’educació especial propiament dita, ve a partir de l’Informe warnock 1977 d’anglaterra, on és defineix el concepte de necessitats educatives especials com uns recursos que necessitaven l’infant per la seva escolarització a partir d’uns suports permanents, intermitents o temporals. 

Fixem-nos que els anys 70 apareix la ley general d’educación que deriva de L’EGB, fixem-nos que en aquella llei no parla explicitament de l’educació de la diversitat. Per tant aquí tenim el primer retrocès de l’educació. Que no és solucionarà fins a l’entrada de la LOGSE al 1990. El desplegament normatiu no arriba fins el Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Així puc afirmar que la nostra educació sempre va 15 anys en retard.

Els principis de l’educació són:

1.-La normalització:Un sol sistema educatiu, un sol currículum adaptat a les necessitats.

2.-Sectorització: Escoles més properes de casa.

3.-Individualització: Adaptar el currículum a les seves necessitats.

4.-Integració: Integrar-los en medis ordinaris.

Aquests principis van permetre un augment de recursos per acollir els infants en centres ordinaris.

A partir del 2001 la OMS(Organització Mundial de la Salut) va redifinir la classificació derrocant els conceptes de Discapacitat per  limitacions a les activitats. Minusvalidesa per la restricció de la participació en la societat.

En el pla directiu de l’educació especial del departament d’educació 2007-2010 ho defineix per Limitacions o barreres de les persones per a la desenvolupament o la participació en diferents activitats.

Fixem-nos aquest concepte és més ampli, passa a que la persona necessita recursos, a que l’objecte s’ha d’educar la persona. És un nou pas, que no servirà de res si la societat realment acull els valors de l’acollida i la diversitat com una riquesa.

Caram que estudiós que estic. Espero que com sempre us hagi situat amb el tema. No cal dir-ho que els superdotats és un tema on mai es sap on col·locar-los.