Cada vegada que sento a parlar de l’educació del lleure o dels menjadors escolars, o és negatiu o es diu no traiem el tema. No voldria fer mai un alarmisme però es hora de dir la situació actual d’aquest món pel seu nom.L’educació en el lleure possiblement fa més de 100 anys que existeix,algunes agrupacions escoltes de Girona ciutat ja han celebrat els 50 anys, i demostra aquesta dada. Això provocat que la normativa de joventut sobre aquest tema sigui bastant clara. 1 monitor cada 1o infants, i es demana que un 40% siguin titulats de monitors de lleure. Però aquesta normativa cobreix les activitats fora del temps escolar.  Malgrat molts dels casals d’estiu es facin a l’espai de l’escola. Que passa en les activitats extraescolars i els menjadors escolars? Doncs que la normativa és molt i molt liberal. I no es mulla en les ràtios. Provocant que en els menjadors es pugui acceptar ràtios de 1 monitora 30 infants. Com un monitor pot educar hàbits de salut amb tants d’infants? Segurament els monitors han de servir els infants. Però en realitat el que haurien de fer és educar i no servir. Tot això ha provocat que els menjadors escolars siguin terra de ningú. I que les empreses privades hagin vist terra de negocis.Això sí, ha provocat un factor interessant d’entrada per molt joves(la majoria dones) és la seva primera feina en casals d’estiu, activitats extraescolars… Alhora en els menjadors escolar un altre col·lectiu que ha entrat són dones entre 40 a 55 anys. És a dir, que hi ha en el sector de lleure els professionals amb més risc ocupacional.Malgrat el lleure s’educa en uns valors alternatius de l’escola molt importants, s’acaba convertint en guarderia quan no hi ha escola. Sense veure que és educatiu. La normativa de menjadors escolars és estricta en sanitat que fins i tot obliga a les empreses a formar tots els monitors en manipulació de aliments. En canvi en formació pedagògica i dinamitzadora de grups no. Provocant que en els monitors de menjador escolars tothom ho pugui fer. Curiosament la normativa de joventut per lleure fora del temps escolar,  és més estricta i demana que hi ha 40% de titulacions. És així que puc afirmar que el món del lleure està dividit totalment, alhora crec que aquesta titulació de monitors de lleure que és per tota la vida hauria de caducar-se per renovar-se. Fixem-nos que una persona als 18 anys es pot treure el títol de monitors, i no exercir, i tornar a fer de monitor als 40 anys. Els infants canvien com la societat. Concluint l’educació  del lleure és un  tema tabú, per a tothom. Cal una dignificació del sector. I que les normatives de joventut s’apliqui als menjadors escolars i extraescolars perquè els menjadors es compleixi la ràtio de 1 monitor 10 infants. Ja sé que demana que el menjador escolar es faci una injecció econòmica, per tal que no pugés molt el menú escolar. Però els pares han d’entendre que no paguen només el menú, sinó també els monitors i els valors de saluts i educatius que han de transmetre. Una forma de fer com a Sarragossa, que allà van ser més pràctics i en anar tots els monitors de menjador escolar en vaga va provocar que ara tinguin un conveni propis i exclusiu. En el món del lleure fa tres anys que en hi ha un. Per tan és un element molt nou que encara s’ha d’aplicar amb més força.Alhora la societat ha de valorar el lleure com agent educatiu diferent de l’escola, que no només és una guarderia quan no hi ha escola. Alhora hi ha una possibilitat en la creació de la nova llei d’educació perquè el monitor sigui un agent més de l’escola, i no un extern només. Aquesta llei és un bon moment per reglamentar el conjunt de buits legals que existeixen en el món de lleure. L’educació lleure sempre ha format part de la cultura catalana i forma part de la seva identitat, Escola i educació del lleure són complementaris, hi ha de formar un sol agent educatiu. L’infant i els joves han de ser educats i no servits.