Avui he estat pensant que moltes vegades només cerquem la crítica constructiva negativa, i no propostes clares i concretes per solucionar-ho. En el document de L’estat Actual de L’educació ressenyat anteriorment amb els meus articles, també afirma propostes que he intentat concretar breuement, en negreta pensaments que m’han sorgit:
1.Accelerar el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació més enllà de la sisena hora, traslladant a la població en general i a la comunitat educativa en particular la necessitat de donar prioritat a l’educació i de tenir consensos fonamentals al voltant d’aquesta temàtica. El pacte nacional D’educació té un gra, aquest gra és el seu sinònim LA SISENA HORA, anem més enllà d’aquesta proposta executada pel Psc perquè el tenien en el seu programa electoral. Fixem-nos que en la privada concertada ja es feia. Els grans temes de País els partit polítics haurien de deixar les seves diferències, no pot ser que en un període de 15 anys tinguem 3 lleis totalment diferents, logse, loce, loe… Provocant que en el sistema educatiu, hi hagi les tres lleis aplicant-se, perquè manca de temps de començar aplicar una altre.

2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la comunitat educativa i la societat en general. La societat domina la llei del mínim de l’esforç. Cada vegada més, és parla sobre la cultura de l’esforç. La societat i l’escola, han de començar a promoure l’esforç com a valor.

3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries instrumentals, de manera molt especial, entre la població escolar amb majors dificultats. En la constitució ens diu que tothom té el dret a l’educació, per tan tothom té el dret de ser alfabetitzat, però segurament ja hem d’anar més enllà de les matèries instrumentals, i començar a parlar de l’Alfabetització de les Tics.

4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a l’escola i a l’institut. MESURES aquesta és la paraula, el problema de la primària és que no s’han donat recursos ni mesures sinó s’han donat HORES. La quantitat no és igual a la qualitat d’educació.

5. Impulsar l’educació d’adults, no només entesa des de la perspectiva de l’educació de base sinó també com a formació continua en el mercat laboral i com a formació personal per ampliar el bagatge cultural propi. En l’informe Delors(he trobat per internet un resum us ho enllaço) Aprendre a Aprendre és un pilar de l’educació. Molt cops es pensa que la formació només ha de ser per les etapes universitàries, institut, escola, hem d’anar més enllà, cap a una concepció de formació Continúa. On l’estat doni facilitats per donar una formació de qualitat.

6. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de l’Administració pública i des del sector empresarial. La relació empresa pública i privada, sempre ha estat conflictiva. Hi ha molts retractors de l’empresa privada. Però la veritat és que segurament una demana l’altre. Han de començar a ser un sol agent educatiu, per tal de donar una formació de qualitat.

7. Impulsar un gran acord entre sector públic i sector privat sostingut amb fons públics per respectar el principis d’equitat i de llibertat d’elecció de centres. Segurament la societat catalana hi ha un escissió, entre el sector públic i privat. Segurament sempre i serà. En aquests moment soc membre del Consell Municipal D’educació, i les dades d’escolarització que em van passar, eren que un 42% de la població estava en les concertades. Aquesta dada és molt significativa, d’entrada dir que l’estat li surt a compte la concertada, perquè sinó demanaria la entrada de més funcionaris i duplicar el sistema educatiu. El DRET A ESCOLLIR, és un dret essencial, hem de cerca métodes per poder afavorir-ho.

8. Potenciar la imatge del Servei Públic en Educació. Sens dubte, que el sistema públic d’educació, està desvalorada. Cerquem-la com el se valor és la educació Universal. Cerquem recursos i mètodes per millorar la educació.

9. Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults, els contractes-programa, la formació del professorat i l’avaluació de professors, de centres i del conjunt del sistema educatiu. No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on s’hi aplica la sisena hora. Com he afirmat abans, la quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE LA SISENA HORA.

10. Millorar la formació inicial del professorat i el procés d’accés al lloc de treball. Davant la necessitat de mestres s’ha d’augmentar el nombre de places a les UNIVERSITATS, en 250 que es creuen el següent any ho trobo insuficient i arriba tard. Aquest any magisteri comença a pasar de 3 anys a 4 això vol dir que hi ha un any que no entren mestres. Per tan aquesta mesura s’hauria d’haver aplicat fa dos anys.

11. Millorar la formació permanent del professorat i canviar el model actual. En aquests el fet que la formació compti com a punts en la teva carrera provoca LA CONSUMICIÓ DE LA FORMACIÓ, per tal de tenir punts. No es genera l’afany de recerca, s’ha de canviar realment el model actual.

12. Incrementar l’autonomia de centres escolars públics, tant en els aspectes pedagògics i organitzatius com en el referit a la contractació del professorat. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’una clara i real professionalització dels equips directius (molt especialment del director o directora) per gestionar adequadament aquesta autonomia escolar. Autonomia, per mi es palla, en el fons l’educació és un caramelet massa maco per donar molta autonomia a les escoles, és vol controlar i dominar, encara que no s’afirmi. El cas més clar és el de L’ANNEXA DE GIRONA, en el seu reglament de règim intern apareixia, que no es permetia el vel a l’escola, aprovat en el departament d’educació i quan hi ha problemes EDUCACIÓ ho controla tot.

13. Reforçar una cultura d’avaluació del sistema educatiu transparent, rigorosa, independent i al servei de la societat. Complicat, però estaria molt bé. Quan es mesura les competències bàsiques no haurien de ser els mestres sinó professionals externs.

14. Impulsar la millora de la recerca educativa promovent, tanmateix, la seva valoració tant entre la comunitat educativa com entre la població en general. INVESTIGACIÓ, ho trobo tan a faltar m’agradaria tan recerca, però el model de formació actual no ajuda. Em sembla que hi ha moltes coses per pensar sobre educació.