El projecte segueix tres línies metodològiques que emmarquen la metodologia de treball i perfilen el projecte. Es planteja el projecte seguint metodologies basades en:

• Aprenentatge-servei
• Metacognició
• Intel·ligències múltiples

A continuació es detalla com es treballa en cada un d’aquests marcs metodològics.

APRENENTATGE-SERVEI 

En primer lloc, plantegem el projecte a partir de la metodologia de l’aprenentatge-servei ja que és un mètode per unir l’aprenentatge amb el compromís social. El projecte posa en joc coneixements, habilitats, actituds i valors de manera que es tracta d’un projecte educatiu amb finalitat social: aprendre a ser competents sent útils als altres i aproximar-nos a les realitats dels altres.

Es justifica la utilització d’aquest mètode tenint en compte que:

• En primer lloc, el veritable èxit de l’educació consisteix a formar bons ciutadans capaços de millorar la societat i no només el seu currículum personal.
• En segon lloc, els nens i joves no són els ciutadans del futur, són ja ciutadans capaços de provocar canvis en el seu entorn.
• I, en tercer lloc, resulta que a més, fer un servei a la comunitat, ajudar als altres, és un dels mètodes d’aprenentatge més eficaços, perquè els nois i noies troben sentit al que estudien quan apliquen els seus coneixements i habilitats en una pràctica solidària.

El projecte no es limita, doncs, a elaborar uns recursos educatius sinó que aquests són funcionals més enllà del propi procés d’aprenentatge ja que van dirigits a nens i nenes hospitalitzats.

Aquesta és una metodologia d’aprenentatge, però no és només això, també és una filosofia que reconcilia la dimensió cognitiva i la dimensió ètica de la persona, una pedagogia que reconcilia qualitat educativa i inclusió social i una estratègia de desenvolupament comunitari perquè fomenta el capital social de les poblacions.

Seguint la metodologia del l’aprenentatge-servei, el projecte parteix d’una primera fase en la qual els alumnes han reconegut i identificat en el seu entorn una necessitat amb la qual connecten i se sensibilitzen: els nens i nenes hospitalitzats. Però no es limiten a sensibilitzar-se, sinó que passen a l’acció, es comprometen a millorar d’alguna manera la seva situació desenvolupant un projecte solidari del qual en seran ambdós col·lectius els protagonistes.

METACOGNICIÓ

En segon lloc, de manera més personal i cognitiva, pretenem afavorir el procés metacognitiu dels alumnes. Buscarem que els alumnes pensin i reflexionin sobre el seu propi coneixement i potenciar la seva capacitat per a reflexionar sobre els seus processos de pensament i la forma en què aprenen.

Pensar sobre el propi pensament i les habilitats metacognitives implicades en aquest procés solen ser automàtiques i l’alumne no s’adona que les està usant. No obstant això, podem desenvolupar tècniques que els permetin tornar-se més conscients del progrés que estan fent i dotar-los d’aquesta manera d’estratègies d’aprenentatge, d’eines d’autoregulació i de més apoderament personal.

Flavell, defineix la metacognició com: “la metacognició es refereix al coneixement que un té sobre els propis processos i productes cognitius o sobre qualsevol cosa relacionada amb ells, és a dir, les propietats de la informació o les dades rellevants per a l’aprenentatge. Per exemple, estic implicat en metacognició (metamemoria, metaaprendizaje, metaatención, metallenguatge, etc.) si m’adono que tinc més problemes en aprendre Al fet que en aprendre B, si m’ocorre que haig de comprovar C abans d’acceptar-ho com un fet… La metacognició es refereix, entre altres coses, al control i l’orquestració i regulació subsegüent d’aquests processos» (Flavell, 1976, p. 232).
Com a complement d’aquesta definició també és interessant tenir en compte que, segons Burón, la metacognició es destaca per 4 característiques:

• Arribar a conèixer els objectius que es volen aconseguir amb l’esforç mental.
• Possibilitat de l’elecció de les estratègies per aconseguir els objectius plantejats
• Acte-observació del propi procés d’elaboració de coneixements, per comprovar si les estratègies triades són les adequades.
• Avaluació dels resultats per saber fins a quin punt s’han aconseguit els objectius.

Es planteja aquest mètode de treball ja que entenem, seguint les idees al respecte de Freire, que l’ensenyament no es refereix a la transferència de coneixement, sinó a la creació de possibilitats de la seva producció o de la seva construcció. Aspecte que també afavorirà l’apoderament personal dels alumnes.

La metacognició és una eina per arribar al coneixement de la pròpia persona ja que el factor constant en el procés és la construcció de coneixement. Però també sabem que es desenvolupa al llarg del desenvolupament i que el plantejament ha de ser ajustat a les diferents etapes evolutives.

El projecte és interdisciplinar, engloba a totes les assignatures de tots els nivell educatius. Totes les assignatures poden articular-se des de la metacognició però cadascuna ha de dissenyar-se de forma específica des de les característiques de cada assignatura i la maduresa dels alumnes.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Arribat a aquest punt del disseny del projecte entra en joc l’invidualitat i la riquesa del grup d’alumnes. No tots tenim les mateixes habilitats, competències o aptituds cosa que posa de rellevància les intel·ligències múltiples, per una banda, i la importància del treball en equip i l’exercici de la competències emprenedores, per una altra.

La teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada per H. Gardner, posa de manifest la importància de les diferències individuals de les persones. Redefineix el concepte d’intel·ligència i afegeix a les conegudes lingüística i matemàtica altres sis tipus d’intel·ligències: viso-espacial, cinestèsica-corporal, musical, naturalista, interpersonal i intrapersonal.
Es plantejant el projecte tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples. Dotant d’interdisciplinarietat el projecte donem l’oportunitat al nostre alumnat de practicar i experimentar en cadascun d’aquests camps per poder desenvolupar cadascuna d’aquestes intel·ligències en tots i cadascun dels recursos educatius que generin i comparteixin.