• Descripció: Quina petjada ecològica generes?

Es tracta de fer la descoberta de quin impacte generen les nostres activitats habituals sobre el medi ambient. Es presenta en forma de repte, per tal que la descoberta que es realitza, motivi l’alumnat a iniciar de manera activa la proposta presentada.
– Recollida de dades a casa, sobre què consumeixen i quins residus generen.
– Elaboració de conclusions en grup de treball. Quina petjada ecològica generes?
– Posta en comú a nivell de grup-classe.
– Recerca sobre solucions a la problemàtica detectada: mapa conceptual que integri PRODUCCIÓ-CONSUM-IMPACTES-SOLUCIONS.

    • Recursos:

– Ordinador portàtil,
– Quadern de camp i taules de doble entrada,
– Plataforma popplet.com per crear mapes de conceptes.

    • Eines d’avaluació:

– Una rúbrica que avalui la recollida de dades feta a casa, les conclusions elaborades i el mapa conceptual.

    • Temporització:

Una setmana per fer l’observació a casa de les dades demanades i 2 sessions de classe per fer la posta en comú i estructurar els resultats obtinguts sobre la seva petjada ecològica i per crear el mapa de conceptes sobre les solucions que es poden adoptar.

    • Gestió de l’aula:

Es presenta l’activitat mostrant un vídeo sobre la generació de residus a les nostres llars. A partir d’aquí es proposa una recerca: quants residus generen a casa i de quin tipus? Quins productes conté la compra setmanal de la nostra família? Es prepara un mini quadern de camp, on han de prendre nota dels residus que es generen a casa, de quin tipus són i com es gestionen; i de quins productes comprem setmanalment. També es proposa calcular en kilos quants residus generen en una setmana. Amb totes les dades recollides es fa una posta en comú a l’aula per arribar a conclusions: quina és la nostra petjada ecològica? Quina quantitat de residus generen? Quina quantitat de recursos consumeixen?
A partir d’aquí s’obre un espai en que han de cercar informació sobre quines són les solucions que podem adoptar per reduir el nostre impacte ambiental, és a dir, la nostra petjada ecològica. Es construeixen mapes conceptuals per estructurar i sintetitzar la informació trobada, de manera que es puguin relacionar producció, consum i impactes amb les solucions que es proposen. Un cop fet això cal focalitzar en el cost mediambiental de les activitats productives i la reutilització dels productes.
La recollida de dades es fa de manera individual, però el tractament de les mateixes abans de la posta en comú es fa en equip. La posta en comú es fa a nivell de grup-classe, i el disseny del mapa conceptual es fa, de nou, en equip de treball.