Aquesta experiència sorgeix des de el desig dels departaments d’educació musical de les escoles públiques de Sant Joan Despí i Cornellà de crear un grup de treball reconegut pel departament del qual formessin part tots els professionals dedicats a l’ensenyament musical dels dos municipis
Les intencions que impulsen aquest projecte són quatre:
1) Impulsar la dansa tradicional catalana i d’arreu del món i donar-la a conèixer fora de l’àmbit escolar organitzant una ballada popular infantil,en un espai públic, on participessin totes les escoles de la localitat.
2) Mostrar com les danses populars tenen un significat col·lectiu d’identitat, de comunicació, d’apropament i també de integració, i que esdevenen un recurs idoni per promoure valors com el respecte, la solidaritat i l’amistat emprant un llenguatge comú: la música i el moviment.
3) Formar part de diferents activitats de formació que permetessin millorar la qualitat de l’ensenyament musical a l’escoles.
4) Crear un nou nexe d’unió entre les escoles de les dues localitats per enriquir-se i unificar criteris mitjançant debats i xerrades i formacions per al professorat.
Actualment, l’ensenyament y l’aprenentatge de la música està íntimament relacionat amb una de les reaccions més bàsiques que provoca la musica a l’ésser humà: el moviment corporal.
El moviment facilita l’aprenentatge de la musica perquè aquesta desencadena despostes psicomotores que deriven en determinades representacions mentals. Quan l’alumnat mostra dificultats per a fixar l’atenció, per exemple, els exercicis de moviment poden focalitzar l’activitat ajudant a centrar l’escolta dins d’algun aspecte en particular.
El moviment corporal és un reflex extern de l’audició i , inclús, de la qualitat d’aquesta. A partir del moviment, es pot fer patent allò que no s’evidencia des d’altres propostes pedagògiques.
Però si el moviment exterioritza el contingut percebut per l’alumne, també pot mostrar el que els mestres desitgen comunicar. El moviment és un recurs per a transmetre un model que posteriorment imitarà el nen o la nena. És un procés d’ensenyament-aprenentatge on el gest pot substituir a les paraules. Aquest tipus de comunicació implica, sovint, una major atenció i una actitud més positiva per part de l’alumnat.