A l’entrada de l’estiu Educació va aprovar el nou currículum d’Educació Primària. Amb poca informació i menys explicació, els mestres es van trobar a l’inici de curs un currículum que aplicar al CI sense cap formació prèvia ni coneixement.

Aquesta situació rocambolesca l’hem patit tot el col·lectiu, a setembre, i ningú ha aixecat el to de veu , ni la reivindicació ha aparegut enlloc. El que tots anomenàvem “pistatxo” ha canviat i tots ens hem quedat igual. Una petita nota a la normativa d’inici de curs i cap endavant!!

Uns quants ens hem pres la molèstia de llegir-nos el document, d’informar-nos , de veure les millores però que trist ha estat tot! Des de d’alt i sense cap implementació a la base (col·lectiu de mestres) s’ha dictat un currículum que ningú aplica, no per falta de ganes, sinó d’explicacions prèvies i d’implicació compartida.

Això em fa venir a la memòria l’època d’aplicació LOGSE que en una conferència d’en Tonnucci se li va ocórrer preguntar “però que ningú diu res? ja sabeu què s’ha aprovat i no hi ha una revolució?”. Ell , que era partidari del canvi ,ja va preveure que la llei anava més avançada que la mentalitat dels mestres. Llavors, en aquella època, tothom va fer un curs de trenta hores per entrende el concepte de constructivisme i de reforma i per això es va avançar.

Ara ni això. La trista posad en marxa del nou currículum em recorda aquelles pel·lícules de “vells buròcrates” que , malgrat anar publicant lleis i decrets, es mantenen impassibles al llarg del temps. Així està l’escola, rebent una pluja d’idees que , com una rierada potent, baixen corrent avall sense quallar al terreny, sense adobar les llavors i sense donar fruits. Tristes rierades pedagògiques , una darrera l’altre, molt innovadores però poc pensades i assumides pels docents.

Però encara hi som a temps de rectificar: Rellegir entre tots el nou currículum, formar els mestres, explicar i motivar la il·lusió en les propostes novedoses que es proposen i aplicar tot allò que ens pot donar una millor metodologia. Tots n’erem conscients que calia repensar el currículum , el què fer a l’aula i ara, que en tenim un de nou, s’està perdent una oportunitat històrica.

I la culpa és de tots: de qui fa lleis sense explicar-les, de qui no les porta a la pràctica per desconeixement i d’aquells que només es preocupen pel corporativisme anquilosant. Trist, molt trist i innoperant.