El concepte de sistema econòmic treballat a partir de pel•lícules

 

El cinema a l’aula

Els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat que els és propera.

Les pel·lícules, iguals que els contes, poden tenir un fort component pedagògic, perquè situen a l’espectador en un món, amb uns personatges i unes situacions, a partir del qual es pot interactuar – tot  interpretant, suposant, relacionant, … – és a dir: se’n poden treure conclusions.

L a història passa a ser un referent per a la comprensió i l’aplicació dels continguts i, posteriorment, també facilita el record dels aprenentatges.

El meu agraïment a Daniel Gràcia, amic estimat, que va ser qui em va fer adonar de la gran utilitat que aportava el treball del cinema a l’aula.

 

El concepte de sistema econòmic

La manera com les persones ens organitzem per a satisfer la seves necessitats s’anomena sistema econòmic. Per poder comprendre realment aquest concepte, com qualsevol altre, s’ha de poder manipular: analitzar, repensar, criticar, proposar alternatives… És a dir, s’ha de ser conscient que un sistema s’origina degut a unes circumstàncies i que es va adaptant als canvis, fins que arriba un moment en que es transforma (exemple: el pas del  feudalisme al capitalisme). Perquè els sistemes econòmics no són inamovibles.

Aquests canvis, però, es van produint lentament, malgrat que a vegades hi ha uns fets puntuals que desencadenen el canvi definitiu.

Per apropar els alumnes  al concepte de sistema econòmic, en el llibre d’ Economia de  l’Editorial Teide que vam escriure amb l’Elena Carbonell, proposàvem diferents situacions: un joc de supervivència, un atac extraterrestre – com el produït en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo- , i un   naufragi – com el del Robinson Crusoe -; situacions que permetien situar un grup d’alumnes en la tessitura d’haver de decidir: què produir, com fer-ho i de quina manera distribuir (preguntes essencials de tot  sistema econòmic).

Aquestes situacions, per la seva simplicitat, són molt útils per introduir el concepte de sistema econòmic  però, per copsar bé aquest concepte cal augmentar la seva complexitat (més personatges, rols,…), i aquí podem fer ús del cinema.

 

Pel·lícules per treballar el concepte de sistema econòmic

Més important que proposar les millors pel·lícules, qüestió del tot subjectiva, crec que és interessant fer algunes propostes que, per la seva varietat, ajudin en la recerca personal de cada professor.

 

Rebel·lió dels animals

En el lloc web http://www.auladecine.es hi ha disponible unes fitxes didàctiques molt completes, referides a pel·lícules de temàtiques generals, i adreçades a alumnes de diferents edats.

Entre aquestes fitxes, i relacionada amb l tema que ens ocupa, podem trobar  la de “Rebelión en la granja” basada en l’obra de George Orwell.

http://www.auladecine.es/contenidos/fichas/rebelion_granja.pdf

És una crítica dels sistemes autoritaris a partir de la història d’una granja en la que els animals, comandats pels porcs (líders per la seva intel·ligència), agafen el poder als humans. Inicialment el funcionament de la granja millora  però acaben imponent una dictadura i acaben aplicant els mateixos errors dels humans.

 

Soylent greenSoylent Green

Ja fa molts anys que la vaig veure per primera vegada aquesta pel·lícula i recordo que em va colpir molt. Segurament  que aquest ha estat el motiu pel que la he passat a classe sempre que he pogut. Es tracta d’una visió negativa del futur (2022), en el que la naturalesa quasi és únicament un record i on l’empresa Soylent es l’encarregada de subministrar l’aliment que s’elabora, segons la publicitat, a partir de  plàncton.

En una societat dividida en dues classes: una minoria privilegiada i una majoria desesperada amb l’únic objectiu de sobreviure, menjant soylent  (aliment distribuït controladament pel govern)

En aquesta societat viu el policia Robert Thorn (Charlton Heston) amb el seu amic Sol Roth (Edward G. Robinson), que és un ancià professor  que encara recorda el món que hi havia abans de la destrucció ecològica.

El desenllaç es produeix quan Sol Roth decideix anar a morir en un programa governamental de suïcidis assistits…

 

In time

Aquesta pel·lícula és de l’any 2011. Tracta d’un sistema econòmic organitzat a partir del temps, que fa les funcions de diner.

L’argument de la pel·lícula parteix d’elements de ciència ficció: l’aturament de l’envelliment de les persones a partir dels 25 anys (sempre que disposin de suficient temps), la mort instantània de les persones al acabar el seu últim segon de temps, la possibilitat de fer transaccions  – deixar, robar, comprar, cobrar,fer préstecs …- a partir del comptador de temps que cada persona porta incorporat al braç…

A partir d’aquests elements ens permet copsar les similituds que existeixen amb la realitat del nostre sistema econòmic: les diferències d’oportunitats en funció de l’origen , la necessitat de l’existència de pobresa per mantenir la riquesa d’una minoria, la inflació com a control de la superpoblació, la fragilitat de les persones amb pocs recursos, el poder en mans d’una minoria …

 

Guia de treball (Rebel·lió dels animals, Soylent Green i In time)

Es pot treballar qualsevol de les pel·lícules a partir de les següents preguntes:

  • Quines circumstàncies podien provocar l’aparició d’aquest  sistema econòmic ?
  • Descripció del sistema: què es produeix? Com ? De quina manera es distribueix?
  • La distribució és justa ? Per què ?
  • Com  es pot sostenir el sistema ?
  • Quin seria el teu un sistema econòmic ideal ?

Debat sobre les mesures que caldria dur a terme per evitar un dels problemes majors amb el que s’enfronta el nostre sistema econòmic: el mediambiental.

 

Víctor

 



Una cadena de muntatge: fem ocells de paper (Economia a ESO)

Diuen que un dels àmbits que properament valorarà l’informe PISA serà la competència financera. Benvingut sia !

Malgrat que m’agrada fer classe amb els alumnes d’ESO i que crec imprescindible, per a la seva formació com a ciutadans, que treballin conceptes relacionats amb l’economia, únicament he pogut treballar en aquest nivell de forma molt esporàdica.

Enguany he impartit un crèdit que anomeno “La pela és la pela” i en el que intento donar als meus alumnes de 3r d’ESO un vernís amb el principals conceptes econòmics.

Un dels conceptes que vull treballar és el de la productivitat i em proposo que l’assoleixin de veritat. No busco únicament que entenguin i puguin repetir una definició sinó que espero que siguin capaços d’aplicar-la a la realitat.

Degut a que els alumnes no viuen molts conceptes de forma directa en el seu dia a dia, intento de posar-los en situacions que els puguin sentir com una experiència pròpia.

Ocell de paperEls jocs són una eina molt bona d’aprenentatge i sé que, si plantejo una activitat com un joc, millorarà la motivació inicial de l’alumnat. Per aquests motius sempre que tinc la oportunitat plantejo a classe aquest joc de rol: una cadena de muntatge de fabricació d’ocells de paper.

L’activitat és pot plantejar en tres classes:

Classe 1-

S’explica com es fan els ocells de paper

Es distribueix els alumnes en grups-empresa (millor que ells mateixos els triïn) i dels deixa practicar.

A mitja classe se’ls planteja la competició.

Hauran d’organitzar-se: triar un líder – que únicament dirigirà –, repartir la feina (especialitzar-se), pensar eines (béns de capital)… per produir el màxim d’ocells de paper.

Cada grup haurà de fer una marca a l’ocell i, per poder-lo comptabilitzar, l’ocell s’haurà de mantenir dret (control de qualitat).

Classe 2

Es deixa uns minuts perquè acabin de concretar la seva organització i ja es pot començar a competir (20 minuts).

Els grups aniran portant la seva producció al professor que anotarà a un lloc visible l’evolució del joc i, finalitzat el temps, es calcularà la producció de cada empresa i la productivitat aconseguida (en relació al nombre de membres de cada grup).

Cada grup-empresa valorarà posteriorment el seu funcionament amb les errades i els encerts que ha tingut en el joc (pot ser interessant que la valoració es faci per escrit).

Classe 3

En la posada en comú de les valoracions es poden introduir, a més dels conceptes de producció i productivitat, els de qualitat, especialització, organització, liderat, formació dels “treballadors”, béns de capital, planificació, monotonia en el treball … i debatre la dicotomia entre competència i col·laboració.

Si la cosa ha funcionat ,es pot fer una altra tanda de producció i esbrinar si els grups-empresa han après de l’experiència anterior i han millorat la seva productivitat.

Víctor



Apple o Microsoft ?

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Segment de mercat (Apple o Microsoft ?)

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de Màrqueting – Segment de mercat

Font: Diari Cinco Dias 10-5-2011

Breu descripció: Una enquesta feta a EEUU mostra les característiques dels compradors d’ Apple i de Microsoft.

Potser aquestes empreses no han decidit aquest mercat objectiu (target) però sembla clar que els clients d’ Apple són més joves, viuen més a la ciutat, tenen més nivell d’estudis, els agrada més el disseny avantguardista,… i en temes d’alimentació prefereixen la llimonada, el hummus i el vi francès davant del consumidors de windows que prefereixen la pepsi, els sandvitxos de tonyina i el vi blanc.

Ampliació de la notícia:

http://www.cincodias.com/articulo/tecnologia/Apple-Microsoft-Cuestion-personalidad/20110426cdscdstec_2/

Víctor



Acomiadament nul a Mercadona

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Acomiadament nul a Mercadona

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de personal – Administració de personal – Acomiadament nul

Font: Diari Expansión 28-3-2011

Breu descripció: El Tribunal Suprem ha declarat nul l’acomiadament d’un treballador de Mercadona per considerar que havia estat pressionat per agafar l‘alta laboral basant-se en proves mèdiques fetes per la mútua de l’empresa, contraries a l’informe mèdic fet per la sanitat pública.

La sentència segueix  la doctrina del Tribunal Constitucional  que considera  la pressió sota amenaça d’acomiadament, amb l’objectiu que el treballador abandoni el tractament mèdic, posa en risc la seva salut.

Ampliació de la notícia: http://www.expansion.com/2011/03/28/juridico/1301265500.html?a=f0fdc7c20cfc673487165e06489276d1&t=1301337948

Víctor



Les bones condicions de treball motiven (Ferrari)

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Les bones condicions de treball motiven (Ferrari)

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de personal – motivació

Font: http://www.elenaferrari.net/fabrica.html

Breu descripció:

En l’empresa Ferrari els operaris treballem amb llum natural en seccions que estan separades per jardins. Amb aquestes condicions de treball és crea un ambient de treball agradable i un bon confort ambiental amb el que és més fàcil motivar els treballadors.

Ampliació de la notícia: http://www.elenaferrari.net

Salut,

Víctor

Llum natural

El menjador





Jocs de rol: entrevista de treball

Enguany he tornat a fer l’exercici “Tot informàtica” que va crear la Sumsi Serrano i que sempre dona bons resultats per treballar els continguts del departament de personal. En aquest exercici, els alumnes determinen les característiques d’un lloc de treball (un dependent d’una botiga d’informàtica), trien el perfil professional necessari, redacten l’anunci oferint aquest lloc de treball, elaboren el seu currículum personal per a optar a aquesta feina i, després de fer unes entrevista de treball, seleccionen un candidat.

Tot l’exercici és un joc en el que els alumnes alternen en el paper d’un aspirant a un lloc de treball i en el d’encarregat de fer la selecció de personal.

M’agradaria destacar la part d’aquest joc de rol en la que simulem una entrevista de treball perquè considero que és mol útil. La majoria d’alumnes de primer de batxillerat encara no n’han afrontat mai cap i, encara que pugui semblar estrany, molts d’ells no són competents en qüestions tan bàsiques com “saber estar, moure’s i comportar-se”.

Per fer aquesta activitat necessito una hora de classe. Els tres alumnes voluntaris (o triats) per ser entrevistats surten de classe uns 15 minuts. En aquest temps poden preparar l’entrevista. Han de ser ells mateixos (no inventar-se títols…) i saben al lloc de treball al qual opten. Ells mateixos han de decidir l’ordre en el que volen intervenir.

entrevistadetrabajoMentre, amb la resta d’alumnes, es prepara una llista de preguntes que farà el entrevistador (un alumne triat un amb facilitat d’expressió, personalitat … ). Surten diferents preguntes que l’entrevistador va anotant: Quant vols cobrar ? Per què vols aquesta feina ? Quin consideres que és el teu pitjor defecte ? I la teva millor qualitat ? I si veiessis que roben a la botiga, què faries ? … Si en el perfil professional s’havia dit que calia coneixement d’anglès, es fa la proposta de fer al entrevistat alguna pregunta en aquest idioma per veure la seva reacció.

Un cop tenim una llista de preguntes es prepara l’escenografia. La taula del professor es mou perquè tota la classe no es perdi detall, l’entrevistador es col·loca a la cadira del professor,i amb l’esquena protegida, mentre que es prepara una cadira a l’altra banda de la taula on s’asseurà el entrevistat .

Les últimes instruccions al entrevistador, que enguany ha estat una noia: parla de vostè, rep al entrevistat dret, dóna-li la mà i espera una mica abans de seure, comenta el currículum de l’aspirant i fes-li les preguntes; posat en el teu paper i, si cal, improvisa.

Instruccions a la resta de classe: tothom callat, res de rialletes ni comentaris, esteu atents al que es diu, al to de veu… i, també, al llenguatge corporal.

Tot a punt !

Els tres entrevistats s’han succeït. Primer amb cara de sorpresa quan han vist l’entrevistadora perquè s’esperaven un exercici més tradicional. S’imaginaven a la pissarra, havent de contestar les preguntes del seus companys.

Cadascun del tres ha tingut una actuació diferent:

  • La primera alumna ha estat una noia que no havia fet el seu currículum amb la qual cosa ha hagut d’explicar –lo. Les seves respostes han estat contundents, fins al punt que hem arribat a la conclusió que, amb el seu to, havia pres la iniciativa de l’entrevista. La seva postura havia estat correcta però molt rígida. No havia gesticulat amb les mans. I s’havia assegut molt abans que ho fes l’entrevistadora.
  • El segon alumne ha esta un noi que s’ha mostrat molt natural, mostrant contínuament un somriure a la seva cara. La seva postura ha estat correcta i ha contestat correctament però, quan hem fet la posada en comú, ens ha semblat que donava la impressió que no tenia cap pressió i que no el preocupava gens el resultat de la entrevista.
  • La tercera alumna ha estat una noia que s’ha explicat molt bé però mostrant timidesa. La seva postura ha estat correcta. Ha esperat que la entrevistadora s’assentés. Ha gesticulat amb les mans per sota la taula. Però l’entrevistadora quasi no la deixava contestar.

Després del debat ens ha quedat la impressió que la primera aspirat a la feina de dependent es voldria imposar al client, que el segon es faria amic del client – malgrat que no li vengués res- i que la tercera seria molt responsable en la seva feina però que potser li faltaria iniciativa.

Enguany els tres aspirants s’han assegut bé i el seu llenguatge ha estat apropiat però recordo d’anys anteriors que he tingut alumnes que seien tirats enrere o endavant, menjant-se l’espai del propi entrevistador i alguns feien servir un llenguatge del tot inapropiat…també he tingut alumnes que no miraven als ulls de l’entrevistador, que creuaven els braços, …

En resum, doncs, aquest joc de rol permet l’alumnat tenir un primer contacte amb aquesta realitat i aprendre de l’anàlisi dels diferents comportaments a partir del intercanvi d’opinions.

La imatge l’he tret del bloc “estimat bloc” de Martachka. Gràcies. Les experiències en les entrevistes de selecció que ha patit ens poden ajudar.

http://estimatbloc.blogspot.com/2009/09/el-fantastic-mon-de-les-entrevistes-de.html

Víctor Prat



Treball per projectes: el treball de recerca

Treball per projectes

El treball de recerca és una de les úniques oportunitats que tenen els nostres alumnes de batxillerat de decidir què, com i amb quina intensitat volen aprendre.

dir-no-obligSoc dels que crec que el treball de recerca, com qualsevol treball per projectes, és un element molt important en la formació de l’alumnat perquè els obliga a prendre moltes decisions que fomenten la seva autonomia. Han de triar el tema, fixar-se un objectiu, escriure un possible índex inicial, elaborar un guió de treball i determinar la informació que necessiten.

Sovint, i per desgràcia, és el primer cop que aquests alumnes s’han d’enfrontar davant d’aquest repte i els sorgeixen molts dubtes.

El tema

La primera decisió que han de prendre és determinar quin serà el seu projecte. És molt important que triïn un tema que els atregui i que els motivi perquè hi hauran de dedicar moltes hores. A partir d’aquest moment, com a tutor, ja veig la diferència entre l’alumne que tria un tema per complir amb l’expedient i el que està il·lusionat i té ganes de començar a posar-se a treballar.

En ambdós cassos, però, els temes que s’escullen inicialment solen ser massa genèrics. El paper del tutor consisteix en ajudar a concretar l’objecte de la recerca i enfocar l’atenció a un sol aspecte amb la intenció d’aprofundir-hi.

lupa

Els alumnes no veuen gens clar aquesta concreció; tenen la percepció que podran fer poca cosa en un aspecte tan concret; pensen que no trobaran suficient informació i que el resultat final no ocuparà “gaires folis” i que, per aquests motius, no podran fer un bon treball. No s’adonen que, a l’aprofundir en qualsevol aspecte, sempre sorgeixen nous camins, amagats al principi, en els quals es podran endinsar i començar a fer descobriments.

Objectiu: la recerca

Un treball de recerca ha de tenir com objectiu descobrir quelcom: qüestions, potser petites, però que encara ningú – quan dic ningú, vull dir ningú – sàpiga.

L’objectiu d’un treball de recerca no pot ser únicament recollir informació sobre un tema, ni tampoc arribar a ser un especialista capaç d’entendre i reproduir coneixement d’altres, sinó que l’objectiu ha de ser crear coneixement nou (o potser en alguns cassos: redescobrir-lo ).

Al començament, però, sempre caldrà documentar-se; conèixer el que hi ha escrit sobre el tema per introduir-se en la matèria. Però dels conceptes generals sempre s’haurà de passar als aspectes concrets en els que s’hauran d’aportar novetats, fruits de la recerca.

Valor afegit

Un treball de recerca tindrà valor si descobreix quelcom i no es queda en l’aspecte descriptiu d’uns continguts, quan està ben estructurat i permet al lector introduir-se fàcilment en el contingut, quan es justifiquen les afirmacions i el redactat és correcte, quan és coherent, … i quan, en l’exposició del treball, s’explica la seva essència de forma amena i entenedora.

Línies de recerca de l’àmbit econòmic

L’alumnat interessat en els temes econòmics pot trobar amb facilitat continguts per fer el seu treball de recerca. Degut a que l’economia condiciona molts aspectes de la vida dels joves, al meu institut he triat les següents línies de recerca:

*Els joves i l’economia

Autonomia econòmica i assignació setmanal, IPC jove, la cistella de la compra del joves,…

gossos*Joves emprenedors

Anàlisi de la viabilitat econòmica i financera de projectes: organització d’un concert, un club esportiu, un pla d’empresa,…

*Estudi de la realitat econòmica local

Comportament d’un mercat (roba, iogurts, gasolina,…),Publicitat, marxandatge, empreses amb responsabilitat social… Temes referits a la ciutat on viu l’alumne.

Seria convenient que tots plegats apliquéssim la metodologia del treball amb projectes dins de les nostres matèries per fomentar la iniciativa i l’autonomia de l’alumnat. Perquè tots sabem que, quan s’hagin d’enfrontar als problemes reals de la vida, no tindran un enunciat, no se’ls donarà totes les dades per solucionar el problema, ni existirà una única solució perfecta. Llavors s’hauran d’espavilar. Ajudem-los !

Víctor Prat



Duros a quatre pessetes (Nueva Rumasa)

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Duros a quatre pessetes (Nueva Rumasa)

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Inversió i finançament

Font http://www.lavanguardia.es/economia/20110218/54116839359/salgado-recuerda-que-el-gobierno-y-la-cnmv-ya-alertaron-sobre-los-riesgos-de-nueva-rumasa.html

Breu descripció: L’empresa Nueva Rumasa va captar capital mitjançant pagarés de Nueva Rumasa oferint una rendibilitat de fins el 12% i després amb ampliacions de capital de Clesa i Dhul.

Davant d’una inversió hi ha tres elements que s’han de considerar: la liquiditat, el risc i la rendibilitat.

Cap d’aquestes inversions tenia liquiditat. En la publicitat de la emissió de pagarés, fins i tot, donaven a entendre que el fet de no cotitzar en cap mercat era un avantatge i en l’ampliació de capital (eren societats limitades) es sabut que les participacions són difícils de vendre al no cotitzar en borsa.

La rendibilitat que oferien als compradors de pagarés era excessiva i donava a entendre la urgent necessitat que tenia l’empresa de captar recursos.

Ningú dona duros a quatres pessetes i en aquest cas, com sempre, altres rendibilitats amaguen manca de liquiditat i un risc alt.

Salut,

Víctor



Minube i el marquetig directe

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Minube i el marquetig directe

Aplicable a: Economia Empresa –Màrqueting – Comunicació

Font: http://www.minube.com

Breu descripció: Les empreses busquen comunicar amb persones interessades en els seus productes i interactuar amb elles. Internet obre aquesta possibilitat.

Els de Minube viatgen i expliquen els seus viatges. Les persones interessades els segueixen voluntàriament (http://twitter.com/#search?q=minube) i reben informacions interessants, poden formar part d’una comunitat de viatgers en la que aporten experiències…

Amb aquesta estratègia de comunicació no enganyen a ningú perquè no amaguen que volen vendre però donen valor afegit als seus seguidors i alhora aconsegueixen que els ajudin a amplificar el seu missatge.

Ampliació de la notícia:

http://blog.minube.com

http://vueltaalmundo.minube.com

Salut,

Víctor



Botigues. Una simulació per introduir-se en empresa

Objectiu

L’assignatura d’Economia de l’Empresa comença tradicionalment treballant una colla de conceptes molt abstractes (concepte d’empresa, tipus, constitució, objectius, organització, planificació…). M’estic plantejant seriosament començar amb temes més concrets (màrqueting, personal…) per poder introduir, després, amb més facilitat conceptes més abstractes . Seria més adequat o és una bogeria ? Què us sem bla?

Enguany, però, encara he estat ortodox i he començat explicant el concepte d’empresa, els tipus, el procés de constitució… però amb la consciència, que, malgrat que fes referència contínuament a empreses i exemples que els alumnes coneixen, aquest continguts eren allunyats de les seves vivències i interessos.

Vaig pensar que, per fer-los sentir i viure l’empresa, podia muntar una simulació sense gaires pretensions en la que ells mateixos constituïssin una empresa, triessin la seva raó social,… amb l’únic objectiu de crear situacions properes a la realitat empresarial que els alumnes, amb les seves decisions, sentissin com a pròpies.

Descripció del model

Cada alumne disposava de 250.000 euros i es podia associar amb companys i decidir quin tipus d’empresa constituïa. El consell d’administració decidia la raó social i feia els tràmits de constitució (certificació negativa, escriptura), decidia la dimensió de la botiga (segons el capital de l’empresa) i, abans d’engegar, s’havia de calcular si tenia suficient capital (viabilitat financera) i si preveia que l’empresa fos rendible (viabilitat econòmica).

Un cop constituïda cada empresa podien començar a vendre,tot decidint el preu.

Les empreses competien en un mercat i, en funció de les decisions, obtenien millors o pitjors resultats que els hi eren presentats a partir de senzills balanços i comptes de pèrdues i guanys.

Es pot veure l’evolució del joc al bloc http://blocs.xtec.cat/botigues/quant-a/ en els apartats: manual del joc , càlculs, diari del joc i resultats.

Valoració

Vam iniciar el joc a final d’octubre i el vam finalitzar a mitjans de desembre. El joc va motivar a una bona part de l’alumnat i els va permetre jugar i, de passada, albirar conceptes que treballarem posteriorment . Van poder veure un balanç senzill i començar a entendre el seu contingut , sentir a parlar de costos, preus, punt mort, …

Els grups que van tardar més en la constitució van veure que perdien possibilitats davant dels més diligents; depenia del liderat de cada grup que la feina s’enllestia més ràpidament…

A cada jugada el consell d’administració de les empreses tenia una feina concreta per fer (l’organigrama de l’empresa, analitzar els resultats, justificar les decisions, pensar diferents escenaris de futur,…) i feia una acta de les deliberacions que em servia per avaluar el treball.

La classe era molt moguda, els alumnes anaven de bòlit. Es queixaven d’estrès però em sembla que aquesta sensació de no atrapar la feina era deguda a que no sabien treballar en equip i que els faltava planificació i organització.

Gràcies a Botigues l’alumnat ha portat una empresa, s’ha responsabilitat de les decisions, ha pogut entendre les dificultats, han treballat en equip, han discutit i après entre iguals … I a mi m’ha servit per fer referència a aquesta realitat quan he explicat conceptes més abstractes. Per fer entendre el concepte d’organització , per exemple, no n’hi ha prou amb memoritzar una definició sinó que és més important que vegin la seva necessitat.

Vull remarcar que amb aquestes metodologies també es treballen valors com la iniciativa, la responsabilitat, la col·laboració, la presa de decisions, ,…

Víctor Prat