Les vinyetes còmiques de Francesco Tonucci, et fan reflexionar entre el pensament de l’adult i l’infant; sobre la mirada dels nens/es a través de l’objectiu d’una càmera pot resultar molt interessant per treballar a l’aula. 
Pensant en el paper de l’educador, considero que seria productiu intentar utilitzar estratègies que ens ajudin a comprendre com veu el mon un nen, ficar-nos en la seva pell, i així, poder atendre les seves necessitats educatives.
Els infants agafem experiències de realitat que són properes i familiars per a ells i elles totes les imatges responen a situacions viscudes o d’objectes de l’entorn que els han cridat l’atenció i els desperten certa curiositat. També poden fotografiar coses que li donin alegria, tristesa o por.
El treball posterior a la captura de la im
atge depèn en gran part del mestre. Sense oblidar que el nen o nena és el protagonista i agent actiu del seu aprenentatge, l’adult formula jocs o activitats per treballar continguts curriculars que el propi infant ha seleccionat de manera no intencionada en el moment de fer la foto.
Un taller amb càmera digital esdevé una activitat molt interessant de fer amb alumnes d’infantil, en petit grup, i aprofitar el material fotografiat per fer propostes de llenguatge oral ( descripció d’una imatge), llenguatge escrit ( arribar el contingut dels cartells que trobem al nostre entorn) i matemàtic (formes, colors, números).
Hi ha infinitats d’activitats que podem fer amb una càmera i ens ajudaran a comprendre la ment del nen.
Font d’imatges: http://www.utopiayeducacion.com/2007/05/las-reflexiones-de-frato-por-francesco.html