El taller de pintura ja fa dies que està en marxa. No és l’únic espai on deixem aflorar la nostra creativitat, però és un raconet que ens fa sentir molt bé i que explotem tant com podem. Els nens i nenes pinten al seu ritme sense judicis de cap mena, decideixen quan comencen i quan acaben la seva producció. El paper és el seu espai particular on se senten lliures i fan el que volen. La paleta de colors és l’espai social on comparteixen rialles i algun que altre conflicte uns amb els altres.

La idea de desenvolupar aquest taller naix a partir de les investigacions de l’Arno Stern. Nosaltres hem fet la nostra versió tenint en compte les necessitats dels nostres alumnes i els recursos de que disposem.

Si esteu interessats i voleu aprofundir en el tema consulteu alguna d’aquestes pàgines:
http://educaciondemocratica.wordpress.com/2010/01/27/la-extraordinaria-historia-de-arno-stern-del-descubrimiento-de-la-formulacion-a-la-semiologia-de-la-expresion/

http://www.dirayaexpresion.es/index.htm

Sí, per fi!!! Aquesta vegada la pluja no ens ha separat del nostre destí: el cau de la Mirmiga. El Carles i la Montse ens esperaven amb moltes ganes d’explicar-nos algunes bones histories. Com hem gaudit!!!!
Si voleu saber més sobre la nostra visita, podeu consultar el bloc de la Mirmiga http://formigamirmiga.wordpress.com/category/general/

Salutacions!!!!

I per què pedres de colorins???? Per decorar el racó de les famílies, per jugar, contar, classificar, ordenar… en fi… un altre dels infinits bons moments en que cadascú es deixa anar i treu l’artista que és.

Sempre que hi ha un bon motiu ens vestim les robes d’exploradors (que tots i totes tenim al calaix de la imaginació) i sortim al món a investigar. En aquesta ocasió havia plogut molt i no haviem sortit al pati. Aprofitant que havia parat, vam pensar que els cargols sortirien a passejar i no ens ho voliem perdre.
Això va ser el que va succeir…

La “R” de Ramón, la “B” del Biel i del Bilal, la “L” de Lionel… segur que en més d’una ocasió heu sentit parlar als vostres fills i filles d’aquesta manera. És la seva manera de relacionar-se amb el llenguatge escrit. És un viatge divertit, curiós, únic per a cada nen i nena, en tot cas, un viatge molt bonic i enriquidor en el que vosaltres sou co-pilots. Disfruteu-lo!!!!!

És necessari tenir un dia de la Pau al calendari? Qui ho diu això? És important parlar de la pau? Què entenem per pau? Bé, cadascú pot opinar, pensar, creure el que siga, però el motiu d’aquest article és compartir amb vosaltres lo bé que ens vam sentir parlant de les coses que ens agraden i les coses que no. Totes les maduixes vam coincidir en un punt: ens agrada molt estar contents i també que els altres ho estiguin. I xerrant xerrant vam tenir la gran idea de repartir sonriures per l’escola: a grans mitjans i petits. Vam celebrar l’alegria col.lectiva amb un pic-nic al pati i per acabar, la cirereta del matí va ser juntar-nos tots els alumnes, mestres i personal no docent de l’escola per recitar uns poemes en favor de la pau.
A l’aula parlem cada dia de com estem, com ens sentim i per què. Expressant les nostres emocions i sentiments i identificant què les provoca ens apropa a nosaltres mateixa i també als altres.

Com ens agraden els contes!!!
A l’aula tenim molts. La Mirmiga cada trimestre fa una bona selecció de la seva biblioteca i ens els presta perque fem volar la nostra imaginació. Cada dia busquem un ratet per llegir, mirar, escoltar, representar… les increíbles histories que s’amaguen entre les pàgines. Ja són bastants els alumnes que s’han animat a explicar els seus contes preferits. Gràcies famílies per animar-los!!!!