EL PRIMER DIA DESPRÉS DE LES VACANCES DE NADAL, ELS DE P3 VAN ANAR A L’AULA DE PSICOMOTRICITAT I ES VAN TROBAR UNS REGALS. DE SEGUIDA VAN ANAR A BUSCAR ALS NENS I NENES DE P4 I P5. LLAVORS TOTS JUNTS, ELS VAM ANAR OBRINT.
QUINA SORPRESA QUE ES VAN EMPORTAR!!!!
AHIR VAM TENIR LA VISITA D’UN ANIMALONS MOLT ESPECIALS. VAM APRENDRE MOLTES COSES, I A MÉS, ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ. VAM PODER TOCAR TOOOOOTS ELS ANIMALS!!!
US DEIXEM LES FOTOS, MIREU LES CARES DELS VOSTRES FILLS I FILLES.
IMATGES DE P3 I P5AQUEST PRIMER TRIMESTRE HEM TREBALLAT UN CONTE, QUE ENS HA ENSENYAT A NO DIR PARAULES LLETJES I DIR-NE MÉS DE DOLCES. EL CONTE ÉS EL DE LA RATETA GIBERTA. AQUÍ US DEIXO EL CONTE:
LA RATETA GIBERTA
Hi havia una vegada una rateta que es deia Giberta.
A la Giberta li agradava molt col·leccionar les coses que trobava: pedres, petxines, taps,.. Però el que més li agradava era col·leccionar PARAULES.
Tenia tres capses especials, una de grossa, una de mitjana i una de petita, totes plenes de paraules. A la capsa grossa hi ficava les paraules dolces. A la capsa mitjana hi guardava les paraules normals. I a la capsa petita hi va posar les paraules gruixudes i feixugues.
Un dia la mestra de la Giberta va demanar a les ratetes i ratolins de la classe que duguessin a l’escola allò que més els agradava, el seu TRESOR. La Giberta no hi va pensar un moment: -Duré les meves capses de paraules.
L’endemà la classe era plena de les coses que cada ratolí i rateta havien dut de la seva casa. La mestra de la Giberta va dir que cada dia en mirarien una.
Van passar uns quans dies fins que li va tocar a la Giberta destapar les seves capses de paraules. Com que n’havia dut tres, la mestra li va dir que no les destaparien totes juntes; la grossa la destaparien a primera hora, la mitjana a l’hora de berenar i la petita en tornar del pati. I aixi ho van fer.
La Giberta va obrir amb molta cura la capsa grossa. Van sortir paraules tendres que eren com una música dolça que feia sentir bé els ratolins:
PERDONA, GRÀCIES, T’ESTIMO, BON DIA, PER FAVOR, VINE A JUGAR, VOLS QUE T’AJUDI, HOLA, FINS DEMÀ, EM SAP GREU, UN PETÓ, BONA NIT, ADÉU,…
Aquelles paraules van agradar tant als amics de la Giberta que a la classe tots van estar contents, se sentien més amics que mai, no els importava deixar-se les coses, haver d’esperar, no ser els primers. Estaven tranquils, i les coses i les feines les van fer més bé que mai.
Van arribar l’hora de berenar i van obrir la segona capsa, la mitjana. D’aquella capsa en sortiren, amb un so clar, les paraules que servien per donar nom a les coses noves que la Giberta descobria,L’estona de berenar va anar bé però no va ser com la primera estona del matí, tot seguit van anar al pati.
Quan entraren del pati tothom es va asseure de pressa a l’estora perquè volien saber quines paraules hi havia a la capsa petita. Quins nervis! Quan l’obriren va sortir un soroll molt fort i desagradable, però això no va ser tot, quan llegaren les paraules els ratolins i ratolines, fins i tot la mestra, es van començar a posar nerviosos. Es tapaven les orelles perquè no les volien sentir, les trobaven lletges, els feien sentir malament i a partir d’aquell moment tot van ser problemes: n’hi havia que ploraven, d’altres es molestaren, altres els sabia greu el que deien… Eren paraules com:
TONTO, NO ET FAIG AMIC, ÉS UN SECRET, NO VNIGUIS AMB NOSALTRES, MENTIDER…
La classe va acabar fatal, sort que era l’hora de sortir. Quin alè! Van dir tots.
Quan l’endemà van arribar a l’escola tots i totes es van asseure a la rotllana per parlar del que havia passat el dia abans amb les capses de paraules d ela Giberta. Tots van estar d’acord en què hi havia paraules que els agradaven, d’altres que eren necessàries per aprendre i d’altres que no les volien perquè no els agradava com se sentien quan les havien dit. Així acordaren que:
– Cada dia traurien una paraula de la capsa grossa, que els feia sentir bé, per aprendre-la i fer-la servir. Que quan estudiessin un tema nou posarien dins de la capsa mitjana les paraules noves que aprenguessin per així cada vegada saber-ne més. I totes les paraules lletges, que els fessin posar trists, enfadar, els fessin mal… les triaríem a la capsa petita per no treure-les ni emprar-les mai més.
I des d’aquell dia a l’escola de la Giberta ho fan així amb les paraules, i si un dia hi aneu sols sentireu paraules solides i de profit.
I aquesta és la història de les capses de paraules màgiques de la Giberta.
UN COP VAM EXPLICAR EL CONTE, A L’AULA CADA INFANT VA ESCRIURE UNA PARAULA GRUIXUDA, UNA PARAULA NORMAL I UNA DE DOLÇA, I LES VAM POSAR A DINS DE LES CAIXES CORRESPONENTS.
DESPRÉS, VAM FER UNA NOTA A CASA, PER DEMANAR ALS PARES I MARES QUE POSESSINA DINS D’UNA CAPSETA LES PARAULES DOLCES QUE DIUEN AL SEU FILL O FILLA.
AL RESULTAT HA ESTAT EXCEL·LENT I VULL AGRAIR A TOTES LES FAMÍLIES PER PARTICIPAR, HA ESTAT UN TREBALL MOLT MACO DE FER.
AQUEST PRIMER TRIMESTRE JA HEM ACABAT ELS TALLERS, US DEIXEM LES IMATGES QUE HEM ANAT FENT DE CADA TALLER.
AVUI HAVIEM D’ANAR FINS AL JARDI DELS SORS, PER CELEBRAR A CASTANYADA, PERÒ COM QUE HA PLOGUT, ENS HEM QUEDAT A L’ESCOLA. OOOHHH!
AL MATÍ HEM PINTAT LA CARETA DE LA CASTANYERA, CADA CLASSE AMB UNA TÈCNICA DIFERENT. DESPRÈS DEL PATI, HEM ANAT A LA SALA POLIVALENT I HEM CANTAT I BALLAT CANÇONS AMB EL RAMON. ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!!!
I A LA TARDA, HEM TINGUT LA VISITA DE DUES CASTANYERES. ELS DE 2N, ENS HAN REPRESENTAT UN CONTE DE LA CASTANYERA, I DESPRÈS LA CASTANYERA ENS HA EXPLICAT UNA HISTÒRIA. COM QUE ENS HA AGRADAT TANT, LI HEM BALLAT LA DANSA DE LA CASTANYERA.
I LLAVORS, CAP A BUSCAR LES CASTANYES QUE HAN TORRAT ALGUNS PARES, EREN BONÍSSIMES!!!!!!
ELS NENS I NENES D’INFANTIL JA HEM COMENÇAT EL PROJECTE DE L’AIGUA.
LA PRIMERA SORTIDA QUE HEM FET, HA ESTAT ANAR A VEURE ALGUNS DELS LLOCS DE SEVA EN QUÈ TROBEM AIGUA: FONT DELS SORS, LA BASSA I EL RIU GURRI.
US DEIXEM LES FOTOS DE CADA CLASSE.
DURANT ELS PRIMERS DIES HEM FET DIFERENTS ACITIVITATS PER ANAR-NOS CONEIXENT. US DEIXEM ALGUN DELS ÀLBUMS DEL PICASSA ON HI HA ALGUNES DE LES FOTOS DELS PRIMERS DIES.
PRIMERS DIES A P3
PRIMERS DIES A P4
PRIMERS DIES A P5