AQUEST PRIMER TRIMESTRE HEM TREBALLAT UN CONTE, QUE ENS HA ENSENYAT A NO DIR PARAULES LLETJES I DIR-NE MÉS DE DOLCES. EL CONTE ÉS EL DE LA RATETA GIBERTA. AQUÍ US DEIXO EL CONTE:
LA RATETA GIBERTA
Hi havia una vegada una rateta que es deia Giberta.
A la Giberta li agradava molt col·leccionar les coses que trobava: pedres, petxines, taps,.. Però el que més li agradava era col·leccionar PARAULES.
Tenia tres capses especials, una de grossa, una de mitjana i una de petita, totes plenes de paraules. A la capsa grossa hi ficava les paraules dolces. A la capsa mitjana hi guardava les paraules normals. I a la capsa petita hi va posar les paraules gruixudes i feixugues.
Un dia la mestra de la Giberta va demanar a les ratetes i ratolins de la classe que duguessin a l’escola allò que més els agradava, el seu TRESOR. La Giberta no hi va pensar un moment: -Duré les meves capses de paraules.
L’endemà la classe era plena de les coses que cada ratolí i rateta havien dut de la seva casa. La mestra de la Giberta va dir que cada dia en mirarien una.
Van passar uns quans dies fins que li va tocar a la Giberta destapar les seves capses de paraules. Com que n’havia dut tres, la mestra li va dir que no les destaparien totes juntes; la grossa la destaparien a primera hora, la mitjana a l’hora de berenar i la petita en tornar del pati. I aixi ho van fer.
La Giberta va obrir amb molta cura la capsa grossa. Van sortir paraules tendres que eren com una música dolça que feia sentir bé els ratolins:
PERDONA, GRÀCIES, T’ESTIMO, BON DIA, PER FAVOR, VINE A JUGAR, VOLS QUE T’AJUDI, HOLA, FINS DEMÀ, EM SAP GREU, UN PETÓ, BONA NIT, ADÉU,…
Aquelles paraules van agradar tant als amics de la Giberta que a la classe tots van estar contents, se sentien més amics que mai, no els importava deixar-se les coses, haver d’esperar, no ser els primers. Estaven tranquils, i les coses i les feines les van fer més bé que mai.
Van arribar l’hora de berenar i van obrir la segona capsa, la mitjana. D’aquella capsa en sortiren, amb un so clar, les paraules que servien per donar nom a les coses noves que la Giberta descobria,L’estona de berenar va anar bé però no va ser com la primera estona del matí, tot seguit van anar al pati.
Quan entraren del pati tothom es va asseure de pressa a l’estora perquè volien saber quines paraules hi havia a la capsa petita. Quins nervis! Quan l’obriren va sortir un soroll molt fort i desagradable, però això no va ser tot, quan llegaren les paraules els ratolins i ratolines, fins i tot la mestra, es van començar a posar nerviosos. Es tapaven les orelles perquè no les volien sentir, les trobaven lletges, els feien sentir malament i a partir d’aquell moment tot van ser problemes: n’hi havia que ploraven, d’altres es molestaren, altres els sabia greu el que deien… Eren paraules com:
TONTO, NO ET FAIG AMIC, ÉS UN SECRET, NO VNIGUIS AMB NOSALTRES, MENTIDER…
La classe va acabar fatal, sort que era l’hora de sortir. Quin alè! Van dir tots.
Quan l’endemà van arribar a l’escola tots i totes es van asseure a la rotllana per parlar del que havia passat el dia abans amb les capses de paraules d ela Giberta. Tots van estar d’acord en què hi havia paraules que els agradaven, d’altres que eren necessàries per aprendre i d’altres que no les volien perquè no els agradava com se sentien quan les havien dit. Així acordaren que:
– Cada dia traurien una paraula de la capsa grossa, que els feia sentir bé, per aprendre-la i fer-la servir. Que quan estudiessin un tema nou posarien dins de la capsa mitjana les paraules noves que aprenguessin per així cada vegada saber-ne més. I totes les paraules lletges, que els fessin posar trists, enfadar, els fessin mal… les triaríem a la capsa petita per no treure-les ni emprar-les mai més.
I des d’aquell dia a l’escola de la Giberta ho fan així amb les paraules, i si un dia hi aneu sols sentireu paraules solides i de profit.
I aquesta és la història de les capses de paraules màgiques de la Giberta.
UN COP VAM EXPLICAR EL CONTE, A L’AULA CADA INFANT VA ESCRIURE UNA PARAULA GRUIXUDA, UNA PARAULA NORMAL I UNA DE DOLÇA, I LES VAM POSAR A DINS DE LES CAIXES CORRESPONENTS.
DESPRÉS, VAM FER UNA NOTA A CASA, PER DEMANAR ALS PARES I MARES QUE POSESSINA DINS D’UNA CAPSETA LES PARAULES DOLCES QUE DIUEN AL SEU FILL O FILLA.
AL RESULTAT HA ESTAT EXCEL·LENT I VULL AGRAIR A TOTES LES FAMÍLIES PER PARTICIPAR, HA ESTAT UN TREBALL MOLT MACO DE FER.