Una visita molt especial

Aquesta tarda els alumnes de 6è hem rebut una visita molt especial, la de Verònica Pàmies i Adrià Ariza. Per molts de vosaltres de ben segur us sona el nom de Vero Pàmies o, fins i tot, la coneixeu del poble!

La trobada anava emmarcada i feia refèrencia a la setmana dels esports adaptats.
I certament, com a cloenda de la unitat ha estat molt i molt enriquidora.

L’Adrià és l’entrenador de la Vero i d’en Pedro Cordero. Juguen a boccia, esport paralímpic que avui hem conegut i jugat al costat de dos experts esportistes Olímpics.

L’Adri i la Vero passen moltes hores junts durant la setmana. I més enllà de compartir una disciplina esportiva, comparteixen quelcom més: hi ha una feeling especial. Tal i com deia la Vero en una entrevista: “Amb una mirada o un gest l’Adri entén perfectament què necessito i vull”.

Gràcies a aquesta visita hem pogut observar com viu el dia a dia una persona amb discapacitat física. I com l’esport té un paper fonamental en la seva vida. Tant en l’aspecte motivacional, com per sentir-se capaç de fer casi qualsevol cosa. De superar-se dia a dia. I, en definitiva, de demostrar que tots som iguals i diferents.

Agraïm molt la seva visita d’avui i des de 6è i tota lEscola Povill esperem que tingueu molta sort i pugueu anar a disputar els jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016!

2 comentaris a “Una visita molt especial

  1. El meu imparable és Óscar Pistorius un home al que li falten 2 cames i per poder caminar porta una proteci a cada cama :
    Va competir a Roma en un a cursa de 400 m contra uns italians sense discapacitat. Al principi de la cursa va caure i va provocar anar l’últim, però després va fer una gran remontada quedant en el 2n lloc amb un temps de (46.90) molt aprop del italia que va quedar 1r.

  2. El meu imparable es el famos actor christopher reeve, el primer superman de la historia. La seva vida va cambiar el dia 27 de maig de 1995 al caure d’un cavall en una competicio,amb aquesta caiguda va quedar tretraplejic.
    Però encara i així, va colaborar amb molt il.lusio amb fundacions com la “onesco” per investigar causes com la seva o semblants, i tambe en el senat on posava diners perque es pogues aconseguir que aquestes persones poguesin tornar a caminar,el seu gran somni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *