Un any més us volem donar la benvinguda al bloc d’EE. Com ha anat l’estiu?? Tenim moltes ganes de veure-us i de que ens expliqueu cosetes….
Aquest any ens proposem un nou repte, volem apropar l’escola una mica més a les famílies, i per tant penjarem activitats i deures per fer a casa de manera més dinàmica.
Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris, ens posariem MOLT CONTENTES!
Maribel i Ana
Bon dia!
Aquí us deixem unes quantes MANDALES per pintar. Als nens els hi agrada molt i a part ajuden a centrar l’atenció!!
Esperem que us agradi!
Aquí us deixem una bona explicació sobre el TDA-H, què és? les seves característiques, símptomes en diferents edats, com es detecta i què s’ha de fer? Al final de tot trobareu uns enllaços per poder accedir a més informació i/o ajuda de prefessionals.
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques a nivell conductual, emocional i escolar:
Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta d’un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.
Existeixen proves científiques que reforcen que el TDAH és un trastorn amb base biològica. Recentment, els investigadors de l’Institut Nacional de Salut Mental van fer servir la tornografia d’emissions tipus positró i van observar que hi ha una disminució important en l’activitat metabòlica de les regions cerebrals que controlen l’atenció, el judici en situacions socials i el moviment en persones amb TDAH, en comparació amb l’activitat metabòlica dels que no pateixen aquest trastorn. Els estudis biològics també suggereixen que els nens amb TDAH poden tenir nivells més baixos del neurotransmissor dopamina en regions crítiques del cervell.
Altres teories suggereixen que el tabac, l’alcohol i els fàrmacs fets servir durant l’embaràs o l’exposició a les toxines en el medi ambient, com el plom, poden causar TDAH. Els estudis també apunten cap a una base genètica, de manera que el TDAH tendeix a manifestar-se en famílies.
Existeixen tres tipus de TDAH, cadascun d’ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d’atenció i concentració; en el segon predomina l’excés d’activitat i la impulsivitat i el tercer que seria una combinació dels anteriors.
Els nens que tenen un TDAH on predomina la falta d’atenció:
Els nens que tenen un TDAH on el que predomina és la hiperactivitat i impulsivitat:
Els nens amb un TDAH combinat és el més freqüent.
El tractament del TDAH és un tractament multidisciplinari que ha de comptar amb la col·laboració de totes aquelles persones que formen part de l’educació del nen. La implicació dels pares i els mestres perquè el nen s’adoni de la seva situació i aprengui a afrontar-la és indispensable. Un cop el nen ho té assimilat, l’ajuda psicopedagògica i la medicació (en casos en què l’ajuda psicopedagògica és insuficient) són la millor forma per tal que el TDAH afecti el mínim en la seva vida. Sigui com sigui, els nens amb TDAH necessiten rebre reforç i ànims per aprendre a organitzar-se, i adquirir habilitats socials i de vida. El problema que manifesten té una causa biològica, no és una excusa. Aprendre i entendre el TDAH són els primers passos per ajudar aquests nens a treballar i manegar amb el seu desordre. Els mestres són llavors capaços d’ubicar i controlar de millor manera aquest tipus d’alumne i així afavorir un millor nivell acadèmic, ja que una de les principals complicacions del TDAH és el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar.
L’escola deuria proporcionar a l’alumne amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudarà el nen hiperactiu a millorar el seu autocontrol. El mestre es deuria convertir, per tant, en un model per a l’alumne amb TDAH i també per els seus companys, doncs si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part del alumne amb aquesta síndrome conductual.
Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, no mai es deuríen programar activitats difícils i avorrides, demanar tasques per un període de temps prolongat, tenir poc control del grup (en patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d’aules…) i realitzar canvis a activitats que el nen amb TDAH no controli. A banda, el nen ha de saber què s’espera d’ell, que no sols se li recorden els errors, que se l’accepti tal com és, que se’l respecti i que no sigui castigat en excés.
Però, si això no és possible, es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conductes:
Però, l’escola no només ha de millorar el comportament a l’aula d’un alumne amb TDAH i la seva atenció en el treball. També ha de treballar la motivació i l’autoestima dels nens amb TDAH ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l’aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:
Font: Viquipèdia
Aquí us deixem una bona explicació sobre la dislèxia, què és? les seves característiques, símptomes en diferents edats, com es detecta i què s’ha de fer? Al final de tot trobareu uns enllaços per poder accedir a més informació i/o ajuda de prefessionals.
La dislèxia és el trastorn per excel·lència del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislèxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l’hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d’ull, l’han de desxifrar. A l’hora d’escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i cometen faltes d’ortografia arbitrària (regles ortogràfiques) i d’ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo).
Les característiques més comunes de la dislèxia són les següents:
La dislèxia evoluciona a mesura que el infant creix per tant acostuma a detectar-se en les següents etapes:
En aquesta etapa ja es comencen a detectar alguns símptomes, com ara:
En aquesta apareixen símptomes com ara:
El procés d’avaluació no és fàcil, perquè cal tenir en compte una gran quantitat de factors:
Tots aquests elements que actuen s’han d’analitzar, perquè després de la identificació cal seleccionar estratègies educatives per a millorar.
Cal fer una doble avaluació:
Un cop fet tot això, és possible dir quin grau es pateix de dislèxia.
El cervell de l’embrió mascle dislèctic té més neurones, i això dificulta l’espai entre les neurones. Això significa que un excés de molècules en una mateixa zona es molesten entre si.
Aquest fenomen tècnicament s’anomena displàsia cortical i està situada a la zona implicada en la lectura o l’escriptura del cervell. Aquesta displàsia apareix en el cinquè i/o sisè mes de gestació. El cervell de l’embrió femení disposa de l’hormona femenina, que protegeix molt més perquè això no succeeixi.
Font: Viquipèdia
Us deixem un conte molt bonic, ens fa veure que encara que tinguem algunes dificultats per poder viure, no ens podem donar per vençuts. Si confiem amb nosaltres mateixos i deixem que ens ajudin tot serà més fàcil. El Cazo de Lorenzo, (Editorial Joventud)
És un conte molt adient perque els alumnes entenguin les limitacions i dificultats que presenten alguns nens/es que pateixen alguna discapacitat.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=K0usZT3LGOQ&feature=player_embedded[/youtube]
Esperem que us agradi!
Hola a tothom!
Abans de res ens hauríem de presentar, no creieu? Som la Maribel Galiano i l’Ana Zamora, mestres d’Educació Especial (a partir d’ara EE) de l’escola Sta. Anna.
Aquesta és la nostra primera entrada al bloc de l’escola i estem molt il·luisonades. Esperem poder obrir un petit espai per tal de comunicar-nos i poder compartir les diferents vivències.
Benvinguts al nostre bloc ……som-hi!