Author Archives: ANA ZAMORA PERALTA

TDA-H

Leave a reply

Moltes vegades quan ens parlen de TDA-H no tenim gaire clar a que ens enfrontem. Les famílies tenen molts dubtes quan els hi fan un diagnòstic psicològic o mèdic i els hi diuen: EL SEU FILL/A TÉ TDA-H.
És veritat? Com m’haig de comportar? Què puc fer? El meu fill/a és feliç? Com el puc ajudar?
A l’escola treballem amb pautes per cada nen! Cada alumne és un mon i per tant no es pot aplicar les mateixes pautes metodològiques per tots els alumnes amb aquesta dificultat.
Aquí us deixem una sèrie de pautes que vosaltres com a pares podeu aplicar i potser us resulten d’ajuda!

 

* Planificar un horari amb el nen, que sàpiga que hi ha un horari per menjar, per jugar, per fer els deures, per mirar la televisió, per sortir, per ficar-se al llit, etc. És important que ell sigui partícip d’aquesta planificació, així li serà més fàcil poder seguir-la i entendre-la.
* Establir una rutina en les seves tasques. Escollir un lloc de treball sense distraccions i condicionar-lo per a l’estudi.
* Ajudar-li a que ens pari atenció quan li parlem. És primordial que quan parlem als nens fem tot el possible per a captar la seva atenció, li mirarem als ulls i/o li tocarem el braç, així estarà pendent de nosaltres mentre ens expressem.
* Parlar-li amb claredat. El nen ens entendrà millor si li donem instruccions clares i senzilles, si el que li demanem és molt complicat o no ens hem expressat bé, ell tindrà problemes a poder realitzar la tasca amb èxit i això repercutirà en la seva autoestima.
* Assegurar-nos que ha entès el que li hem demanat. Li podem demanar que ens repeteixi que és el que volem que faci i així podrem saber si ha entès la tasca.

I el més important:

* Premiar els seus assoliments. Felicitar-lo és molt important per a la seva autoestima i per a l’evolució del treball que estem realitzant amb ell.

Trobareu més informació a www.volveraeducar.com

Maribel i Ana

Una mica de MATEMÀTIQUES??

2 Replies
Us proposem algunes activitats de matemàtiques.
Hi ha una mica de tot, així que……….no teniu excusa!!! A repassar una miqueta que el 12 de setembre està aquí!

Endavant!!

Maribel i Ana

Endevinalles per començar….

Leave a reply

Us deixem un recull d’endevinalles per que començeu a trencar.vos “la closca”. Podeu escollir lletra de PAL o lligada…..vinga! Segur que podeu!! Ànims!

BON INICI de curs 2012-2013

Leave a reply

Benvinguts a tots/es!

Un any més us volem donar la benvinguda al bloc d’EE. Com ha anat l’estiu?? Tenim moltes ganes de veure-us i de que ens expliqueu cosetes….

Aquest any ens proposem un nou repte, volem apropar l’escola una mica més a les famílies, i per tant penjarem activitats i deures per fer a casa de manera més dinàmica.

Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris, ens posariem MOLT CONTENTES!

Bon començament del curs 2012-2013!

Maribel i Ana

Què sabem sobre el TDA-H?

Leave a reply

Aquí us deixem una bona explicació sobre el TDA-H, què és?  les seves característiques, símptomes en diferents edats, com es detecta i què s’ha de fer? Al final de tot trobareu uns enllaços per poder accedir a més informació i/o ajuda de prefessionals.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques a nivell conductual, emocional i escolar:

  • A nivell conductual:
Hiperactivitat
Entesa com un moviment corporal constant. És el trastorn més aparent de les persones amb TDAH i sol manifestar-se en el nen des de molt petit. Els nens hiperactius solen córrer d’un costat per a un altre, es pugen als mobles, els costa molt quedar-se quiet en un lloc o romandre asseguts, es mouen mentre dormen i parlen molt però són incapaços de mantenir l’atenció durant el discurs oral. En ocasions poden resultar agressius.
Dèficit d’atenció i control
És altra característica fonamental de la síndrome. Aquestes persones es solen distreure amb facilitat, tenen dificultats per a concentrar-se en el treball escolar, en un joc o en una tasca que exigeixi atenció i no solen acabar les coses que comencen.
Impulsivitat
El nen hiperactiu actua sense pensar les conseqüències dels seus actes, canvia amb excessiva freqüència d’una activitat a una altra, té dificultats per a organitzar-se, necessita constant supervisió, cal cridar-li l’atenció a casa i a classe amb freqüència i li costa guardar el torn en els jocs o en les situacions grupals.
  • A nivell emocional:
Irritabilitat
El nen hiperactiu té escassa tolerància a la frustració i s’irrita fàcilment quan la seva conducta ha generat una situació de tensió o confusió.
Autoestima deficient i dificultats per a relacionar-se amb els companys.
  • A nivell escolar:
Dificultats en l’aprenentatge
Són lògica conseqüència de les característiques anteriorment esmentades. Aquestes dificultats són molt notòries en els continguts matemàtics, en la lectura, en l’escriptura i en les activitats de memorització, coordinació visual i motora i orientació espacial.

Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta d’un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.

Etiologia

Existeixen proves científiques que reforcen que el TDAH és un trastorn amb base biològica. Recentment, els investigadors de l’Institut Nacional de Salut Mental van fer servir la tornografia d’emissions tipus positró i van observar que hi ha una disminució important en l’activitat metabòlica de les regions cerebrals que controlen l’atenció, el judici en situacions socials i el moviment en persones amb TDAH, en comparació amb l’activitat metabòlica dels que no pateixen aquest trastorn. Els estudis biològics també suggereixen que els nens amb TDAH poden tenir nivells més baixos del neurotransmissor dopamina en regions crítiques del cervell.

Altres teories suggereixen que el tabac, l’alcohol i els fàrmacs fets servir durant l’embaràs o l’exposició a les toxines en el medi ambient, com el plom, poden causar TDAH. Els estudis també apunten cap a una base genètica, de manera que el TDAH tendeix a manifestar-se en famílies.

Classificació

Existeixen tres tipus de TDAH, cadascun d’ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d’atenció i concentració; en el segon predomina l’excés d’activitat i la impulsivitat i el tercer que seria una combinació dels anteriors.

Els nens que tenen un TDAH on predomina la falta d’atenció:

  • Tenen dificultat per centrar l’atenció en detalls
  • Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l’atenció en una tasca determinada
  • Semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament
  • No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines
  • Tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
  • Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esforç sostingut
  • Es distreuen fàcilment amb qualsevol estímul extern

Els nens que tenen un TDAH on el que predomina és la hiperactivitat i impulsivitat:

  • Juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient. Es mouen en excés
  • S’aixequen encara que la situació exigeixi quedar-se asseguts
  • Parlen excessivament i responen de forma impulsiva
  • No respecten el torn de paraula
  • Interrompen i molesten als companys

Els nens amb un TDAH combinat és el més freqüent.

Tractament

El tractament del TDAH és un tractament multidisciplinari que ha de comptar amb la col·laboració de totes aquelles persones que formen part de l’educació del nen. La implicació dels pares i els mestres perquè el nen s’adoni de la seva situació i aprengui a afrontar-la és indispensable. Un cop el nen ho té assimilat, l’ajuda psicopedagògica i la medicació (en casos en què l’ajuda psicopedagògica és insuficient) són la millor forma per tal que el TDAH afecti el mínim en la seva vida. Sigui com sigui, els nens amb TDAH necessiten rebre reforç i ànims per aprendre a organitzar-se, i adquirir habilitats socials i de vida. El problema que manifesten té una causa biològica, no és una excusa. Aprendre i entendre el TDAH són els primers passos per ajudar aquests nens a treballar i manegar amb el seu desordre. Els mestres són llavors capaços d’ubicar i controlar de millor manera aquest tipus d’alumne i així afavorir un millor nivell acadèmic, ja que una de les principals complicacions del TDAH és el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar.

Tractament des de l’escola

L’escola deuria proporcionar a l’alumne amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudarà el nen hiperactiu a millorar el seu autocontrol. El mestre es deuria convertir, per tant, en un model per a l’alumne amb TDAH i també per els seus companys, doncs si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part del alumne amb aquesta síndrome conductual.

Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, no mai es deuríen programar activitats difícils i avorrides, demanar tasques per un període de temps prolongat, tenir poc control del grup (en patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d’aules…) i realitzar canvis a activitats que el nen amb TDAH no controli. A banda, el nen ha de saber què s’espera d’ell, que no sols se li recorden els errors, que se l’accepti tal com és, que se’l respecti i que no sigui castigat en excés.

Però, si això no és possible, es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conductes:

  • Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar l’esquena, passar pel costat amb l’objectiu d’assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.
  • Tutories individualitzades d’uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s’espera d’ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar els límits o normes bàsiques de comportament dins de l’aula (objectius concrets que pensem que el nen/adolescent podrà assolir). S’ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l’alumne.
  • Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiment de límits.

Però, l’escola no només ha de millorar el comportament a l’aula d’un alumne amb TDAH i la seva atenció en el treball. També ha de treballar la motivació i l’autoestima dels nens amb TDAH ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l’aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:

  • Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne amb TDAH dins l’aula.
  • Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l’alumne i elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.
  • Oferir-li major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
  • Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d’evitar el NO.
  • Evitar l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte .
  • Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.

Referències

  1. ↑ Coordinadora Catalana de Fundacions, Fundació Adana

Enllaços externs

Font: Viquipèdia