Enlloc del vídeo podeu treballar quatre de les activitats que trobareu a http://www.xtec.cat/%7Eenavar22/repressio1.htm
També les activitats 3 a 6 de la web
http://www.iescasasviejas.net/histo2/Actxgc2.htm
Activitat sobre la Guerra Civil
De la unitat heu de presentar tres comentaris sobre aquests documents enllaçats:
Entrevista amb Franco
http://www.historiasiglo20.org/HE/texto-franco.htm
Article a El País sobre El Valle de los Caidos
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Valle/Franco/elpepiopi/20071120elpepiopi_12/Tes
Vídeo al Youtube
http://es.youtube.com/watch?v=jfvaKyZxUDo&feature=related
Activitat per Quart sobre Salvador
ACTIVITATS
1.- Per què Salvador decideix emprendre la via de l’agitació armada contra el franquisme? Està justificada la violència en una situació de dictadura?
2.- Per què roba bancs? On volen, els militants del MIL, que vagin a parar els diners? Es veu al film, on van a parar? Com valoreu la seva activitat i els seus plantejaments?
4.- Expliqueu com evoluciona el personatge del Jesús, el funcionari de presons. Què fa que vagi canviant la seva actitud envers Salvador Puig Antich i la situació en què viu el país?
5.- Per què el pare d’en Salvador no el va veure a la presó? Qui li havia succeït en el passat?
6.- Les germanes de Puig Antich i el seu advocat apareixen sols, com les úniques persones que lluiten per la vida d’en Salvador. Quins aspectes critica la pel·lícula al voltant d’aquesta qüestió.
8.- Lluís Llach és l’autor del tema musical principal del film. Un tema musical, “I si canto trist” compost per Llach l’any 1974, i dedicat a Puig Antich. Llegiu la lletra de la cançó i escolteu un altre tema musical sobre la història que ens explica la pel·lícula compost, en aquest cas, per Joan Isaac. La cançó està dedicada a Margalida. Qui és aquest personatge? Què representa en el film?
Podeu trobar-les a http://es.youtube.com/watch?v=K2Hzt8IRufQ&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=Ptp0atzzn84
9.- La part final de la pel·lícula és especialment colpidora. Salvador a més de ser una pel·lícula sobre un fet històric, és també un al·legat contra la pena de mort. Com ho posa de manifest el film?
10.- Empreneu una recerca d’història oral i pregunteu a dues persones ( als vostres pares i mares, avis i àvies, familiars, etc.) com van viure el procés i execució de Puig Antich. Com ho explicava la premsa d’aquells anys? Recorden alguna mobilització? Etc.
A CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA: UN JOVE SENSE POR
Un cartell a l’inici del film ens adverteix que veurem la història d’un jove que es va atrevir a viure sense por amb la qual cosa ja s’està tancant un determinat terreny de joc: (…) la seva història ens serà explicada sense ocultar des d’on es parla (des de l’admiració per la seva gosadia, per la seva valentia; també tot i que això és menys visible en el film, des d’un certa velada ironia cap als mètodes que el jove, Salvador Puig Antich, un dels darrers executats per la dictadura franquista, i els seus amics van posar en pràctica per a oposar-se al dictador). O dit amb altres paraules, que estem davant d’una certa hagiografia laica d’un lluitador antifranquista executat, a més, en un procés judicial ple d’irregularitats.
D’aquesta manera, Puig Antich (un extraordinari Daniel Brühl) serà el fil conductor per a mostrar, en primer lloc, sens dubte, la seva biografia; però també certs tics generacionals, l’ambient d’una època irrepetible, on un revolucionari que atracava bancs per donar suport financer a les vagues obreres feia l’amor amb una hippy amant de l’astrologia, on en Pau Riba cantava al Zeleste “Noia de porcellana”. (…). I la lluita armada, clar, sobre la qual la pel·lícula passa de puntetes (però, no era lícita contra una dictadura?).
Però la manera que Huerga i el seu guionista, Lluís Arcarazo, tenen de construir l’adhesió cap al seu personatge passa també per la conversió dels policies en autèntiques bèsties, o en mostrar el rostre inhumà del botxí (…) o en fi, en mostrar un procés de conversió d’un zelador (Leonardo Sbaraglia)), de gelós guardià d’un ordre injust en opositor a Franco.
Potser sense aquests elements tan descaradament maniqueus (la qual cosa no ha de fer-nos oblidar, per altra banda, que la policia de l’època era així, o fins i tot pitjor; però parlem de credibilitat dramatúrgica, no de versemblança històrica), la pel·lícula s’hagués pogut fer igual. Tot i que, segurament hagués estat menys impactant, perquè el que no se li pot negar és que (…). el seu guió i la seva posada en escena condueixen inexorablement a l’espectador cap a un final impressionant, angoixant no només perquè sabem com va acabar la història, sinó perquè cadascun dels detalls d’aquesta conclusió traspua realisme i credibilitat, fins a fer de la visió del film un exercici gairebé irrespirable.
Cal agrair a en Huerga, en tot cas, que no s’amagui darrera de cap coartada facileta: la pel·lícula mai enganya sobre on se situen les seves simpaties i on les seves fòbies. I en algun dels seus moments (com quan la Merçona, la germana petita d’en Salvador, confessa a la seva mestra que estan matant el seu germà, o quan a la televisió sona una cançó de Peret cantant “Alegría, si quieres cantar, cantar, alegría de vivir”, mentre arriba a la casa de la família de Puig Antich la noticia de la sentència definitiva contra el seu fill) la pel·lícula es converteix en una creació absoluta, magistralment insuportable… com la pròpia història del noi que no va voler viure amb por.
M. Torreiro. “Un joven sin miedo” EL PAÍS 15-9-2006
Traducció de CinEscola
ACTIVITATS
Acabeu de llegir una crítica cinematogràfica apareguda a la premsa el mateix dia de l’estrena de Salvador. Acostumeu a llegir aquestes crítiques? Solen ser força interessants per informar-nos i orientar-nos sobre el cine que s’estrena. Podem estar d’acord o en desacord, però del que es tracta és de pensar i reflexionar sobre una obra cinematogràfica. Una crítica cinematogràfica repassa i comenta, per exemple, si al film hi ha hagut una veritable sintonia entre la idea i la seva materialització pràctica a través de la utilització del llenguatge audiovisual; el clima de versemblança creat per la pel·lícula, és a dir, si ens la creiem o no; el treball dels actors i de les actrius; el ritme narratiu aconseguit pel director o directora; la capacitat d’emocionar els espectadors… I, també, lògicament, serveix perquè el crític aconselli o no d’anar a veure el film. A continuació us proposem les següents activitats al voltant de la crítica:
1.- Creieu que el titular de la crítica es favorable a la pel·lícula? Globalment, aquesta crítica, predisposa o no a anar a veure el film?
2.- Després de llegir la crítica de Salvador assenyaleu amb quins aspectes esteu d’acord i amb quins en desacord.
EL TESTIMONI DE CARME PUIG ANTICH
El van detenir un 25 de setembre i el van jutjar el 7 de gener. Aquest dia la condemna a mort ja estava decidida. Vam apel·lar. El 15 de febrer es confirma la sentència, i el 2 de març de 1974 fou executat. Els interessava anar ràpid, com a venjança per la mort de Carrero Blanco (desembre de 1973). Al dia següent de l’atemptat teníem visita amb en Salvador. Només 20 minuts. Quan ens va veure, ell mateix ho va dir: “ETA m’ha matat”. Tenia raó. Recordo cada minut de les darreres 12 hores, les que en diuen d’estar “en capilla”. A estones parlàvem, a estones ens abraçàvem, ens tocàvem el cabell. Sovint havia d’anar al wàter per la por que estava passant, i l’obligaven a fer-ho amb la porta oberta. Era horrible. Una germana meva va perdre el cap i deia que la meva mare, morta, faria alguna cosa per salvar el nostre germà.
Hi ha un moment en què em quedo sola. Eren les quatre de la matinada. Un fill de puta de funcionari, un tío de 50 anys, del qual recordo la seva cara però no el seu nom, em va dir: “¿Tú sabes cómo van a matar a tu hermano?”. “No”, li vaig contestar ingènua. Em va explicar amb tot detall el funcionament del garrot vil. Quan va tornar el meu germà jo no sabia quina cara fer. Jo tenia llavors 19 anys.
Lali Cambra i altres. “Ellos no olvidan” EL PAÍS. 23-3-2006
Traducció i adaptació de CinEscola
ACTIVITATS
1.- De quina forma el film s’ajusta al relat de la Carme Puig Antich?
2.- Per què no deixaven que Salvador Puig Antich anés sol al wàter?
3.- Per què el funcionari li va explicar els detalls de l’execució? Què pretenia?
HAN MATAT PUIG ANTICH, FRANCO ASSASSÍ!
Aquest fou el crit que va ressonar per Barcelona –tot i que massa no es va sentir, la veritat– un dissabte gris de març de 1974. A tres quarts menys cinc de deu d’aquell matí van executar, a la sinistra presó Model de Barcelona, Salvador Puig Antich. Un tribunal militar així ho havia decidit en condemnar el jove a la pena capital per la mort d’un policia, tot i que les circumstàncies mai han estat aclarides. El seu judici fou una ficció, com tots els del franquisme. Poc més de dos mesos de la mort de Carrero Blanco, mà dreta de Franco, el règim necessitava donar la imatge de mà dura i exemplaritat entre els seus fidels del búnker. Van trobar el seu cap de turc i aquest no va ser altre que Salvador Puig Antich.
Fill d’un exiliat, Salvador Puig Antich va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1948. El seu pare, Joaquim Puig, propietari d’un magatzem de productes químics, va pertànyer durant la República a Acció Catalana. Exiliat a França, fou internat al camp de concentració d’Argelers. Un cop de tornada a Barcelona, fou detingut, condemnat a mort i, posteriorment, indultat.
Salvador va estudiar a La Salle Bonanova i va acabar el batxillerat a l’Institut Maragall, on feia horari nocturn, ja que durant el matí treballava d’administratiu. Al Maragall va conèixer els germans Jordi i Ignasi Solé Sugranyes, i a Xavier Garriga, amb els qui va iniciar una sòlida relació personal. La influència del Maig del 68 i de la revolució cubana el van empènyer a posicions radicals, just en el moment en què va començar la carrera d’Econòmiques.
En aquest context polític, neix el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), on s’incorpora Puig Antich i també els seus amics, Francesc Xavier Garriga i els germans Jordi i Ignasi Solé Sugranyes. El grup naixia com a una organització de lluita obrera, d’orientació anarquista –ara en diríem antisistema- al marge de les organitzacions polítiques i sindicals a l’ús. Per aconseguir fons destinats a aquesta lluita obrera, decidiren atracar bancs, accions que qualificaven d’expropiacions.
Les seves germanes parlen d’en Salvador com un noi romàntic, idealista que creia que la millor i més ràpida manera de fer alguna cosa contra el franquisme eren aquest tipus d’accions.
L’any 1971, un cop acabat el servei militar, té 23 anys. Participa en diverses reunions a França, viu a casa d’exiliats i fa pràctiques de tir. Comencen les accions. Salvador fa de conductor del cotxe que els militants del MIL utilitzen per als atracaments. Durant una temporada, el grup no té cap problema. Assalten bancs, una gestoria i una oficina de correus… amb els diners que obtenen publiquen una revista que anomenaven CIA (Conspiració Internacional Anarquista). I és que els MIL no eren un grup de lluita armada en la línia d’ETA o del FRAP, no posaren bombes ni atemptaren contra policies ni militars. No parlaven de lluita armada, sinó d’agitació armada per aconseguir diners per a publicacions i per ajudar treballadors en vaga. La ratxa, però, es va acabar el 2 de març de 1973, just un any abans de la mort de Puig Antich, amb l’atracament d’una sucursal del Banc Central: els militants del MIL fereixen de gravetat un treballador de l’entitat bancària. A partir d’aquest fet, la policia els començarà a prendre seriosament i organitzarà un grup per desarticular-los.
Paral·lelament, dins del MIL comencen a succeir-se disensions i les errades en la seguretat es fan contínues. El 25 de setembre Salvador Puig i Xavier Garriga cauen en una trampa policial. En el transcurs de la seva detenció, es produeix un tiroteig confús en què mor un inspector de policia. Salvador queda malferit, és hospitalitzat; després ingressarà a la presó Model de Barcelona, en espera d’un consell de guerra.
El judici militar o consell de guerra va acabar el mateix dia que va començar, el 7 de gener de 1974. Es va dictar sentència contra Puig Antich, por la muerte de un funcionario público por razones políticas. El dia 11 de febrer, el Consell Suprem de Justícia Militar va ratificar la sentència.
El govern franquista d’Arias Navarro es va mostrar impassible amb les peticions de clemència d’uns quants col·lectius de drets humans o de dirigents estrangers com el canceller alemany Willy Brandt. Ni els partits ni els sindicats majoritaris de l’oposició es van mobilitzar per demanar l’indult, ni tampoc hi va haver pressió al carrer. El règim de Franco el va matar perquè va comprovar que no hi havia resposta popular, només quatre notes d’advocats o alguna protesta aïllada.
A les 9:20 del 2 de març de 1974 es feia servir per penúltima vegada a Espanya el garrot vil. Salvador Puig Antich n’era la víctima. Aquest brutal sistema d’execució s’havia instaurat per decisió del no menys brutal Ferran VII; va substituir la forca l’any 1828. Consistia en l’escanyament del condemnat mitjançant un collar de ferro, que s’accionava a través d’un gran cargol posterior, manipulat manualment amb una manivela, fins aconseguir l’asfixia i el trencament de les cervicals. L’agonia del noi va durar 20 minuts. Va morir a les 9:40. Uns minuts més tard es va executar a Tarragona Georg Wenzel, un delinqüent comú nascut a l’antiga República Democràtica Alemanya, que es feia dir Heinz Chez.
ACTIVITATS
2.- Qui era Carrero Blanco? Què va suposar la seva mort per al règim franquista?
3.- Quin significat té la frase del text: La influència del Maig del 68 i de la revolució cubana el van empènyer a posicions radicals?
Comentari sobre vídeos del nazisme
Mireu aquests dos vídeos i feu-ne un comentari
Comentari de text de segon de batxillerat
Anem a provar el comentari de text. Primer, podeu provar una pràctica de comentari a
http://www.educahistoria.com/reportajes/comtex/textos1.html
Després, us he penjat un text sobre la Setmana Tràgica a Granollers de Joan Garriga per tal que feu un comentari i me l’envieu a enavar22@gmail.com Penseu que l’heu de fer només de la part que tracta d’aquest tema. No dubteu a dir-me els vostres dubtes.
http://blocs.xtec.cat/eduard1967/files/2008/01/eduard-001.jpg
Tasca per alumnes de quart d’ESO
Hola,
Us poso un parell de feines .Primer heu de fer les activitats que trobareu a http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/versalles/index.htm sobre el tractat de Versalles. Després, farem unes activitats sobre la revolució russa que trobareu a http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/lenin/index.htm
Me les heu d’enviar en word per correu electrònic a enavar22@gmail.com i ho heu de fer la primera abans de divendres 1 i la segona abans de divendres 8. Sort i bon cap de setmana.
Eduard
Treball a escoles sobre Gernika
Si aneu a aquestes adreces, verueu un parell de vídeos sobre el bombardeig de Gernika que us ilustraran:
