Per la xerrada sobre Bolívia, podeu veure les entrades a viquipèdia sobre Evo Morales i Bolívia .

També us passo un article de Montse Ponsa:

Primavera democràtica a Bolivia

La nevada de l’ultim dia de campanya el dijous dia 7 d’agost a El Alto -4100 metres d’altura- i l’espectacular coloraina dels assistents i de les banderes que onejaven quan el missatge d’Evo a la Nació des del Palacio de Quemado un cop coneguts els resultats del Referéndum, anunciaven, sense cap mena de dubte, l’arribada de la primavera democràtica igual que succeeix quan els camps prenen color a casa nostra i surten els primers pipiripips. Sabem que la primavera és aprop.

La realitat boliviana és difícil d’entendre pels que hi arribem de lluny. Els ciutadans, més d’un 70 % indigenes, han patit molt des de sempre, no tenien cap mena de dret, eren exclosos. Han decidit dir prou igual que canta el seu himne “morir antes que esclavos, vivir”.

Sotmesos a unes poques families (diuen 15) que els han dominat i menyspreat, que han utilitzat els recursos naturals d’aquest ric país a benefici propi obviant la gran pobresa d’una immensa majoria, s’han sentit atrets per aquest jove aymara que, des de fa molts anys, defensa els interessos del poble bolivià des del món sindical.

El SI a Evo amb un 67’41 % de vots al seu favor ha perforat la Media Luna. Dos dels Prefectes opositors han sigut revocats. La participació ha estat d’un 83’33 %, és a dir, més de 2 milions cent tres mil votants. La gent ha votat Evo i el seu equip, perquè sap que, junts, podràn decidir el seu futur, compartir l’esperança d’un món que fins ara els ha estat negat.

Vaig arribar a La Paz el 26 de juliol per participar en un encontre d’artistes i gent de la Cultura d’arreu del món, organitzat pel Comité de Defensa de la Humanitat i el Ministeri de Cultura de Bolivia. Vam debatre 33 Ponències que es van resumir en un Manifest final, del qual vaig ser membre redactor, i que els més de dos cents participants van ratificar. S’ha traduït a diferents idiomes.

Vaig decidir quedar-me per a veure de prop, què passaria el diumenge 10 d’agost, i viure, des de dins, unes eleccions en un marc inusual en el que, més de quatre milions de persones tenien dret de vot. Hi ha dos dies previs de reflexió però el vot és obligatori. El dia d’eleccions, està prohibida la circulació de vehicles en tot el país. Tothom vota prop del lloc de residència. Els carrers eren de festa, la gent passejava, anava amb bicicleta, treien taules al carrer, compartien la jornada amb els veíns.

He participat a multiples activitats, he sortit al carrer per parlar amb la gent, he escoltat els discurs dels politics, he tingut por i ràbia escoltant alguns missatges a través dels mitjans, sobre tot a les ràdios, algunes destil.laven verí. Tota la premsa està venuda. Què deien? Anunciaven un cop d’Estat, una imminent guerra civil.

Eren uns pocs que necessitaven sang!

És trist perquè, tot i vistos els resultats segueixen en el mateix tó.

Ara han organitzat una demanda dels discapacitats i un “paro” a 5 departaments. Volen apoderar-se de les oficines on hi ha el Govern Central a Santa Cruz. Santa Cruz, la ciutat del Prefecte més rebel.

La situació política és complexa, el President del Govern és l’organ suprem. Hi ha 9 Prefectures que decideixen moltes lleis. Alguns Prefectes, no afins a Evo Morales, li han fet la guerra des que va apareixer. Li van exigir el Referendum -que va acceptar- pensant que no aprovaria la contesa. Ell s’hi va avenir.

Prefectes que han jugat brut des de sempre, han tingut sicaris prop seu que han impedit activitats presidencials, que han provocat conflictes, morts inclosos, que naturalment atribueixen a Evo Morales. Tothom sap qui hi ha al darrera, qui paga fets tan luctuosos, els que veuen que perdran prebendes, els que fins ara han trepitjat els drets dels més humils.

Els que es dolen que Evo hagi signat el Decret de creació de 3 Universitats indígenes, una en llengua aymara, altra en guaraní, altra en quechúa, o que el Bono Dignitat suposi un ajut a la gent gran en la seva precària economia o que el Bono Educació arribi a tots els nens per tal que puguin ser escolaritzats. Evo Morales sap que només conquerirà un futur amb igualtat a través de l’Educació.

Com diu el Senador Antonio Peredo “no hi ha alternatives, o soberania del poble o summisió a l’imperi.”

Evo ha d’acabar amb la impunitat. Cal que el Govern prengui la decisió correcte, perquè el poble ja ha parlat a les urnes.

Montserrat Ponsa i Tarrés

Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental, 22/08/08