COMENTARI DE TEXT

1. CLASSIFICACIÓ

Es tracta d’un text històric-jurídic i de connotació sociopolítica.

Va Ser publicat el 26 d’agost de 1789 a França després que l’Assemblea Nacional apartés del poder a Luis XVI i s’abolís el feudalisme. Just després que el poble pla parisenc assaltés la Bastilla i la “Gran Por” provoqués la violència camperola antisenyorial.

Aquest compendi jurídic va ser elaborat per un conjunt d’intel·lectuals sortits de l’Assemblea. El text Nacional. planteja els principis sobre els quals l’Assemblea Nacional, dipositària de la sobirania popular, es proposava constituir la nova França sortida de la gran revolució, fent especial èmfasi en els de llibertat, igualtat i sobirania nacional.

2. ANÀLISI I COMENTARI DEL TEXT

El text expressa fonamentalment la definició, segons la burgesia, de l’estat liberal i la condemna de l’Antic Règim. Les fonts que van inspirar l’elaboració d’aquest document (causes) les tenim en: lesEstat (a través dels quaderns de queixes), els postulats derivats de lala Revolució o independència americana.

Entrant a comentar el text, ja en el pròleg del document, apareix l’objectiu del que els autors busquen per al document: enunciar els drets de l’home i del ciutadà per a tots “els membres del cos social” (és a dir, quedaven abolits els estaments); condició bàsica, al costat de la separació de poders, per al manteniment del nou règim constitucional (que s’anava a imposar a França dos anys més tard). Contra ells havien atemptat la monarquia absoluta i la societat estamental de l’Antic Règim, permetent que el Tercer Estat (burgesia, assalariat urbà i pagesia) fos la víctima per excel·lència de les desgràcies públiques (fam, atur, fallida, …) i la corrupció dels governs (el Tot “per al poble, però sense el poble”), mentre una minoria privilegiada (noblesa i clergat) vivia acomodadament a la seva costa. Es tractava, doncs, de posar fi a aquesta tradicional injustícia social.

Seguidament, exposa quins són aquests drets (en 17 articles, en la versió íntegra). Inalienables i sagrats, simples i incontestables, naturals i imprescriptibles, són: la llibertat, la propietat, lala resistència a l’opressió %[Art.2]. No obstant això, són els conceptes de llibertat, igualtat i sobirania nacional els protagonistes del document.

Tots els homes són lliures per naturalesa %[Art.1]. Es tracta d’una llibertat individual consistent “a poder fer tot allò que no danyi a altre” %[Art.4], és a dir, subordinada a la nació, i més concretament a la seva expressió: la llei, que és la qual limita i protegeix; la qual, arribat el cas, la confisca %[Arts. 7 i 9]. De les seves facetes l’Assemblea es limita a assenyalar: la llibertat d’opinió i la de culte %[Art. 10], amb la primera condemnava la censura, amb la segona l’Església perdia el seu monopoli secular de lesels protestants i jueus guanyaven l’estatut de ciutadans; així com la llibertat de premsaque contribuiria a l’abast internacional de les idees revolucionàries.

Tots els homes són, també, “iguals en drets” [Art.1]. Igualtat civil que tanca una contradicció: poden donar-se distincions socials; ara bé, inspirades en la utilitat comuna i no en el bressol com ocorria en la estamental ( societat neix, així, la societat de classes). Qualsevol ciutadà pot, per tant, “accedir a totes les dignitats, llocs i ocupacions públiques”[Art.6], aquests ja no són un monopoli de lala burgesia veu complerta, així, la seva major aspiració: la participació en la vida política. El barem que regula aquesta igualtat d’oportunitats és la capacitat (econòmica i masculina, entendrà l’Assemblea, restringint l’abast d’aquest dret), les virtuts i talents dels aspirants, és a dir, laoficials acaba i el treball és dignificat socialment. La igualtat jurídica [Art.6] és altra conquesta del Tercer Estat.

La llei és “expressió de la voluntat general” [Art.6], i no de l’àrbitre del monarca absolut (comla sobirania no és seva, sinó de la nació [Art.3]. Per tant, “tots elsciutadans tenen dret a contribuir personalment, o per mitjà dels seus representants a la seva formació” [Art. 6]. En aquesta democràcia, aquests representants, és a dir, el govern delegat de lainteressos d’aquesta [Art.2]. Si no compleixen la seva comesa, ladret d’exigir-li responsabilitats [Art.15], sinó també el dret d’oferir “resistència a la seva opressió” [Art.2], possibilitat que intrínsecament justificava i legalitzava la

El nou règim es caracteritzava, en definitiva, per Revolució. la “garantia de [aquests] drets” humans i civils, i per la “separació dels poders” executiu, legislatiu i judicial  [Art.16].

3. CONCLUSIÓ

Com conclusió d’aquest text podem dir que és una declaració de drets humans i civils prudent en les seves concessions i, a més, algunes no les va portar a terme: va imposar el sufragi censitari de ciutadans actius, en contra dels Arts. 3 i 6; no va abolir l’esclavitud, en contra de l’Art. 1; l’aristocràcia de sang va ser substituïda per la de diners, és a dir, la burgesia es va reservar el gaudipolítics, en contra de la igualtat d’oportunitats de l’Art. 6, etc.

Això va ser així perquè l’Assemblea Nacional, o millor dita, la burgesia francesa que la va dirigir, pretenia tan sols assegurar els seus interessos de classe (les seves propietats, l’accés al poder polític, etc.) i que no pretenia estendre més enllà dels seus beneficis particulars. La seva aliança amb el poble  va ser, doncs, interessada i no solidària: la burgesia volia només emular els rols de la noblesa.

A part d’això, el document es va convertir en el catecisme de la revolucions liberals burgeses del segle XIX.