Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l’un costat, gent de Mahoma.
A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d’or,
el bon Guifré ha arribat a l’albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D’Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n’ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada…