La microeconomia estudia el comportament de les unitats individuals, com les famílies i les empreses, és a dir, buscar conèixer la forma que consumidors i productors prenen les seves decisions individuals. Però la macroeconomia pretén estudiar el comportament dels agregats, és a dir estudia el conjunt i no les unitats que ho componen. Així, per exemple, decisions que prenen les famílies, com quines comprar, quant comprar, etc., o decisions de les empreses, com quines produir, quina quantitat produir, a quin preu, etc., són estudiades per la teoria microeconòmica.D’altra banda, el determinar quins factors afecten l’ingrés nacional, la producció nacional, el nivell general de preus, l’atur, entre uns altres, així com la forma que s’afecta l’economia per la despesa del govern, els impostos, la quantitat de diners en circulació i el cost dels diners, etc., són tots estudiats dintre de l’àmbit de la macroeconomia. Es pot dir que la teoria macroeconòmica estudia agregats, és a dir grans conglomerats de consumidors, productors, etc. Així, quan es parla del consum, no es fa referència a quins famílies consumeixen, ni quins béns consumeixen i en quina quantitat, sinó que el que interessa és el volum total de consum de totes les famílies juntes i quins factors afecten aquest volum total de consum.L’anàlisi microeconòmica i macroeconòmic no són substituts, sinó que són complementaris. El comportament macroeconòmic pot considerar-se com les suma de totes les decisions microeconòmiques preses per les famílies i les empreses, per a poder tenir una adequada comprensió dels fenòmens macroeconòmics és necessari conèixer quins factors afecten les decisions individuals de famílies i empreses.