Eva Jiménez i Judit Casals.
Tots els habitants d’un poble o una ciutat paguen uns impostos al seu per tal de finançar les despeses que tindrà aquest ajuntament quan faci les seves polítiques socials i econòmiques que garanteixen el benestar dels seus habitants (per exemple, subministrar-los cert béns com l’enllumenat públic, el policia local, etc)., Les normes que estableixen l’obligatorietat de pagar impostos a l’Ajuntament s’anomenen ordenances locals.
Els ciutadants paguen dos tipus d’impostos. Per una banda, tenim els impostos directes que són aquells que recauen sobre el patrimoni, és a dir, es paguem uns diners a l’Ajuntament pel fet de tenir uns béns en propietat.. Per exemple, l’impost de vehicle de tracció mecànica el qual es paga pel fet de tenir un vehicle, i varia segons la cilindrada que tingui, per tant, si el vehicle és més potent el propietari pagarà més i si té menys potència pagarà menys. També paguem l’impost sobre béns immobles, que recau sobre el propietari d’una nau industrial, una casa, etc, Aquest també pagarà diferent en funció de la dimensió de la casa, els metres de façana i el lloc on està situat. Aquests impostos directes doncs, són progressius, és a dir, no tothom paga la mateixa quantitat sinó que qui té béns de més valor, paga més % d’impost.
Per l’altra banda, tenim els impostos indirectes que són els diners que paga una persona a l’Ajutament per la transmissió de béns. En el cas del consum un bon exemple seria l’IVA, però els ajuntaments no reben IVA. Els impostos indirectes que s’han de pagar a l’ajuntament són. per exemple, l’ICIO (impost de construcció i obres) que és un impost que es paga pel fet de construir una casa apart de les obres.
A més a més dels impostos, els habitants també paguen una sèrie de taxes. Les taxes són uns diners que paga una persona per un servei o bé públic, per exemple la recollida d’escombraries, el servei del Pavelló Municipal, etc.
Tots aquests ingressos (impostos i taxes), es recullen en un pressupost. Un pressupost és és un document que recull els plans de despeses i ingressos que té un ajuntament. Són càlculs dels diners que aproximadament s’ingressaran i es gastaran en una administració pública durant un any natural (de gener a desembre).
En el cas de l’Ajuntament, com els d’altres ajuntaments, dins el pressupost hi distingim dos grups; els ingressos i les despeses. Els ingressos són els diners que rep l’Ajuntament de la gent del poble, les empreses que hi estan instal·lades, o altres administracions. Els ingressos que rep l’Ajuntament, provenen de diferents fonts. Dels impostos i les taxes que hem parlat abans. De transferències corrents que són els diners que l’Estat dóna a l’Ajuntament pel nombre d’habitants que tingui aquella localitat i els destina a realitzar despeses corrents (sou dels funcionaris de l’Ajuntament, compra de béns, etc. En segon lloc, tenim els ingressos patrimonials que són els ingressos que obté l’Ajuntament per la sessió del seu patrimoni. Per exemple, el lloguer del bar de la piscina. En tercer lloc hi ha l’alineació d’inversions reals que són els diners que tenen els Ajuntaments per la venda del seu patrimoni. En quart lloc, trobem les transferències de capital que són totes les subvencions que rep l’Ajuntament per millorar l’espai públic. En cinquè lloc, trobem els actius financers que són els diners que té l’Ajuntament en una caixa o banc, cal remarcar que els interessos no hi estan inclosos. I per últim, els passius financers que són, els diners que rep un Ajuntament quan demana un préstec al banc.
Per una altra banda, en el pressupost s’hi recullen les despeses previstes. És a dir, aquells diners que l’Ajuntament destinarà per finançar les seves polítiques d’intervenció a l’economia i a la societat. Quines són aquestes despeses? En primer lloc, tenim les despeses de personal, que són els diners que paga l’Ajuntament a tot el personal contractat dins l’Ajuntament. En segon lloc tenim, les despeses de béns corrents i serveis, que són els diners que gasta l’Ajuntament per la compra de béns i serveis, com per exemple, la despesa en l’energia elèctrica de tots els seus equipaments, o en calefacció, etc. En tercer lloc, tenim les despeses financeres que són els interessos que paga l’ajuntament als bancs dels préstecs que demana ha rebut per finançar les grans obres públiques. En quart lloc, gasta els diners en transferències corrents, que són els diners que transfereix l’Ajuntament a altres administracions com per exemple el Consell Comarcal d’Osona i serveix per pagar serveis que dóna de forma conjunta a altres Ajuntaments de la Comarca. En cinquè lloc tenim les inversions reals, que són les despeses que té l’Ajuntament per la construcció de camins, carreteres, etc. En sisè lloc hi ha les transferències de capital, que són els diners que dóna l’Ajuntament a altres administracions perquè les pugui utilitzar per pagar obres públiques. I per últim i setè lloc, hi han els passius financers que són els diners que paga l’Ajuntament pels préstecs que ha demanat i va retornant.
Els ajuntaments (i la resta d’administracions públiques) han d’intentar aconseguir els mateixos ingressos que les despeses necessàries per finançar les polítiques que volen fer ( ajudar a entitats culturals, donar un servei de llar d’infants al poble, assistir a la gent gran, desenvolupar el poble a nivell d’infraestructures, etc.) Els ajuntaments no volen aconseguir beneficis ja que actuen sense ànim de lucre, ni tampoc volen deutes. Però a la pràctica quasi mai s’aconsegueix aquesta igualtat. Algunes vegades , l’ajuntament pot pressupostar tenir més despeses que ingressos o bé pot tenir més despeses de les previstes i que siguin més grans que els ingressos aconseguits aquell any. En aquest cas, l’Ajuntament tindrà números vermells. Haurà de demanar préstecs als bancs o als particulars (d’això se’n diu fer una emissió de Deute Públic). Això acostuma a passar en èpoques de recessió econòmica, perquè els ajuntaments inverteixen més en obres públiques, o donen més ajuts i transferències a les famílies, per tant, tenen més despeses i a més reben menys impostos, perquè la població no consumeix tant, etc. L’altra casuística que es pot donar és que tingui mes ingressos que despeses (siguin pressupostats o reals) i que, per tant, disposi d’uns diners de reserva per l’any següent o per quan faci falta. Això acostuma a passar en èpoques de creixement econòmic.
L’Ajuntament juga un paper important dins l’economia, ja que intervé per garantir l’equitat, per estimular el creixement econòmic quan es dóna una situació de recessió com l’actual, etc. Algunes de les polítiques discrecionals que duu a terme aquesta administració local per dinamitzar l’economia són els plans de formació i ocupació per a totes les persones del poble que estan a l’atur. En el cas de la formació, un dels cursets que fan és per la gent que li falta adquirir nous coneixements sobre el que està treballant. En el cas d’ocupació, l’Estat li ha transferit diners perquè inverteixi en obres públiques en aquest cas, la remodelació del passeig, així, dóna feina a algunes persones del poble (constructors) i evita que es produeix més atur.