Per Aida Oses

Quan vaig començar a sentir a parlar de les marques blanques em vaig fer una idea d’aquestes que no era realment la que era. Ahir realitzant les activitats vaig adonar-me que el concepte que tenia assimilat realment no era el que era, sinó que aquestes no deixen de ser res més que les pròpies marques dels distribuïdors, com ara per exemple Condis, Dia,…

Així doncs l’existència d’aquestes marques fa que les grans marques, les líders agafin por i en un futur puguin deixar d’innovar. És evident que el que fan les marques blanques, és esperar que surti un producte i de seguida començar  a moure’s per que altres industries els i produeixin. Com a conseqüència com ja he dit abans, si les marques blanques comencen a produir un producte igual que les líders i a més a més són més barates, quines seran les vendes de l’empresa líder? Podríem pensar que les justes, però des de sempre que el poder de la marca influeix molt als consumidors a l’hora de comprar un producte i no un altre. Hi ha hagut molta polèmica ja que aquestes estan agafant molt mercat pel fet de tenir un menor cost, però és aquí on arriba el problema, la qualitat de les marques de distribució no pot ser la mateixa que les líders, ja que sinó pagaríem el mateix preu de l¡’una que per l’altre.

Les marques blanques estan enfonsant el mercat espanyol, no el beneficien i s’ha reclamat que aquestes marques blanques passin els mateixos control de qualitats que les altres marques, perquè el problema d’aquestes és que no sabem com s’han fabricat ni tampoc d’on venen, fet que dificulta el seu coneixement. Ara bé, si aquetes no passen uns controls de sanitats estrictes, com els consumidors podem estar segurs de que el que estem consumint es bo o no? Aquí bé un exemple clar sobre això: Trobem el cas d’una empresa líder  que embotellava llet, aqueta havia fet un acord amb un distribuïdor perquè li embotelles també la seva llet, per així després vendre-la com a marca blanca. L’empresa líder tenia establert uns dies a la setmana per produir per ella mateixa, i uns altres dies pel distribuïdor. Els dies doncs que no tocava produir per ella mateixa, parava tot el procés de fabricació i la llet que introduïa als teta brics de llet era la mateixa que la seva però amb una quantitat elevada d’aigua. Així, els i produïa la llet, però realment aquesta llet era de qualitat?

És aquesta doncs una de les preguntes que ens hem de fer a l’hora de comprar marques blanques. Primera que no potencien el mercat espanyol i segona que la qualitat amb la que venen no sabem si realment serà bona per la salut dels consumidors. Cal doncs confiar en les marques líders i les que realment passen controls estrictes de qualitat.