Daily Archives: 30 gener 2010

Les llaminadures un altre cas de competència perfecta

per Laia Sala

 

 

Un exemple de mercat de competència perfecta poden ser les llaminadures. Per què? Quines característiques té aquest mercat?  Si analitzem el producte veure que és homogeni. Perquè no hi ha diferències entre un osset de regalèssia produït per una empresa o un altre produït per una competidora. Quan anem a comprar una bossa de llaminadures, no ens fixem amb la marca, sinó que comprarem qualsevol llaminadura sense informar-nos prèviament qui és el productor.

 

Un altra característica d’aquest mercat és que no hi ha barreres d’entrada. Com que produir llaminadures no és car, això permet que petites empreses decideixin entrar a formar-ne part quan hi ha beneficis o a sortir fàcilment si ho creuen necessari.  El resultat d’aquesta facilitat d’implantació i desinversió fa que hi hagi molts oferents i per tant, molta competència. I també, molts demandants perquè actualment la gent acostuma a consumir llaminadures freqüentment.

 

La competència en un mercat ocasiona que cap oferent té prou poder per fixar preus. Les empreses que produeixen llaminadures només poden decidir quina quantitat d’ossets de regalèssia, de piruletes, de … volen produir en funció del preu que les consumidors estan disposats a pagar. Així dons, si els consumidors creuen que el preu que estan pagant per les llaminadures és massa elevat, deixaran de consumir-ne i per tant, les empreses si volen continuar venent hauran de baixar els preus.  Tanmateix, si els consumidors només volen comprar llaminadures a un preu tant baix que les empreses productores no puguin cobrir els costos de producció, trobaran el mercat buit d’aquest producte. En aquest mercat doncs, el preu es fixa per negociació entre oferta i demanda.

 

L’última característica d’aquest mercat és la transparència de preus. Tant els venedors com els compradors disposen de tota la informació que necessiten saber sobre els preus de les llaminadures.

 

Ja ho sabeu doncs, quan us mengeu una llaminadura podeu pensar que teniu sort, perquè les característiques del seu mercat ens fa fàcil i barat poder-ne gaudir.

Els préssecs, un cas clar de competència perfecta

per Clara Faura

Jo parlaré sobre el mercat de competència perfecta i, com a exemple, he escollit la fruita, en particular el préssec.

Ho he fet perquè, es veu clar que el préssec és un producte homogeni (tota la fruita en general ho és), ja que, no hi ha diferències en la qualitat i el disseny i, en aquest cas, la marca o garantia del fabricant que les produeix o si n’hi ha no són rellevants. El préssec és una fruita molt comú en la societat (sobretot a l’estiu) ja que per ser productor o oferent d’aquest producte no es necessita gairebé cap requisit important (permís, inversió inicial,etc.), només tenir lloc on fer les plantacions i on oferir el producte. Això va relacionat amb les barreres d’entrada i sortida, en aquest tipus de mercat no n’hi ha, perquè per oferir fruita, no necessites,com ja he dit, grans inversions en capital, n’hi accés exclusiu a un recurs, existència de drets legals, etc. El fet que no hi hagi barreres d’entrada explica la gran quantitat d’oferents i de demandants. En aquest tipus de mercat, la fixació del preu va segons la llei de l’oferta i la demanda. Els productors ofereixen el préssec i els demandants estan disposats a pagar-ne un preu o altre segons les variables que condicionen la demanda: les preferències del consumidor, el preu del préssec, la renda i el preu d’altres fruïtes que es poden comprar si no s’obta pels préssecs. Aleshores, tant demandants com oferents arriben a un punt d’equilibri per la venta i compra del préssec, que és el punt on demandants i oferents estan d’acord. (En el cas del préssec el preu no acostuma a ser alt.)

Finalment, quan anem a una fruiteria o un supermercat a comprar préssecs podem saber el preu al qual ho comprem, ja que coneixem el preu al qual es ven el producte al mercat. Això explica la transparència de la informació en aquest mercat que ajuda a prendre decisions. Aquesta és l’última característica, la informació perfecta, juntament amb les anteriors (producte homogeni, molts consumidors i productors, i inexistència de barreres d’entrad)  que ens permet dir que els préssec són un bon exemple de mercat en competència perfecta.