El Corte Inglés, diferent per a cada barri

El Corte Inglés, diferent per a cada barri

La recerca de rendibilitat obliga les seves botigues a especialitzar-se segons la ubicació i tipus de clients.

El Corte Inglés afronta un ambiciós pla de reestructuració dels centres comercials, que, en la pràctica, suposa una creixent adaptació de cada botiga als seus clients i la seva ubicació. En el cas de Barcelona, el luxe guanya presència a la Diagonal, l’oferta d’alimentació s’apodera d’espai al de Francesc Macià i el turista és el protagonista gairebé absolut al de la plaça de Catalunya (el 70% de les vendes). Malgrat que la imatge comuna es manté, el cert és que els responsables de cada centre comercial d’El Corte Inglés guanyen protagonisme en el dibuix de l’estratègia per millorar el compte de resultats. És el que els experts en màrqueting denominen hipersegmentació dels centres.

La hipersegmentació creixent amenaça d’elevar les diferències entre centres. A El Corte Inglés neguen taxativament que hi hagi diferències més enllà de les lògiques, però es fan cada vegada més evidents, especialment entre els extrems de l’oferta comercial del grup. I és que paradoxalment resulta rendible en ocasions mantenir l’aspecte gairebé marginal d’algun centre comercial, mentre que les grans marques només estan disposades a apostar per enclavaments amb clients potencials clars i d’alt poder adquisitiu. Els dos factors abonen la sensació de l’existència de centres de primera, segona i fins i tot de quarta. En el sector de la distribució, és habitual que les grans cadenes disposin d’estratègies de preu diferents en funció de la ubicació de la botiga i la competència.

L’entrada en l’accionariat del xeic qatarià Xeik Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani no sembla la causa d’aquests canvis. Però el cert és que la injecció de capital ha obert la porta a projectes aparcats els últims anys. Queda a la recambra afrontar un nou pla d’internacionalització, en què el qatarià podria obrir portes. La sortida a la borsa sempre plana també en el futur del grup, i el termini de tres anys sembla cada vegada més plausible. El Corte Inglés va tancar l’exercici 2014 (finalitzat el febrer del 2015) amb una xifra de negoci consolidada de 14.592 milions d’euros, el 2,6% més que l’any anterior, en el que va representar el primer increment des del 2008. La companyia de grans magatzems està valorada en uns 8.000 milions d’euros.

Difícil panorama per a l’estalvi. Els inversors es passen als fons pel baix benefici dels dipòsits.

Invertir amb rendibilitat i sense risc s’ha convertit en un problema per als estalviadors que fugen dels dipòsits bancaris en la mesura que els baixos tipus d’interès han eliminat el seu atractiu com a instruments d’inversió. Els fons, sobretot els de renda mixta -amb proporcions variables de borsa- s’han convertit en el gran substitut. Els inversors, sobre el paper, compensen el risc més alt d’aquesta inversió amb uns rendiments superiors als dipòsits, mentre que els bancs -els principals intermediaris en els mercats- conserven els estalvis dels clients en el seu perímetre i, a més a més, poden cobrar comissions de gestió que no perceben amb els comptes a la vista.

El problema és que la volatilitat dels mercats dificulta que aquesta relació resulti guanyadora per a les dues bandes. Es trenca per la part més feble: no es pot assegurar la rendibilitat per al client.

Tot i això, les últimes dades disponibles reflecteixen un gran transvasament de fons cap a productes en què la renda variable ja té un cert pes. De fet, les subscripcions de fons de renda fixa mixta (amb certa proporció de renda variable) realitzades fins al juliol d’aquest any destaquen substancialment respecte a la resta de fons, amb moltes modalitats que han reduït el volum de subscripcions netes en el conjunt de l’any.

Aquesta situació posa els inversors davant d’una situació inapel·lable. «Ja no es poden aconseguir rendibilitats altes sense assumir riscos», afirma José Ramón Aranda, director de banca privada de Banca March. La rendibilitat dels dipòsits ha passat del 4% al 0,2% de mitjana. «Hem d’adequar les nostres expectatives -aconseguir un 4% en aquests moments és un rendiment alt- o modificar el nostre perfil de risc», afegeix Aranda. «Si un client no pot dormir a la nit perquè la seva cartera d’inversió ha caigut un 3% està en un perfil de risc inadequat per a ell, però tampoc pot esperar una rendibilitat per sobre del 3% si no assumeix el repte», comenta Aranda.

De fet, les entitats financeres accepten aquesta situació i ofereixen als seus clients productes que incorporen una mica més de risc fins i tot en les alternatives conservadores d’inversió. CaixaBank, els fons  de la qual registren aquest any el volum de subscripcions més alt, comercialitza el que denomina la gamma elecció, que inclou tres tipus de fons mixtos –Equilibri, Creixement i Oportunitat-, dels quals el més conservador inclou fins al 30% de renda variable a la cartera. Va aconseguir una rendibilitat del 4,8% el 2014. «És el fons més gran d’Espanya, amb 10.000 milions de patrimoni», destaquen a l’entitat.

El Sabadell Prudent és el fons estrella del banc vallesà. El 51% de la seva cartera és renda fixa, però incorpora un 15% de renda variable. Acumula l’1,41% de rendibilitat fins al setembre. «Creiem que és un bon rendiment, tenint en compte quina ha sigut la situació dels

mercats des de l’estiu», comenta Ramon Gras, director de segments del Banc Sabadell, que reconeix que el perfil de risc és baix, però més alt que el que ofereixen els dipòsits, amb una rendibilitat d’entre el 0,20% i el 0,40%, segons la vinculació.

PER INICIAR-SE / CatalunyaCaixa, integrada al BBVA, incorpora un 30% de renda variable al seu CX Multiactiu 30, el fons mixt més conservador que comercialitza. «És per a clients que s’iniciïn en els fons d’inversió», es destaca des de l’entitat. El banc ofereix fons per a perfils més arriscats, amb una proporció de renda variable més alta, fins al 100%, i un rendiment i un risc superior. Però per als més conservadors ofereix dipòsits estructurats, amb garantia del capital i amb rendibilitats lligades a accions o índexs. Això vol dir que el guany depèn del subjacent, i per tant no sempre es pot aconseguir.

FONT: www.elperiodico.cat

¡Compte amb la llum, són les 7!

Les companyies comencen a aplicar aquest dijous el nou mecanisme de facturació horària en què el preu final varia segons l’hora en què en produeix el consum.

Matí, tarda, nit. Primera hora, última… Són factors que hauran de tenir en compte els usuaris d’electricitat subjectes a tarifa regulada (preu voluntari per al petit consumidor) a partir d’aquest dijous, quan entra en vigor de forma efectiva la facturació horària.

Aquesta nova tarifa estableix un preu per a la llum que varia al llarg del dia segons la cotització energètica. D’aquesta manera, el preu final de la factura dels consumidors variarà depenent de l’hora en què s’hagi produït el consum. La tarifa canvia cada hora en funció de diversos factors, des de metereològics fins a tècnics o de demanda.

El nou sistema només serà aplicable a aquells consumidors que estiguin a collits al mercat elèctric regulat (Preu Voluntari al Petit Consumidor), en cap cas a les tarifes lliures. El PVPC  sustitueix a l’antiga TUR.

El sistema, que va ser ideat a corre-cuita pel Ministeri d’Indústria després de disparar-se la subhasta elèctrica trimestral el desembre del 2013, deixa subjecte a la volatilitat del mercat (24 preus al dia i 720 al mes) una part del rebut. Aquesta suposa al voltant del 40% del preu total que es paga. La improvisació va fer que la nova modalitat no pugui aplicar-se fins més d’un any després d’aprovar-se. A través de la pàgina de REE i altres aplicacions, cada dia el consumidor pot accedir als preus del quilowat (kW) cada hora. En general, el cost més alt sol ser quan hi ha més demanda. Entre l’hora més cara del 29 de setembre (les 7 del matí) i la més barata (12 de la nit) hi havia un 13% de diferència de preu. Però varia diàriament. Un dels problemes és que el mercat majorista, sobre el qual s’edifica tot el sistema de preus, és un oligopoli. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha iniciat una anàlisi del mercat de generació per detectar «beneficis extraordinaris» i «avantatges competitius» de les elèctriques.

L’electrodomèstic que més consumeix en una llar és el frigorífic, que suposa més del 30% total, i sol estar sempre en marxa, de manera que difícilment s’utilitzarà segons el preu del kW cada hora. El segueixen la tele (12%), la rentadora (11,8%) i l’stand-by (10), és a dir, deixar els dispositius en repòs, no apagats totalment. El marge més gran d’estalvi l’aporten dispositius com l’aire condicionat a l’estiu i la calefacció (si és elèctrica) a l’hivern.

La facturació horària tot just permetrà un estalvi d’un euro al mes. Una família gasta de mitjana uns 1.000 euros a l’any en electricitat (82,5 euros al mes). La possibilitat de rebaixes mitjançant canvi d’hàbits aprofitant la facturació per hores tot just afecta la part de 30 euros subjecta al mercat. La resta són impostos i els costos regulats. En aquests últims hi ha la part fixa que es paga pels kW contractats de potència. De fet, si tenen més dels necessaris contractats, es poden estalviar 4,3 euros al mes (51,6 euros a l’any) per cada tram de potència que es redueixi. La llar mitjana té contractats 3,9 kW i consumeix uns 200 kWh al mes.

La gran novetat que ofereix la nova tarifa és que els usuaris podran consultar el preu de l’electricitat cada hora del dia anterior en la página web de Red Eléctrica de España (www.ree.es).

Per poder acollir-se al nou sistema de tarifes, els consumidors hauran de disposar d’un comptador intel·ligent. Els clients que no disposin d’equips telegestionats pagaran l’electricitat en funció d’uns paràmetres mitjans de consum.

Amancio Ortega ingresa 447 millones en dividendos de Inditex

En total, el fundador de la compañía cobrará este año 894 millones millones por las acciones de su empresa.

El fundador de Inditex, Amancio Ortega, ingresará este año 894,4 millones de euros en concepto de dividendos de la compañía, cuando cobre este lunes, 3 de noviembre, 447,2 millones de euros por la última retribución del año que abonará la gallega a sus accionistas.
En concreto, Ortega recibirá los cerca de 900 millones de euros en dividendo a través de las sociedades Gartler y Partler, con las que controla un 59,294% del accionariado de Inditex, que repartirá este año entre sus accionistas 1.507 millones a cuenta de los resultados de 2013, lo que supone 2,42 euros por título, un 10% más.

De este importe, la compañía ya abonó el 2 de mayo un dividendo ordinario a cuenta de 1,21 euros por acción, al que se suma otro del mismo importe en concepto de ordinario complementario y extraordinario, que se hará efectivo este lunes, 3 de noviembre.
Inditex registró un beneficio neto de 2.377 millones de euros en su año fiscal 2013-2014 (del 1 de febrero de 2013 al 31 de enero de 2014), lo que supone un incremento del 1% respecto al ejercicio anterior.

Las ventas del grupo se situaron en 16.724 millones de euros, lo que representa un aumento del 5% y del 8% a tipos de cambio constante. El grupo de Amancio Ortega destacó que las ventas en superficie comparable se incrementaron un 3%, sobre el 6% del ejercicio anterior.

El empresario español y fundador de Inditex lidera el ranking de europeos más ricos elaborado por el banco suiza Julius Baer, con una fortuna de 48.000 millones de euros, mientras que su hija, Sandra Ortega, posee una fortuna total de 5.200 millones de euros y es la séptima mujer más rica del continente.

Después de Amancio Ortega se sitúan el sueco Ingvar Kamprad, fundador de Ikea, que posee 34.300 millones de euros, y el francés Bernard Arnault, propietario de LVMH, con 24.900 millones de euros.

Font: www.elperiodico.com

Tarragona constitueix un clúster químic de la mà del port i del sector

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) han constituït avui el Clúster Químic Mediterrani ChemMed.

L’acte ha comptat amb la presidència del president de la Generalitat, Artur Mas, i també hi ha assistit el secretari d’Estat d’Infraestructures, Manuel Niño.

El president català ha subratllat la importància de “l’energia positiva” i de l'”afany i l’ajuda de tots” per tirar endavant projectes com aquest.

“Tenim les empreses, grans multinacionals, però també moltes pimes que treballen en el sector de la química; tot l’aparell logístic, un port, un aeroport, una xarxa d’infraestructures, amb alguns dèficit, però que acabarem tenint ben travada”, ha repassat Mas

El president català ha destacat que el nou clúster compta amb 1.400 persones vinculades a centres d’investigació i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a base de coneixement.

Més ha recordat que Catalunya té una llarga tradició industrial, que es remunta a més de 200 anys, encara que la “manera de tirar endavant no és mirar cap al passat, sinó mirar cap al futur”.

El president català ha defensat “la convivència del sector químic amb altres sectors, com s’ha demostrat a Tarragona”, i ha reivindicat el paper de “Catalunya com un país que facilita els negocis i l’atracció de multinacionals”.

De la seva banda, el secretari general d’Infraestructures ha anunciat que volen “enfortir” la indústria química, que compta amb 3.500 empreses a Espanya i ha assegurat que amb ChemMed es dóna “el pas definitiu per consolidar el teixit d’infraestructures i que el territori contribueixi al desenvolupament de la petroquímica a Tarragona, Catalunya i Espanya”.

Segons les seves dades, a Tarragona “hi ha 1.170 hectàrees destinades a la química” i el nou clúster “s’emmarca plenament en la visió estratègica del Ministeri de Foment” per fomentar iniciatives com aquesta, a més d’indicaar que “Espanya és un gran ‘hub’ de les mercaderies internacionals”, de manera que ha anunciat l’interès del ministeri per millorar la connectivitat ferroviària amb els ports i els centres logístics.

En aquest sentit, Manuel Niño ha reiterat l’interès del ministeri pel Corredor del Mediterrani, com a element clau en la competitivitat de l’economia espanyola, i ha assenyalat la importància de l’ampliació del moll de la química, que beneficiarà l’economia d’escala.

De la seva banda, el president de l’AEQT, Jesús Loma-Osorio, ha subratllat: “creem marca per demostrar que som passat, present i sobretot futur” i ha recordat que la producció global del sector és uns 20 milions de tones de productes, que van des dels bàsics a la química fina.

Lloma-Osorio ha repassat les actuacions conjuntes realitzades amb el port de Tarragona, com la instal·lació d’un parc de bombers químics, la instal·lació de canonades per traslladar productes, d’un emissari submarí conjunt o del subministrament d’aigua per a usos industrials.

També ha assenyalat els “forts vincles amb la Universitat Rovira i Virgili” i ha elogiat l’activitat del centre tecnològic químic CTQ i de l’Institut d’Investigació Química de Catalunya (ICIQ).

El president de la patronal ha anunciat volen anticipar-se i convertir les seves oportunitats en “fortaleses reals” ja que, davant l’abaratiment de costos energètics, principalment als Estats Units i l’Orient Mitjà, haurà d'”oferir, cada vegada més, innovació i valor afegit”.

El president de l’APT, Josep Andreu, ha volgut agrair a la ministra de Foment, Ana Pastor -absent a última hora de l’acte- “el seu decidit suport a l’autovia A27 i a les connexions ferroviàries”.

Andreu ha retret al president de la Generalitat que “no es té prou en compte el territori”, malgrat ser el segon port de Catalunya i al seu marcat caràcter industrial i innovador.

El nou clúster posarà 300 hectàrees a disposició d’empreses químiques i auxiliars, la meitat d’ells en instal·lacions portuàries.

Font: lavanguardia.com

Buscan financiación vía crowdfunding para desarrollar un “coche volador”

Terrafugia, la empresa que busca construir un coche volador, ha iniciado una campaña de crowdfunding para poder continuar el desarrollo de esta máquina. Esta compañía de Massachusetts lleva presente desde 2007, dos prototipos. Ahora, buscan conseguir al menos 500.000 dólares para llevar a cabo este nuevo proyecto.

Anteriormente, Terrafugia consiguió 10 millones de dólares por parte de los inversores, y ahora quieren conseguir otros 500.000 dólares para poder llevar a cabo este coche volador a través de Wefunder. La diferencia de esta campaña con otras páginas de crowdfunding como IndieGoGo por ejemplo, es que Wefunder acepta inversores acreditados con acciones en la empresa, además de estar regulado por el gobierno federal.

El primer producto de Terrafugia, llamado Transition, es un aerocar plegado con alas de dos plazas, diseñado para cumplir tanto en la carretera como con los reglamentos de seguridad de vuelo. A diferencia de los pequeños aviones tradicionales, se puede aprender y tener una licencia para volar en tan solo 20 horas.

Transition, que aún tiene que entrar en producción, la compañía está trabajando en su próximo vuelo, la TF-X, que incluye un motor híbrido eléctrico con baterías de alimentación en las carreteras y asistencia durante el despegue y el aterrizaje.

Actualmente, Terrafugia ha recaudado 57.000 dólares de los 500.000 que esperan recaudar a través de Wefunder. El precio de Transition que aparece en la página de Wefunder es de 279.000 dólares (unos 206.000 euros).

Font: diaridetarragona.com

Què vol dir crowdfunding?, coneixíeu aquesta paraula?

La facturació d’El Corte Inglés va baixar el 2012 per la caiguda del consum

logocorteingles

El grup va tancar l’exercici de l’any passat amb unes vendes de 14.552 milions d’euros, el 7,7% menys, i un benefici de 171,5 milions.

La difícil situació econòmica, l’augment de l’atur i una renda disponible més baixa de les famílies estan castigant les empreses de tots els sectors, i el consum privat és un dels més afectats. En aquest entorn, el grup El Corte Inglés va tancar l’exercici de l’any passat (1 de març del 2012 a 28 de febrer del 2013) amb una facturació de 14.552,45 milions d’euros i un benefici de 171,5 milions d’euros.

“Ha sigut un període marcat per la recessió econòmica general i per la confluència de factors molt negatius per al consum de les famílies espanyoles. Actualment acumulem cinc anys consecutius amb retrocessos en els volums de venda al comerç al detall”, ha destacat el president d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, a la junta d’accionistes de la firma, celebrada a Madrid aquest diumenge. “La realitat econòmica espanyola és coneguda. Les empreses que operem en l’àmbit nacional no podem obviar els seus efectes, i hem de seguir fent esforços de gestió per superar les dificultats”, ha afegit.

Els resultats econòmics del grup de l’any passat registren una caiguda de la facturació del 7,76%, lleugerament inferior a la mitjana de descens de vendes del comerç al detall (8% en el mateix període). Fonts del grup han destacat que, tot i aquest descens de les vendes, la companyia continua aconseguint “sòlids beneficis”, encara que van ser un 18,3% inferiors als de l’exercici precedent. “Tot i ser el pitjor any de caiguda de consum des que va començar la crisi, estem contents amb els resultats aconseguits. El clima és molt dolent”, han afegit des del grup. L”ebitda’ es va situar en 735 milions, un 11% menys.

Font: elperiodico.cat