El Corte Inglés, diferent per a cada barri

El Corte Inglés, diferent per a cada barri

La recerca de rendibilitat obliga les seves botigues a especialitzar-se segons la ubicació i tipus de clients.

El Corte Inglés afronta un ambiciós pla de reestructuració dels centres comercials, que, en la pràctica, suposa una creixent adaptació de cada botiga als seus clients i la seva ubicació. En el cas de Barcelona, el luxe guanya presència a la Diagonal, l’oferta d’alimentació s’apodera d’espai al de Francesc Macià i el turista és el protagonista gairebé absolut al de la plaça de Catalunya (el 70% de les vendes). Malgrat que la imatge comuna es manté, el cert és que els responsables de cada centre comercial d’El Corte Inglés guanyen protagonisme en el dibuix de l’estratègia per millorar el compte de resultats. És el que els experts en màrqueting denominen hipersegmentació dels centres.

La hipersegmentació creixent amenaça d’elevar les diferències entre centres. A El Corte Inglés neguen taxativament que hi hagi diferències més enllà de les lògiques, però es fan cada vegada més evidents, especialment entre els extrems de l’oferta comercial del grup. I és que paradoxalment resulta rendible en ocasions mantenir l’aspecte gairebé marginal d’algun centre comercial, mentre que les grans marques només estan disposades a apostar per enclavaments amb clients potencials clars i d’alt poder adquisitiu. Els dos factors abonen la sensació de l’existència de centres de primera, segona i fins i tot de quarta. En el sector de la distribució, és habitual que les grans cadenes disposin d’estratègies de preu diferents en funció de la ubicació de la botiga i la competència.

L’entrada en l’accionariat del xeic qatarià Xeik Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani no sembla la causa d’aquests canvis. Però el cert és que la injecció de capital ha obert la porta a projectes aparcats els últims anys. Queda a la recambra afrontar un nou pla d’internacionalització, en què el qatarià podria obrir portes. La sortida a la borsa sempre plana també en el futur del grup, i el termini de tres anys sembla cada vegada més plausible. El Corte Inglés va tancar l’exercici 2014 (finalitzat el febrer del 2015) amb una xifra de negoci consolidada de 14.592 milions d’euros, el 2,6% més que l’any anterior, en el que va representar el primer increment des del 2008. La companyia de grans magatzems està valorada en uns 8.000 milions d’euros.

El gegant de l’electrònica i les noves tecnologies Worten aterrarà a Tarragona al novembre

Resultat d'imatges de WORTEN

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica ha invertit 2,5 milions en diverses accions a Catalunya.

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica Worten ha invertit 2,5 milions d’euros en la renovació d’una botiga al barri barceloní de Sant Antoni, la transformació de dos centres a Montigalà (Badalona) i Sant Boi de Llobregat (Barcelona), la nova ubicació a Calafell (Tarragona) i un nou espai a Tarragona que obrirà les portes al novembre.
Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director general de Worten Espanya, Miguel Águas, en la reinauguració de la botiga de Sant Antoni, un nou concepte d’establiment de més de 1.300 metres quadrats en dues plantes dividides en cinc àrees: Fun Cooking –electrodomèstics de cuina–, Living Room –imatge i so–, Office Zone –ordinadors, impressores, ‘tablets’ i smartphones–, Smart Life –tecnologia esportiva– i Domòtica –controls electrònics per a la llar–.

Águas ha sostingut que Worten està buscant noves ubicacions a Barcelona i altres zones de Catalunya: “Necessitem més creixement a Catalunya perquè és un mercat molt important per a nosaltres en què tenim una presència inferior a la nostra visibilitat”.
Worten va aterrar a Catalunya el 2009, amb l’obertura de Sant Boi de Llobregat, i amb la futura botiga de Tarragona tindrà sis centres en la comunitat catalana, que té un pes del 12% de la facturació nacional.
“Les nostres vendes han augmentat en botiga física un 6% aquest any a Catalunya respecte a l’any passat, i la botiga en línia ha registrat un creixement del 80%”, ha dit Águas, que ha afegit que el mercat català ha suposat, en total, un augment del 10% en facturació aquest any.
A la resta d’Espanya, on Worten contracta més de 1.000 treballadors –més d’un centenar a Catalunya–, la cadena té 38 establiments i també busca ubicacions en diverses autonomies; en els pròxims dies llançarà un nou web.

¡Compte amb la llum, són les 7!

Les companyies comencen a aplicar aquest dijous el nou mecanisme de facturació horària en què el preu final varia segons l’hora en què en produeix el consum.

Matí, tarda, nit. Primera hora, última… Són factors que hauran de tenir en compte els usuaris d’electricitat subjectes a tarifa regulada (preu voluntari per al petit consumidor) a partir d’aquest dijous, quan entra en vigor de forma efectiva la facturació horària.

Aquesta nova tarifa estableix un preu per a la llum que varia al llarg del dia segons la cotització energètica. D’aquesta manera, el preu final de la factura dels consumidors variarà depenent de l’hora en què s’hagi produït el consum. La tarifa canvia cada hora en funció de diversos factors, des de metereològics fins a tècnics o de demanda.

El nou sistema només serà aplicable a aquells consumidors que estiguin a collits al mercat elèctric regulat (Preu Voluntari al Petit Consumidor), en cap cas a les tarifes lliures. El PVPC  sustitueix a l’antiga TUR.

El sistema, que va ser ideat a corre-cuita pel Ministeri d’Indústria després de disparar-se la subhasta elèctrica trimestral el desembre del 2013, deixa subjecte a la volatilitat del mercat (24 preus al dia i 720 al mes) una part del rebut. Aquesta suposa al voltant del 40% del preu total que es paga. La improvisació va fer que la nova modalitat no pugui aplicar-se fins més d’un any després d’aprovar-se. A través de la pàgina de REE i altres aplicacions, cada dia el consumidor pot accedir als preus del quilowat (kW) cada hora. En general, el cost més alt sol ser quan hi ha més demanda. Entre l’hora més cara del 29 de setembre (les 7 del matí) i la més barata (12 de la nit) hi havia un 13% de diferència de preu. Però varia diàriament. Un dels problemes és que el mercat majorista, sobre el qual s’edifica tot el sistema de preus, és un oligopoli. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha iniciat una anàlisi del mercat de generació per detectar «beneficis extraordinaris» i «avantatges competitius» de les elèctriques.

L’electrodomèstic que més consumeix en una llar és el frigorífic, que suposa més del 30% total, i sol estar sempre en marxa, de manera que difícilment s’utilitzarà segons el preu del kW cada hora. El segueixen la tele (12%), la rentadora (11,8%) i l’stand-by (10), és a dir, deixar els dispositius en repòs, no apagats totalment. El marge més gran d’estalvi l’aporten dispositius com l’aire condicionat a l’estiu i la calefacció (si és elèctrica) a l’hivern.

La facturació horària tot just permetrà un estalvi d’un euro al mes. Una família gasta de mitjana uns 1.000 euros a l’any en electricitat (82,5 euros al mes). La possibilitat de rebaixes mitjançant canvi d’hàbits aprofitant la facturació per hores tot just afecta la part de 30 euros subjecta al mercat. La resta són impostos i els costos regulats. En aquests últims hi ha la part fixa que es paga pels kW contractats de potència. De fet, si tenen més dels necessaris contractats, es poden estalviar 4,3 euros al mes (51,6 euros a l’any) per cada tram de potència que es redueixi. La llar mitjana té contractats 3,9 kW i consumeix uns 200 kWh al mes.

La gran novetat que ofereix la nova tarifa és que els usuaris podran consultar el preu de l’electricitat cada hora del dia anterior en la página web de Red Eléctrica de España (www.ree.es).

Per poder acollir-se al nou sistema de tarifes, els consumidors hauran de disposar d’un comptador intel·ligent. Els clients que no disposin d’equips telegestionats pagaran l’electricitat en funció d’uns paràmetres mitjans de consum.

L’escàndol Volkswagen fulmina Winterkorn

El president del grup dimiteix però nega que formi part de la trampa.

 

L’escàndol descomunal de Volkswagen (VW) ocasionat pel reconeixement de la manipulació a gran escala dels sistemes de mesurament de gasos contaminants en més d’11 milions de cotxes dièsel arreu del món s’ha carregat el seu president, el totpoderós Martin Winterkorn.

Els analistes financers i del sector automobilístic coincideixen que la reputació del grup ha quedat molt tocada, juntament amb la de tota la indústria de l’automòbil alemanya, i tan sols una forta depuració de responsabilitats a tots els nivells podrà ajudar-la a recuperar-se. VW va anunciar ahir, arran del cessament de Winterkorn, que «tots els participants en els fets, que ha provocat un dany incommensurable per a Volkswagen, patiran de ben segur les conseqüències».

El consell de vigilància de VW, reunit ahir d’urgència, és el màxim òrgan d’administració de les grans empreses alemanyes, per sobre del consell d’administració, i serveix precisament per vetllar per la independència de les decisions i les bones pràctiques de la governança empresarial. Ahir, aquest òrgan va voler destacar que el president del grup no en sabia res dels trucatges, malgrat que entre l’opinió pública mundial ningú donava crèdit al fet que una manipulació de tal magnitud es fes al marge de la cúpula i fins i tot del consell de vigilància.

El model de gestió de VW s’havia posat com a exemple de bona governança per la implicació d’accionistes, autoritats regionals i treballadors en els màxims òrgans de control. Encara que ja s’ha vist que el control és precisament el que ha fallat.

«Volkswagen necessita un nou començament, també en termes personals. Amb la meva dimissió deixo el camí lliure», va dir Winterkorn, que va assegurar que estava impactat pels esdeveniments dels últims dies. «Sobretot estic impressionat perquè una conducta errònia a aquesta escala sigui possible en el grup VW», va dir Winterkorn, que va afegir: «Ho faig en interès de l’empresa, fins i tot si sóc conscient que jo no he fet res de malament». Les accions de VW van pujar ahir un 5,19 %, fins a 111,50 euros a la borsa de Frankfurt, després d’haver caigut més d’un 38% en les dues jornades anteriors.

CAMISES AMB DUES VIDES

PROJECTE DE L’ASSOCIACIÓ ROBA AMIGA
La planta de Sant Esteve Sesrovires, que ocupa un total de 6.000 metres quadrats, està molt mecanitzada pel que fa a les tasques generals de distribució, quan s’han de traslladar i descarregar grans pesos -amb robots que funcionen amb làser i radiofreqüències-, però la feina de selecció es porta a terme inevitablement de forma manual. Cal tenir bona vista. La instal·lació dóna feina a una cinquantena de persones, amb la previsió d’arribar a 150 l’any 2017, de les quals el 70% són derivades dels serveis socials dels ajuntaments, especialment dels pobles més pròxims. Hi ha dones separades amb una situació d’atur prolongat, homes amb antics problemes d’addiccions i també presos en rehabilitació.
El 7% de la roba recollida és de primera qualitat, la crema, «que és aquella roba que pot anar directament a les botigues del Primer Món», continua el gerent. Mai usada o molt poc usada. Hi ha moltes possibilitats: es pot tractar d’una persona que va comprar una camisa que li quedava estreta i no la va arribar a tornar mai, o d’una de molt maniàtica que se’n va cansar ja el primer dia. També pot ser el regal desafortunat d’un familiar o el resultat d’una mudança urgent a l’estranger. «Molta gent se sorprendria al veure algunes de les coses que ens arriben». Al marge dels comerços de segona mà de Roba Amiga, l’empresa de reinserció ven aquesta roba de bona qualitat a altres companyies i oenagés. «A més a més de la crisi, hi ha certa demanda de productes vintage de segona mà», reconeix Elvira. En qualsevol cas, la cultura de la roba usada està molt més estesa a bona part d’Europa.
Un altre 55% de la roba recollida està en bon estat i es pot reutilitzar, però no compleix els requisits per al comerç europeu i es deixa per a l’exportació. El seu destí fonamental són els mercats d’Àfrica, on es venen gairebé a preu de saldo. «Nosaltres no regalem la roba, sinó que mirem de ser competitius per donar feina a gent que ho necessita». L’objectiu a la llarga és que els empleats rebin formació i experiència que els permeti saltar a altres empreses.
Finalment, queda encara un 27% de producte no vendible, com ara el jersei vell de llana que forma un excés de borrissol o les jaquetes trencades. No obstant, fins i tot en aquests casos poden ser útils per a la fabricació de nou fil, alfombres, draps de cuina, revestiments aïllants. «No els reciclem nosaltres, sinó que els preparem i venem a empreses especialitzades que hi fan el tractament final». El residu inservible, que acaba en incineradores per generar energia, no arriba ni al 10% del pes total. «I aspirem a arribar al 3%», conclou l’Elvira.
Font: www.elperiodico.cat

Amancio Ortega ingresa 447 millones en dividendos de Inditex

En total, el fundador de la compañía cobrará este año 894 millones millones por las acciones de su empresa.

El fundador de Inditex, Amancio Ortega, ingresará este año 894,4 millones de euros en concepto de dividendos de la compañía, cuando cobre este lunes, 3 de noviembre, 447,2 millones de euros por la última retribución del año que abonará la gallega a sus accionistas.
En concreto, Ortega recibirá los cerca de 900 millones de euros en dividendo a través de las sociedades Gartler y Partler, con las que controla un 59,294% del accionariado de Inditex, que repartirá este año entre sus accionistas 1.507 millones a cuenta de los resultados de 2013, lo que supone 2,42 euros por título, un 10% más.

De este importe, la compañía ya abonó el 2 de mayo un dividendo ordinario a cuenta de 1,21 euros por acción, al que se suma otro del mismo importe en concepto de ordinario complementario y extraordinario, que se hará efectivo este lunes, 3 de noviembre.
Inditex registró un beneficio neto de 2.377 millones de euros en su año fiscal 2013-2014 (del 1 de febrero de 2013 al 31 de enero de 2014), lo que supone un incremento del 1% respecto al ejercicio anterior.

Las ventas del grupo se situaron en 16.724 millones de euros, lo que representa un aumento del 5% y del 8% a tipos de cambio constante. El grupo de Amancio Ortega destacó que las ventas en superficie comparable se incrementaron un 3%, sobre el 6% del ejercicio anterior.

El empresario español y fundador de Inditex lidera el ranking de europeos más ricos elaborado por el banco suiza Julius Baer, con una fortuna de 48.000 millones de euros, mientras que su hija, Sandra Ortega, posee una fortuna total de 5.200 millones de euros y es la séptima mujer más rica del continente.

Después de Amancio Ortega se sitúan el sueco Ingvar Kamprad, fundador de Ikea, que posee 34.300 millones de euros, y el francés Bernard Arnault, propietario de LVMH, con 24.900 millones de euros.

Font: www.elperiodico.com

Neix la primera cooperativa de telecomunicacions

Aquesta nova cooperativa neix amb la voluntat d’operar en el sector de les telecomunicacions, un sector que, a l’estat espanyol, està representat per un oligopoli. D’aquesta manera, pretenem donar-nos de forma col·lectiva una alternativa de consum també en aquest sector, tal i com ja passa en l’energia, la banca, les assegurances o l’alimentació, entre d’altres. Entenem que és necessari disposar d’alternatives ètiques i socials de consum en sectors estratègics que ja han esdevingut una necessitat vital per al desenvolupament social de les persones i les col·lectivitats.

La inspiració d’aquesta cooperativa són altres experiències d’èxit similars com Som Energia, Fiare o Coop57. L’aposta per la forma cooperativa rau en el fet d’entendre que l’accés al consum requereix de la implicació activa de totes les persones, ja que “si tu no decideixes, decideixen per tu”. Són nombrosos els casos de persones descontentes amb el tracte de les companyies de telecomunicacions. Per això a Eticom-Som Connexió no hi haurà clients, sinó socis i sòcies de consum. Aquest és un matís important, ja que totes les persones sòcies podran prendre part activa en la presa de decisions de l’empresa. Tots i totes les sòcies i socis consumidors podran decidir com, quan i què consumir.

En aquests moments estem rebent a totes aquelles persones sòcies que volen participar de l’assemblea constituent. Cal tenir clar que per participar de forma activa en aquesta assemblea s’ha de ser soci.

A l’assemblea constituent es duran a terme les votacions que han d’aprovar els estatuts fundacionals, el primer consell rector i els interventors de comptes, entre altres punts de l’ordre del dia. Després, es farà una paella popular i hi haurà música per acabar la jornada de forma distesa i festiva.

  Font: Eticom-Som Connexió

Buscan financiación vía crowdfunding para desarrollar un “coche volador”

Terrafugia, la empresa que busca construir un coche volador, ha iniciado una campaña de crowdfunding para poder continuar el desarrollo de esta máquina. Esta compañía de Massachusetts lleva presente desde 2007, dos prototipos. Ahora, buscan conseguir al menos 500.000 dólares para llevar a cabo este nuevo proyecto.

Anteriormente, Terrafugia consiguió 10 millones de dólares por parte de los inversores, y ahora quieren conseguir otros 500.000 dólares para poder llevar a cabo este coche volador a través de Wefunder. La diferencia de esta campaña con otras páginas de crowdfunding como IndieGoGo por ejemplo, es que Wefunder acepta inversores acreditados con acciones en la empresa, además de estar regulado por el gobierno federal.

El primer producto de Terrafugia, llamado Transition, es un aerocar plegado con alas de dos plazas, diseñado para cumplir tanto en la carretera como con los reglamentos de seguridad de vuelo. A diferencia de los pequeños aviones tradicionales, se puede aprender y tener una licencia para volar en tan solo 20 horas.

Transition, que aún tiene que entrar en producción, la compañía está trabajando en su próximo vuelo, la TF-X, que incluye un motor híbrido eléctrico con baterías de alimentación en las carreteras y asistencia durante el despegue y el aterrizaje.

Actualmente, Terrafugia ha recaudado 57.000 dólares de los 500.000 que esperan recaudar a través de Wefunder. El precio de Transition que aparece en la página de Wefunder es de 279.000 dólares (unos 206.000 euros).

Font: diaridetarragona.com

Què vol dir crowdfunding?, coneixíeu aquesta paraula?

La facturació d’El Corte Inglés va baixar el 2012 per la caiguda del consum

logocorteingles

El grup va tancar l’exercici de l’any passat amb unes vendes de 14.552 milions d’euros, el 7,7% menys, i un benefici de 171,5 milions.

La difícil situació econòmica, l’augment de l’atur i una renda disponible més baixa de les famílies estan castigant les empreses de tots els sectors, i el consum privat és un dels més afectats. En aquest entorn, el grup El Corte Inglés va tancar l’exercici de l’any passat (1 de març del 2012 a 28 de febrer del 2013) amb una facturació de 14.552,45 milions d’euros i un benefici de 171,5 milions d’euros.

“Ha sigut un període marcat per la recessió econòmica general i per la confluència de factors molt negatius per al consum de les famílies espanyoles. Actualment acumulem cinc anys consecutius amb retrocessos en els volums de venda al comerç al detall”, ha destacat el president d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, a la junta d’accionistes de la firma, celebrada a Madrid aquest diumenge. “La realitat econòmica espanyola és coneguda. Les empreses que operem en l’àmbit nacional no podem obviar els seus efectes, i hem de seguir fent esforços de gestió per superar les dificultats”, ha afegit.

Els resultats econòmics del grup de l’any passat registren una caiguda de la facturació del 7,76%, lleugerament inferior a la mitjana de descens de vendes del comerç al detall (8% en el mateix període). Fonts del grup han destacat que, tot i aquest descens de les vendes, la companyia continua aconseguint “sòlids beneficis”, encara que van ser un 18,3% inferiors als de l’exercici precedent. “Tot i ser el pitjor any de caiguda de consum des que va començar la crisi, estem contents amb els resultats aconseguits. El clima és molt dolent”, han afegit des del grup. L”ebitda’ es va situar en 735 milions, un 11% menys.

Font: elperiodico.cat