El gegant de l’electrònica i les noves tecnologies Worten aterrarà a Tarragona al novembre

Resultat d'imatges de WORTEN

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica ha invertit 2,5 milions en diverses accions a Catalunya.

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica Worten ha invertit 2,5 milions d’euros en la renovació d’una botiga al barri barceloní de Sant Antoni, la transformació de dos centres a Montigalà (Badalona) i Sant Boi de Llobregat (Barcelona), la nova ubicació a Calafell (Tarragona) i un nou espai a Tarragona que obrirà les portes al novembre.
Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director general de Worten Espanya, Miguel Águas, en la reinauguració de la botiga de Sant Antoni, un nou concepte d’establiment de més de 1.300 metres quadrats en dues plantes dividides en cinc àrees: Fun Cooking –electrodomèstics de cuina–, Living Room –imatge i so–, Office Zone –ordinadors, impressores, ‘tablets’ i smartphones–, Smart Life –tecnologia esportiva– i Domòtica –controls electrònics per a la llar–.

Águas ha sostingut que Worten està buscant noves ubicacions a Barcelona i altres zones de Catalunya: “Necessitem més creixement a Catalunya perquè és un mercat molt important per a nosaltres en què tenim una presència inferior a la nostra visibilitat”.
Worten va aterrar a Catalunya el 2009, amb l’obertura de Sant Boi de Llobregat, i amb la futura botiga de Tarragona tindrà sis centres en la comunitat catalana, que té un pes del 12% de la facturació nacional.
“Les nostres vendes han augmentat en botiga física un 6% aquest any a Catalunya respecte a l’any passat, i la botiga en línia ha registrat un creixement del 80%”, ha dit Águas, que ha afegit que el mercat català ha suposat, en total, un augment del 10% en facturació aquest any.
A la resta d’Espanya, on Worten contracta més de 1.000 treballadors –més d’un centenar a Catalunya–, la cadena té 38 establiments i també busca ubicacions en diverses autonomies; en els pròxims dies llançarà un nou web.

NEIX LA ZONA DE LLIURE COMERÇ MÉS GRAN DEL MÓN

EUA i 11 països més del Pacific pacten liberalitzar els seus mercats.
L’acord servirà per contenir la influència xinesa a la regió
.

Després de més de cinc anys de negociacions, els Estats Units, el Japó i 10 nacions més del Pacífic han arribat a un acord per crear l’àrea de lliure comerç més gran del planeta, un espai que englobaria el 40% de l’activitat econòmica mundial i prop de 800 milions de persones.
Amb el pacte, que reduirà aranzels i liberalitzarà els mercats, es persegueix que creixin les exportacions entre els seus membres en més de 300.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada i els ingressos dels treballadors.

Batejat com l’Acord d’Associació Transpacífica (TPP, en les sigles en anglès), suposa una important victòria política del president Back Obama. A més dels Estats Units i el Japó, el tractat inclou dos països oceànics (Austràlia i Nova Zelanda), quatre d’americans (Canadà, Mèxic, Xile i Perú) i quatre d’asiàtics (Vietnam, Malàisia, Singapur i Brunei). Perquè el TPP entri en vigor, haurà de ser ratificat per tos els parlaments implicats.

L’acord implica un redisseny integral de les regles comercials que imperen als 12 països implicats. Sectors molt proteccionistes com l’agricultura o l’alimentació hauran d’obrir les portes i reduiran les tarifes aranzelàries. La protecció del medi ambient hauria de millorar, especialment en aquells països amb lleis més laxes. També es liberalitzarà internet i s’enduriran les lleis de propietat intel·lectual. Les empreses públiques hauran de competir en igualtat de condicions que les privades.
El tractat té a més connotacions geopolítiques, a l’haver-se concebut com una forma de frenar la influència xinesa a la regió, i podria servir com a model per a futurs acords comercials.

Els detractors de l’acord sostenen que dificultarà el desenvolupament de fàrmacs genèrics i impulsarà a l’alça els preus de molts medicaments. També podria haver prevalgut la posició dels EUA respecte al sector financer. Washington s’oposava a implementar mecanismes per impedir la fuga del capital especulatiu, cosa que afecta les economies en desenvolupament. El gruix dels demòcrates i alguns republicans temen que el TPP obri la porta a més deslocalitzacions, destrucció de llocs de treball i harmonització a la baixa dels salaris.

És difícil predir quin país serà el més beneficiat. Els EUA tenen molt a guanyar en qüestió aranzelària perquè el 80% dels productes dels seus socis ja entren al país lliures de tarifes i, segons la Casa Blanca, a l’equiparar-se les regles del joc més de 18.000 exportacions nord-americanes rebran el mateix tractament a l’àrea de la TTP. També hi guanyarà la seva indústria farmacèutica, Hollywood i Silicon Valley al reforçar-se la protecció del copyright. Una altra cosa són els seus treballadors, que hauran de competir amb mà d’obra barata.

 

¡Compte amb la llum, són les 7!

Les companyies comencen a aplicar aquest dijous el nou mecanisme de facturació horària en què el preu final varia segons l’hora en què en produeix el consum.

Matí, tarda, nit. Primera hora, última… Són factors que hauran de tenir en compte els usuaris d’electricitat subjectes a tarifa regulada (preu voluntari per al petit consumidor) a partir d’aquest dijous, quan entra en vigor de forma efectiva la facturació horària.

Aquesta nova tarifa estableix un preu per a la llum que varia al llarg del dia segons la cotització energètica. D’aquesta manera, el preu final de la factura dels consumidors variarà depenent de l’hora en què s’hagi produït el consum. La tarifa canvia cada hora en funció de diversos factors, des de metereològics fins a tècnics o de demanda.

El nou sistema només serà aplicable a aquells consumidors que estiguin a collits al mercat elèctric regulat (Preu Voluntari al Petit Consumidor), en cap cas a les tarifes lliures. El PVPC  sustitueix a l’antiga TUR.

El sistema, que va ser ideat a corre-cuita pel Ministeri d’Indústria després de disparar-se la subhasta elèctrica trimestral el desembre del 2013, deixa subjecte a la volatilitat del mercat (24 preus al dia i 720 al mes) una part del rebut. Aquesta suposa al voltant del 40% del preu total que es paga. La improvisació va fer que la nova modalitat no pugui aplicar-se fins més d’un any després d’aprovar-se. A través de la pàgina de REE i altres aplicacions, cada dia el consumidor pot accedir als preus del quilowat (kW) cada hora. En general, el cost més alt sol ser quan hi ha més demanda. Entre l’hora més cara del 29 de setembre (les 7 del matí) i la més barata (12 de la nit) hi havia un 13% de diferència de preu. Però varia diàriament. Un dels problemes és que el mercat majorista, sobre el qual s’edifica tot el sistema de preus, és un oligopoli. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha iniciat una anàlisi del mercat de generació per detectar «beneficis extraordinaris» i «avantatges competitius» de les elèctriques.

L’electrodomèstic que més consumeix en una llar és el frigorífic, que suposa més del 30% total, i sol estar sempre en marxa, de manera que difícilment s’utilitzarà segons el preu del kW cada hora. El segueixen la tele (12%), la rentadora (11,8%) i l’stand-by (10), és a dir, deixar els dispositius en repòs, no apagats totalment. El marge més gran d’estalvi l’aporten dispositius com l’aire condicionat a l’estiu i la calefacció (si és elèctrica) a l’hivern.

La facturació horària tot just permetrà un estalvi d’un euro al mes. Una família gasta de mitjana uns 1.000 euros a l’any en electricitat (82,5 euros al mes). La possibilitat de rebaixes mitjançant canvi d’hàbits aprofitant la facturació per hores tot just afecta la part de 30 euros subjecta al mercat. La resta són impostos i els costos regulats. En aquests últims hi ha la part fixa que es paga pels kW contractats de potència. De fet, si tenen més dels necessaris contractats, es poden estalviar 4,3 euros al mes (51,6 euros a l’any) per cada tram de potència que es redueixi. La llar mitjana té contractats 3,9 kW i consumeix uns 200 kWh al mes.

La gran novetat que ofereix la nova tarifa és que els usuaris podran consultar el preu de l’electricitat cada hora del dia anterior en la página web de Red Eléctrica de España (www.ree.es).

Per poder acollir-se al nou sistema de tarifes, els consumidors hauran de disposar d’un comptador intel·ligent. Els clients que no disposin d’equips telegestionats pagaran l’electricitat en funció d’uns paràmetres mitjans de consum.

El SAT se lleva 10 carros con material escolar de un supermercado de Sevilla

Notícia de 30 d’agost de 2013
El Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) ha retomado este viernes sus acciones de protesta. Unos 200 sindicalistas se han llevado de una superficie comercial de Sevilla 10 carros con material escolar. En concreto, los hechos han ocurrido sobre las 11.00 en un hipermecado de Carrrefour, situado en la carretera de Utrera. Fuentes del Ministerio del Interior han anunciado que se actuará “con firmeza” y que procederán a identificar, detener y poner a disposición judicial a los asaltantes.

El acto, calificado como “simbólico” por el sindicato, ha consistido en “expropiar” material escolar básico como lápices, gomas de borrar, rotuladores, cuadernos o bolígrafos. Dicho material será entregado en “los próximos días a familias necesitadas”. La entrada al hipermercado ha sido organizada por unos 30 sindicalistas en parejas de dos, que han ido cogiendo material escolar por un valor aproximado de 2.000 euros. Según han precisado, la policía ha llegado hasta el lugar cuando los sindicalistas se marchaban, por lo que no se han producido detenciones. El sindicato señala que la vuelta al cole suma como media entre 100 y 150 euros.
“Con esta acción, el SAT pretende llamar la atención sobre la situación de los dos millones de andaluces y andaluzas en situación de pobreza y las 400.000 familias que no reciben ningún tipo de ayuda ni prestación y que tienen a todos sus miembros en paro”, afirma el SAT, informa Efe.

Font: www.elpais.com

Veinte españoles tienen tanto como los 14 millones más pobres

España es el segundo país más desigual de la UE y la fortuna de los más ricos aumenta

Aunque ninguna de las principales fortunas españolas alcance el patrimonio que reúne Bill Gates, no por ello se quedan cortas. Así, los 20 españoles más acaudalados sumaban el pasado marzo una fortuna de 115.400 millones de dólares (unos 90.500 millones de euros), lo que equivale a la riqueza que poseía el 30% más pobre de la población española (casi 14 millones de personas).

Esas mismas 20 personas, según datos de Forbes, incrementaron su riqueza en el último año en 12.200 millones de euros. El estudio de Oxfam le pone dimensión a este crecimiento: supone cada minuto 29.395 dólares (unos 23.000 euros), que es más o menos el valor del salario medio anual en España.

En la escala más alta, el 1% de los más ricos de España tienen tanto como el 70% de los ciudadanos con menores ingresos (32,5 millones de personas) y tan solo tres individuos acumulan una riqueza que duplica con creces la del 20% más pobre de la población (nueve millones de personas).

Todo ello convierte a España en el segundo país más desigual de la Unión Europea, según Oxfam Intermón, cuyo director general, José María Vera, afirma que esta situación no es fruto del azar y debe revertirse. «Pero para ello -apunta- no basta con esperar a que la economía repunte», porque el crecimiento económico por sí solo «no crea sociedades más justas ni prósperas». Por ello, continúa Vera, «son necesarias políticas más redistributivas que apuesten por reducir la desigualdad: recaudar de forma justa y progresiva, asegurando que los que más tienen contribuyen como les corresponde al bien común, e invertir en políticas públicas que garantizan la igualdad de oportunidades, junto con un acortamiento de las escalas salariales y la disminución de las brechas entre hombres y mujeres».

Pero, de momento, todas estas premisas están lejos de cumplirse, según el director general de la oenegé. «El Gobierno español va en dirección contraria al promover una reforma fiscal que no servirá para recaudar de una manera más justa y al presentar unos Presupuestos que no apuestan por un incremento del gasto social», afirma Vera.

Font: www.elperiodico.com

Les 5 preguntes de la taxa Tobin

Espanya i deu països més de la zona euro van arribar la setmana passada a un acord per implementar un nou impost conegut com la taxa Tobin.

¿Què és?

La taxa Tobin és un impost sobre les transaccions financeres, ja sigui compravenda d’accions o derivats financers, per evitar moviments especulatius. L’origen del nou gravamen prové del 1971, quan aquesta taxa amb el nom del Nobel d’economia només gravava els moviments especulatius de divises.

¿Com funciona?

Segons la proposta de la Comissió Europea, l’impost, que només tributarà si hi ha guanys, serà del 0,1% sobre cada operació. Si es confirma aquest percentatge, Brussel·les recaptaria uns 35.000 milions d’euros a l’any.

¿Per a què?

La proposta, promoguda des d’Alemanya i França, intenta reduir el risc dels mercats financers i, al mateix temps, obtenir més ingressos per a les arques públiques

¿Quins països?

La iniciativa compta amb 11 països de l’Eurozona: Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Bèlgica, Àustria, Portugal, Grècia, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia. En principi l’impost s’aplicaria a tots els països de la Unió Europea, però l’oposició de països com Holanda o el Regne Unit ha fet que només s’instauri als 11 països que l’han recolzat.

¿A partir de quan?

Encara que la data prevista per al seu funcionament sigui el 2015, el ministre d’Economia Luís de Guindos ha anunciat que l’acord, que serà formalitzat al maig, podria entrar en vigor d’aquí sis mesos.

Font: www.elperiodico.cat

“No saber finanzas hoy en día es como no saber leer ni escribir”

 “Es normal que la gente tenga poca formación en finanzas porque no se enseña en la escuela”

La catedrática de Economía Annamaria Lusardi (Piacenza, Milán, 1962) asegura que ha sido su perseverancia la que le ha llevado a ser considerada hoy una de las economistas financieras más influyentes del mundo (el New York Times la sitúa entre las seis primeras en el área de reforma financiera). Lleva más de una década investigando cuál es el nivel de conocimiento de la gente (lo que ella llama alfabetización financiera) sobre préstamos, créditos o productos más complejos, como las tan conocidas participaciones preferentes en el caso de España. Una temática que se puso de moda con la crisis y que arroja una conclusión básica: en los países desarrollados se sabe bien poco sobre este tema.

Haz clic en el siguiente enlace para continuar leyendo la entrevista:

http://cincodias.com/cincodias/2014/03/21/sentidos/1395405558_588776.html

 

 

Els cinemes tripliquen la taquilla

Yelmo i Cinesa gairebé tripliquen la taquilla

 

Les dues cadenes recapten el 150% més amb l’oferta d’entrades a 3,50 €

 

Divendres 22 novembre, 2013

OLGA PEREDA / Madrid

L’experiment ha funcionat. La iniciativa a títol particular de  Yelmo  i  Cinesa  (els dos  gegants de l’exhibició  a Espanya) de reduir de forma puntal durant tres dies el  preu de les entrades  a  3,50 euros  ha trobat el  suport del públic .

Durant els passats dilluns, dimarts i dimecres, i malgrat que els tiquets eren més barats, la  taquilla de les dues cadenes  va pujar un 150%  respecte a la setmana anterior, quan no estava vigent l’oferta. Cinesa, fins i tot, va arribar dimarts a  multiplicar per 3,4 la recaptació . En els tres dies de promoció, Cinesa va vendre  191.876 tiquets  i Yelmo,  112.021 . Les dues xifres, brutals, donen optimisme en un any negre per a les sales en què s’han registrat caps de setmana històrics per la seva pèssima taquilla.

Igual que va passar a la  festa del cinema  – on tot el sector va reduir de manera coordinada el preu a 2,90 euros –  el públic ha enviat un missatge molt clar: si baixeu el preu tornem al cinema.¿Reaccionaran les sales? En més d’un despatx no es parla d’altra cosa. Alguna cosa es mou.

 

El Periodico