Invertir amb rendibilitat i sense risc s’ha convertit en un problema per als estalviadors que fugen dels dipòsits bancaris en la mesura que els baixos tipus d’interès han eliminat el seu atractiu com a instruments d’inversió. Els fons, sobretot els de renda mixta -amb proporcions variables de borsa- s’han convertit en el gran substitut. Els inversors, sobre el paper, compensen el risc més alt d’aquesta inversió amb uns rendiments superiors als dipòsits, mentre que els bancs -els principals intermediaris en els mercats- conserven els estalvis dels clients en el seu perímetre i, a més a més, poden cobrar comissions de gestió que no perceben amb els comptes a la vista.
El problema és que la volatilitat dels mercats dificulta que aquesta relació resulti guanyadora per a les dues bandes. Es trenca per la part més feble: no es pot assegurar la rendibilitat per al client.
Tot i això, les últimes dades disponibles reflecteixen un gran transvasament de fons cap a productes en què la renda variable ja té un cert pes. De fet, les subscripcions de fons de renda fixa mixta (amb certa proporció de renda variable) realitzades fins al juliol d’aquest any destaquen substancialment respecte a la resta de fons, amb moltes modalitats que han reduït el volum de subscripcions netes en el conjunt de l’any.
Aquesta situació posa els inversors davant d’una situació inapel·lable. «Ja no es poden aconseguir rendibilitats altes sense assumir riscos», afirma José Ramón Aranda, director de banca privada de Banca March. La rendibilitat dels dipòsits ha passat del 4% al 0,2% de mitjana. «Hem d’adequar les nostres expectatives -aconseguir un 4% en aquests moments és un rendiment alt- o modificar el nostre perfil de risc», afegeix Aranda. «Si un client no pot dormir a la nit perquè la seva cartera d’inversió ha caigut un 3% està en un perfil de risc inadequat per a ell, però tampoc pot esperar una rendibilitat per sobre del 3% si no assumeix el repte», comenta Aranda.
De fet, les entitats financeres accepten aquesta situació i ofereixen als seus clients productes que incorporen una mica més de risc fins i tot en les alternatives conservadores d’inversió. CaixaBank, els fons de la qual registren aquest any el volum de subscripcions més alt, comercialitza el que denomina la gamma elecció, que inclou tres tipus de fons mixtos –Equilibri, Creixement i Oportunitat-, dels quals el més conservador inclou fins al 30% de renda variable a la cartera. Va aconseguir una rendibilitat del 4,8% el 2014. «És el fons més gran d’Espanya, amb 10.000 milions de patrimoni», destaquen a l’entitat.
El Sabadell Prudent és el fons estrella del banc vallesà. El 51% de la seva cartera és renda fixa, però incorpora un 15% de renda variable. Acumula l’1,41% de rendibilitat fins al setembre. «Creiem que és un bon rendiment, tenint en compte quina ha sigut la situació dels
mercats des de l’estiu», comenta Ramon Gras, director de segments del Banc Sabadell, que reconeix que el perfil de risc és baix, però més alt que el que ofereixen els dipòsits, amb una rendibilitat d’entre el 0,20% i el 0,40%, segons la vinculació.
PER INICIAR-SE / CatalunyaCaixa, integrada al BBVA, incorpora un 30% de renda variable al seu CX Multiactiu 30, el fons mixt més conservador que comercialitza. «És per a clients que s’iniciïn en els fons d’inversió», es destaca des de l’entitat. El banc ofereix fons per a perfils més arriscats, amb una proporció de renda variable més alta, fins al 100%, i un rendiment i un risc superior. Però per als més conservadors ofereix dipòsits estructurats, amb garantia del capital i amb rendibilitats lligades a accions o índexs. Això vol dir que el guany depèn del subjacent, i per tant no sempre es pot aconseguir.
FONT: www.elperiodico.cat