PROJECTE DE L’ASSOCIACIÓ ROBA AMIGA
La planta de Sant Esteve Sesrovires, que ocupa un total de 6.000 metres quadrats, està molt mecanitzada pel que fa a les tasques generals de distribució, quan s’han de traslladar i descarregar grans pesos -amb robots que funcionen amb làser i radiofreqüències-, però la feina de selecció es porta a terme inevitablement de forma manual. Cal tenir bona vista. La instal·lació dóna feina a una cinquantena de persones, amb la previsió d’arribar a 150 l’any 2017, de les quals el 70% són derivades dels serveis socials dels ajuntaments, especialment dels pobles més pròxims. Hi ha dones separades amb una situació d’atur prolongat, homes amb antics problemes d’addiccions i també presos en rehabilitació.
El 7% de la roba recollida és de primera qualitat, la crema, «que és aquella roba que pot anar directament a les botigues del Primer Món», continua el gerent. Mai usada o molt poc usada. Hi ha moltes possibilitats: es pot tractar d’una persona que va comprar una camisa que li quedava estreta i no la va arribar a tornar mai, o d’una de molt maniàtica que se’n va cansar ja el primer dia. També pot ser el regal desafortunat d’un familiar o el resultat d’una mudança urgent a l’estranger. «Molta gent se sorprendria al veure algunes de les coses que ens arriben». Al marge dels comerços de segona mà de Roba Amiga, l’empresa de reinserció ven aquesta roba de bona qualitat a altres companyies i oenagés. «A més a més de la crisi, hi ha certa demanda de productes vintage de segona mà», reconeix Elvira. En qualsevol cas, la cultura de la roba usada està molt més estesa a bona part d’Europa.
Un altre 55% de la roba recollida està en bon estat i es pot reutilitzar, però no compleix els requisits per al comerç europeu i es deixa per a l’exportació. El seu destí fonamental són els mercats d’Àfrica, on es venen gairebé a preu de saldo. «Nosaltres no regalem la roba, sinó que mirem de ser competitius per donar feina a gent que ho necessita». L’objectiu a la llarga és que els empleats rebin formació i experiència que els permeti saltar a altres empreses.
Finalment, queda encara un 27% de producte no vendible, com ara el jersei vell de llana que forma un excés de borrissol o les jaquetes trencades. No obstant, fins i tot en aquests casos poden ser útils per a la fabricació de nou fil, alfombres, draps de cuina, revestiments aïllants. «No els reciclem nosaltres, sinó que els preparem i venem a empreses especialitzades que hi fan el tractament final». El residu inservible, que acaba en incineradores per generar energia, no arriba ni al 10% del pes total. «I aspirem a arribar al 3%», conclou l’Elvira.
Font: www.elperiodico.cat