La facturació d’El Corte Inglés va baixar el 2012 per la caiguda del consum

logocorteingles

El grup va tancar l’exercici de l’any passat amb unes vendes de 14.552 milions d’euros, el 7,7% menys, i un benefici de 171,5 milions.

La difícil situació econòmica, l’augment de l’atur i una renda disponible més baixa de les famílies estan castigant les empreses de tots els sectors, i el consum privat és un dels més afectats. En aquest entorn, el grup El Corte Inglés va tancar l’exercici de l’any passat (1 de març del 2012 a 28 de febrer del 2013) amb una facturació de 14.552,45 milions d’euros i un benefici de 171,5 milions d’euros.

“Ha sigut un període marcat per la recessió econòmica general i per la confluència de factors molt negatius per al consum de les famílies espanyoles. Actualment acumulem cinc anys consecutius amb retrocessos en els volums de venda al comerç al detall”, ha destacat el president d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, a la junta d’accionistes de la firma, celebrada a Madrid aquest diumenge. “La realitat econòmica espanyola és coneguda. Les empreses que operem en l’àmbit nacional no podem obviar els seus efectes, i hem de seguir fent esforços de gestió per superar les dificultats”, ha afegit.

Els resultats econòmics del grup de l’any passat registren una caiguda de la facturació del 7,76%, lleugerament inferior a la mitjana de descens de vendes del comerç al detall (8% en el mateix període). Fonts del grup han destacat que, tot i aquest descens de les vendes, la companyia continua aconseguint “sòlids beneficis”, encara que van ser un 18,3% inferiors als de l’exercici precedent. “Tot i ser el pitjor any de caiguda de consum des que va començar la crisi, estem contents amb els resultats aconseguits. El clima és molt dolent”, han afegit des del grup. L”ebitda’ es va situar en 735 milions, un 11% menys.

Font: elperiodico.cat

 

 

MÉS DONES AL BCE

 

El Banc Central Europeu duplicarà la presència de dones amb càrrecs executius fins a l’any 2019.El pla no tindrà incidència en la composició del seu màxim òrgan rector.

Jörg Asmussen, socialdemò­crata alemany, membre del Co­mitè Executiu del BCE, va anunciar ahir, en declaracions al diari bavarès ‘Süddeutsche Zeitung’, que la institució vol duplicar la presència de dones entre els seus càrrecs directius fins al 2019. El pla anunciat per Asmussen suposa que en el termini de sis anys hi haurà un 35% de dones qualificades en funcions intermèdies de direcció i un 28% en càrrecs superiors. De moment, els percentatges són encara molt inferiors: 17% i 14%, respectivament.

El BCE va emetre ahir un comunicat en què confirmava el pla anunciat per Asmussen, que no tindrà incidència en la compo­sició del seu màxim òrgan rector, ja que són els països els que proposen els seus candidats. Però ha tornat a recordar l’evidència -com ja va fer l’octubre passat el Parlament Europeu– que el món del banc emissor europeu és encara un vedat reservat per a homes, des de l’any de la seva fundació, el 1998.

En els seus 15 anys d’his­tòria, només dues dones han ocupat un seient a la sala on es reuneix el Consell de Govern, a la planta 36 de l’Eurotower, a Frankfurt: la finlandesa Sirkka Hämäläinen durant la primera època del BCE, des del juny de 1998 fins al 31 de maig del 2003, i l’austríaca Gertrude Tumpel-Gugerell, que va iniciar la seva etapa en l’òrgan directiu quan la finlandesa el va abandonar, el juny del 2003, i el va ocupar fins al maig del 2011.

És a dir, no hi ha hagut mai més d’una dona al Consell de Govern format pels governadors dels 17 bancs centrals de la zona euro i els sis membres del Comitè Executiu. La situació no és millor en els càrrecs en què la designació sí que depèn de la mateixa entitat, ja que entre 14 directors generals només hi ha dues dones.

L’any que ve, la institució assumirà la supervisió bancària, fet que suposarà incrementar la seva plantilla en uns 1.000 llocs de treball. Serà una bona oportunitat per situar dones al capdavant de l’organisme i trencar el tradicional món masculí de l’entitat.

Font: www.elperiodico.cat

mariodraguiMARIO DRAGUI. PRESIDENT DEL BANC CENTRAL EUROPEU