9.2.- La política fiscal i el pressupost del sector públic.

El pressupost del sector públic és una descripció dels seus plans de despeses i dels ingressos que preveu tenir per finançar-les.

Si els ingressos superen les despeses tindrem superàvit. Si les despeses superen els ingressos tindrem dèficit.

A) El pressupost com a instrument de política econòmica.

El pressupost és l’eina fonamental de la política. Un programa política només es pot aplicar “ingressant” i “gastant”. Es pot augmentar, treure, posar o disminuir un impost, i això afectarà en la producció i en el consum. Si augmenta l’IRPF els ciutadans tindran menys renda disponible real i la demanda agregada baixarà; si e’impost sobre el tabac puja en baixa el consum, etc. Si un govern decideix millorar la seguretat i l’eficiència de la policia hi ha de destinar més recursos i això vol dir o bé pujar impostos o bé gastar menys en altres coses (escoles o carreteres) o les dues coses a la plegada. Millorar l’educació implica destinar-hi més recursos, etc.

B) El finançament del dèficit públic

Les despeses del sector públic només es poden satisfer amb ingressos i dèficit.

a) El deute i el dèficit

Si hi ha dèficit vol dir que cal demanar diners per l’import que no es cobriran amb els ingressos. Aquest crèdit és el deute públic. El deute públic s’ha de tornar amb els ingressos de pressupostos d’anys posteriors (que generin superàvit) o amb més deute públic.

Deixa un comentari