8.5.- Teories sobre l’atur i propostes polítiques d’actuació

Hi ha molts factors que poden provocar atur.

a) Component demogràfic. El creixement vegetatiu de la població pot generar atur. L’immigració també.

b) El comerç internacional pot afectar la producció nacional i provocar atur. Fluctuacions de les exportacions afecten el mercat de treball.

c) Fluctuacions de la demanda poden provocar fluctuacions en el mercat de treball nacional.

d) Els canvis tecnològics poden provocar alteracions importants en la demanda de treball i generar atur.

e) Els cicles econòmics (que a continuació estudiarem) també ens permeten explicar l’atur; en fases de recessió i depressió l’atur creix, en fases d’expansió dels cicles l’atur disminueix.

A) Explicació de l’atur pels economistes “clàssics”.

Aquells que van defensar (o defensen) el model d’una economia de lliure mercat, el factor determinant de l’atur és la demanda d’augments salarials i la rigidesa del mercat laboral. Si els salaris es situen per sobre del “preu del treball” en el seu punt d’equilibri, la seva demanda disminueix. Per evitar o disminuir l’atur cal baixar els salaris fins el seu punt d’equilibri.

B) Explicació de John Maynard Keynes.

Va defensar que el factor de terminant de l’atur és un nivell insuficient de la demanda agregada. Augmentant la despesa (privada i pública) s’aconsegueix crear llocs de treball. Augmentant les exportacions netes també. Augmentant el consum igual.

Teòricament, aquest model comporta que alhora que s’estimula la creació de llocs de treball (i baixa l’atur) també puja el nivell de preus (i creix la inflació).

Ens trobem davant d’un fenomen complex, ja que no hi ha explicacions lineals simples sobre les causes de l’augment de la desocupació i difícilment es podran prendre mesures eficients per crear llocs de treball si es desconeix amb certesa les causes de la seva destrucció.

C) Polítiques macroeconòmiques contra l’atur.

Es tendeix a propiciar les dues solucions anteriors. Per un costat flexibilitzar el mercat de treball, no cedir a la pressió dels sindicats (o pactar amb ells congelacions salarials) per un costat, i per altra banda estimular la demanda agregada (augmentar o facilitar el consum, la despesa, les exportacions, etc.).

Problemes: qualsevol inflació genera augment de costos i s’estimula una espiral inflacionista que té efectes sobre la generació (i pèrdua) de llocs de treball.

Una política combinada de:

a) Estimular i facilitar la formació professional, condicionar els subsidis a la formació.

b) Subvencionar les empreses que crean llocs de treball

c) Subvencionar les empreses per la seva renovació tecnològica per augmentar la productivitat i baixar costos marginals.

d) Reducció d’impostos a la producció

D’acord amb les diverses teories per explicar l’atur podem també distingir dos tipus de polítiques: polítiques de demanda i polítiques d’oferta.

Polítiques de demanda:

a) Augment de la despesa pública (que té l’efecte negatiu d’augmentar el dèficit públic en un primer estadi, efecte que hauria de contrarrestar-se posteriorment amb una major recaptació d’impostos, IRPF i IVA al millorar la renda i el consum),

b) Augment del consum per exemple facilitant els crèdits al consum,

c) Augment de la renda, per exemple amb baixada d’impostos o augments salarials, augment de pensions, etc.

La demanda fa  créixer la producció i crea llocs de treball.  Inconvenient: hi ha inflació.

Polítiques d’oferta

a) Polítiques actives de formació professional en general i sobre la població desocupada en particular.

b) Foment de la competència i liberalització del mercat per baixar preus, baixar costos, i augmentar la demanda, etc.

c) Augment de la productivitat millorant la tecnologia i formació també per baixar costos, baixar preus, fer créixer la demanda, etc.

d) Incentivar la producció, incentivar les exportacions, etc.

Deixa un comentari