7.1.- Objectius i instruments macroeconòmics

Els objectius econòmics principals de la política econòmica dels governs són:

A) El creixement de la producció

Tots els països aspiren a disposar d’una quantitat de béns i serveis de qualitat per tal de satisfer les necessitats dels ciutadans. La població pot tendir a créixer i l’aspiració a gaudir de més i millors serveis també. Per tant, un objectiu clau de la política macroeconòmica és créixer. Per poder saber si un país creix hem de poder comptabilitzar la quantitat de béns i serveis que ha produit en un any i comparar-la amb la quantitat produïda l’any anterior. Per comptabilitzar la riquesa d’un pais en un any es fa servir el concepte de PIB (Producte Interior Brut).

El béns i serveis que realment compten són els béns i serveis finals que cal distingir dels béns i serveis intermedis.  Els béns finals són aquells que ja són aptes pel consum directe de les persones, de les famílies, de les empreses o del sector públic. Els béns intermedis són aquells béns que serveixen per produir i distribuir altres béns.

B) La plena ocupació

Tots els governs persegueixen com objectiu macroeconòmic la creació i el manteniment de llocs de treball de manera que la població activa estigui efectivament ocupada. L’atur per mobilitat laboral hauria de ser de curta durada i inferior al 5% de la població activa. Qualsevol percentatge superior indica que l’economia d’un país no aconsegueix créixer suficientment.

C) L’estabilitat del nivell de preus

La variació de preus de mercat pot oscilar per tal d’adaptar-se a l’oferta i la demanda. Però si el mercat funciona i la política econòmica dels governs és l’adequada, la tendència hauria de ser que els preus variessin poc i tendissin a l’estabilitat. Les decisions econòmiques importants es prenen per ser aplicades a mig i llarg termini, i aquestes decisions es prenen en funció d’unes previsions dels preus dels factors productius. Si aquests preus varien de manera imprevisible, les previsions es veuen defraudades i l’economia perd eficiència. Estudiarem a fons aquesta qüestió en temes posteriors.

Els principals instruments de la política econòmica són:

A) La política monetària

La quantitat de diners que hi ha en un país en relació a la quantitat de béns i serveis ha d’estar en un equilibri concret. Els governs poden restringir la circulació de diners o afavorir-la amb mesures com el crèdit, el preu del diner (els interessos que fixa el Banc d’Espanya), l’estímul a l’estalvi, l’emissió de deute públic, etc. Un excés de massa monetària pot portar a inflació; però un dèficit pot portar a frenar el creixement ja que llavors hi ha menys facilitat per aconseguir crèdits. Tot això també ho estudiarem en temes posteriors.

B) La política fiscal

Els governs poden prendre mesures fiscals, és a dir, augmentar o disminuir impostos, eliminar-ne o crear-ne de nous, amb la finalitat d’incentivar la producció i el consum de determinats béns o per frenar o disminuir la producció i consum d’altres. Al mateix temps, donat que alguns impostos gravan la renda disponible de les persones, aquests impostos poden servir per frenar o incentivar la demanda general ja que en principi a menys pressió fiscal més renda real disponible i, per tant, més consum.

Deixa un comentari