7.5.- El PIB real i el PIB nominal: inflació i índex de preus

Els índexs de preus són unes mitjanes ponderades dels preus de béns i serveis de cada període. Es valora d’acord amb la importància de cada bé en el producte total.

Si tenim en compte els preus corrents, els que existeixen en aquell any, tindrem un PIB a preus corrents. Si el que fem és comptar el PIB a preus d’un any base que prenem de referència, tindrem el PIB a preus constants. Aquesta darrera manera és la correcta per poder decidir si el PIB ha crescut realment o no d’un any a l’altre.

Per tal de calcular bé el PIB hem de tenir present l’index de preus i la inflació.

A) L’IPC Índex de Preus de Consum

Aquest índex de preus és una mesura que es calcula amb una mitjana ponderada de béns i serveis finals que consumeix una família espanyola mitjana. També és té en compte un IPC d’un any base i a partir d’aquest any es comparen els següents IPC’s.

IPC mensual a Catalunya des de 2002

L’Índex de preus al consum (IPC) és un índex que recull i compara els preus d’un conjunt de béns i serveis o productes. Els productes emprats es determinen en funció de l’enquesta contínua de pressupostos familiars, conjunt de productes o serveis que adquireix o utilitza regularment una determinada quantitat de consumidors, i la variació del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.

L’IPC ha de ser:

  • Representatiu (englobant la major quantitat de població possible).
  • Comparable (tant temporalment com especialment, és a dir, amb d’altres IPC estrangers).
  • Confiable.
  • Precís.
  • Congruent (amb d’altres estadístiques del mateix país i amb els IPCs d’altres països de la regió).
  • Útil.
  • Oportú (que la seva data de publicació no es demori)

Quan es dissenya, s’estableixen unes directrius, de manera que qualsevol decisió que s’adopti, a l’hora de establir la mostra i el contingut metodològic, ha d’anar dirigida a aconseguir el seu objectiu.

Aquest anàlisi serveix per determinar si l’economia d’un país determinat és inflacionista (pugen els preus) o deflacionista (baixen els preus) i en quin grau.

El període base és aquell per al que la mitjana aritmètica dels índexs mensuals es fa igual a 100.

L’any 2001 és el període base del nou sistema que es fa servir a la Unió Europea. Així, tots els índexs que es van calculant posteriorment es refereixen a aquest any.

L’IPC mesura l’evolució dels preus de béns i serveis representatius de les despeses de consum de les llars d’una regió, utilitzant-lo com:

  • Indicador de la inflació (tot i que l’IPC no inclou els preus dels consums intermedis de les empreses ni els dels béns exportats).
  • Deflector dels Comptes Nacionals (també Comptabilitat Nacional) i d’altres estadístiques.
  • Estimador del Cost de la Vida (tenint en compte que l’IPC no és un índex específic del cost de la vida perquè té grans diferències amb aquest).
  • I per actualitzar deutes o imports judicials.

Per calcular l’IPC es fa servir la:

Encuesta Continua de Presupuestos Familiares (ECPF) elaborada per el Instituto Nacional de Estadística (INE) español cada trimestre, el qual va unificar des de 1997 a l’anterior ECPG amb la Encuesta Básica de Presupuestos Familiares.

La finalidat és apropar-se estadísticamente a les distintes ponderacions dels hábits de consum de les llars espanyoles per tal de, posteriorment, estudiar l’evolució d’aques preus i elaborar l’Índice de Precios al Consumo (IPC). Desde gener de 2001 aquesta enquesta classifica en dotze grups, front als vuit anteriors, els distints béns i serveis consumits, adaptant-nos d’aquesta forma a la normativa europea COICOP (Classification Of Individual COnsumption by Purpuse):

  1. Aliments i begudes no alcohóliques (181,627)
  2. Begudes alcohóliques i tabac (28,686)
  3. Vestit y calçat (85,942)
  4. Vivenda (116,997)
  5. Parament de la llar (68,449)
  6. Medicina (32,058)
  7. Transport (147,355)
  8. Comunicacions (39,821)
  9. Oci i cultura (76,403)
  10. Ensenyament (13,788)
  11. Hotels, cafès i restaurants (115,186)
  12. Altres (93,687)

(SUMA=1.000)

Aquests grups es divideixen en 37 subgrups, 80 classes y 117 subclasses, fins a 484 articles. Les ponderacions amb les quals s’elabora l’ IPC es revisen anualment.

Si observem com varien les ponderacions, tenim:

Ponderaciones IPC Nacional general y de grupos COICOP
Unidades:Tanto por mil
2011 2010 2009 2008 2007
General 1.000,000 1.000,000 1.000,000 1.000,000 1.000,000
Alimentos y bebidas no alcohólicas 181,627 183,572 180,703 202,796 220,556
Bebidas alcohólicas y tabaco 28,686 27,316 25,416 26,678 28,229
Vestido y calzado 85,942 86,830 88,148 88,054 90,280
Vivienda 116,997 111,378 107,417 102,582 103,607
Menaje 68,449 69,777 71,968 66,697 61,520
Medicina 32,058 32,364 31,300 30,416 28,259
Transporte 147,355 145,452 152,900 151,963 148,879
Comunicaciones 39,821 38,991 37,200 36,801 35,845
Ocio y cultura 76,403 78,230 78,076 74,957 71,089
Enseñanza 13,788 13,519 13,216 14,684 16,027
Hoteles, cafés y restaurantes 115,186 120,357 123,300 118,699 115,477
Otros bienes y servicios 93,687 92,215 90,355 85,673 80,230

Des de 2006, la Encuesta de Presupuestos Familiares (EPF), de periodicitat anual, substitueix la ECPF.

Per a més i millor informació: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/e437&file=inebase

B) La inflació

Quan l’IPC d’un any és superior a l’IPC de l’any anterior diem que hi hagut inflació. La taxa d’inflació és la variació de preus, és a dir, la taxa de creixement o descens del nivell de preus. Una taxa d’inflació positiva vol dir que han augmentat els preus. Una taxa negativa significaria que el nivell de preus ha baixat.

Inflació 2010 = (IPC2010 – IPC2009) / IPC2009 i multiplicat per 100

Mirem com ha evolucionat a Espanya des de gener de 1993 fins gener de 2012, per províncies (les províncies catalanes han sofert més inflació):

Indice Porcentaje(%) Indice Porcentaje(%) Indice Porcentaje(%)
Nacional 73,9 Albacete 74,6 Alicante/Alacant 72,2
Almería 73,3 Araba/Álava 75,9 Asturias 75,8
Ávila 69,1 Badajoz 65,4 Balears, Illes 75,2
Barcelona 82,8 Bizkaia 78,9 Burgos 74,5
Cáceres 70,6 Cádiz 66,5 Cantabria 72,2
Castellón/Castelló 72,8 Ciudad Real 70,9 Córdoba 75,1
Coruña, A 79,0 Cuenca 73,4 Gipuzkoa 75,4
Girona 81,9 Granada 69,3 Guadalajara 73,6
Huelva 73,2 Huesca 76,8 Jaén 70,8
León 76,1 Lleida 83,6 Lugo 71,0
Madrid 70,2 Málaga 70,9 Murcia 79,0
Navarra 80,6 Ourense 68,5 Palencia 72,3
Palmas, Las 64,4 Pontevedra 75,1 Rioja, La 82,4
Salamanca 66,9 Santa Cruz de Tenerife 64,5 Segovia 73,1
Sevilla 66,7 Soria 74,5 Tarragona 69,2
Teruel 73,4 Toledo 72,9 Valencia/València 70,6
Valladolid 73,0 Zamora 68,4 Zaragoza 71,7
Ceuta 68,5 Melilla 76,6

 

Per Comunitats Autònomes des de gener de 1992 fins fener de 2012:

 

Variación del Indice General por Comunidades Autónomas según el sistema IPC base 2011 desde Enero de 1992 hasta Enero de 2012
Indice Porcentaje(%) Indice Porcentaje(%) Indice Porcentaje(%)
Nacional 82,0 Andalucía 77,4 Aragón 79,8
Asturias, Principado de 83,6 Balears, Illes 82,2 Canarias 72,1
Cantabria 79,1 Castilla y León 79,6 Castilla-La Mancha 80,2
Cataluña 90,7 Comunitat Valenciana 78,6 Extremadura 76,4
Galicia 82,9 Madrid, Comunidad de 79,6 Murcia, Región de 86,2
Navarra, Comunidad Foral de 88,3 País Vasco 85,6 Rioja, La 91,4
Ceuta Melilla

C) El PIB nominal és que resulta de sumar els preus de l’any. El PIB real s’obte sumant els preus de l’any base. El QUOCIENT entre els preus d’un any respecte un altre és el DEFLACTOR DEL PIB.

Deflactor del PIB de 2010 = PIB nominal de 2010 / PIB real de 2010 multiplicat per 100

Deixa un comentari