7.3.- Calcular el PIB pel mètode de les despeses

Per calcular el PIB hi ha dos mètodes bàsics (a més d’altres). Mètode de les despeses i mètode dels costos.

Per mesurar el PIB pel mètode de les despeses, cal sumar el valor (monetari) dels béns i serveis finals adquirits per cada tipus d’usuari final; és a dir: famílies i individus, empreses, i sector públic i sector exterior.

PIB = C + I + G + XN

– El consum privat ( C )

És l’element més important del PIB. Un 75%. És la suma de tot el que compren les famílies: menjar, roba, gasolina, entrades de cinema, CD’s de música, electricitat, gas, aigua, …

Atenció, però! Donat que el PIB és EL QUE S’HA PRODUÏT, d’aquest consum hem de restar tot el que les famílies han comprat i es  va produir en anys anteriors: béns de segona mà. Tampoc hem de sumar l’adquisició de drets financers, com per exemple: bons, accions, deute públic, etc.

– Inversió privada ( I )

Cal distingir la Formació bruta de capital (FBCF) que és la inversió que les empreses han fet per adquirir magatzems, fàbriques, edificis insdustrials, maquinària, vehicles de transport, etc. i la construcció residencial, construcció de vivendes, ocupades o no. Cal comptar-ho tot.

A més, hi ha tots els béns i serveis necessaris per produir: matèries primeres, productes consumibles, productes semielaborats que encara no han esdevingut béns finals, i aquells béns finals que són en estoc als magatzems i no han anat al mercat. Tot plegat reb el nom de variació d’existències.

La suma de Formació bruta de capital, més construccions residencials més variació d’existències és la INVERSIÓ PRIVADA BRUTA. La inversió privada NETA serà la bruta menys la depreciació que han sofert els béns.

– La despesa pública (G)

Les administracions públiques compren béns i serveis i els consumeixen. Hi ha béns de capital adquirits per l’Estat quan aquest contracte a una empresa (i li paga) perquè construeixi una carretera, o una escola, o un hospital. També compra productes per les seves oficines (ordinadors, papers, etc.) i compra vagons de tren, i autobusos, i contenidors d’escombraries, etc. Totes aquestes adquisicions són compres, com les de les famílies. Igualment, cal comptar tot el que l’estat gasta per pagar nòmines, sous de professors i metges, etc.

El que no cal comptar és el que l’Estat paga als jubilats, aturats, etc. Aquests diners són transferències i no són diners que representin béns i serveis adquirits.

– Les exportacions netes (XN)

Part de les despeses de les famílies, de les empreses i de l’estat són en béns produïts a l’estranger. Es tracta d’importacions. Al mateix temps, hi ha persones d’altres països, empreses estrangeres, i altres estats que compren béns i serveis produïts a Espanya. Són les exportacions. Donat que el PIB vol representar fidelment la riquesa d’un país cal comptar el valor monetari de la diferència entre exportacions i importacions.

La demanda agregada és precisament la diferència entre la demanda interna i la demanda externa.

Les exportacions netes (XN) és la diferència entre exportacions i importacions.

EL PIB ÉS DONCS LA SUMA DE TOTES LES DESPESES EN BÉNS I SERVEIS DUTES A TERME PELS DIFERENTS AGENTS ECONÒMICS, és a dir, els consumidors (C), les empreses (I), el sector públic (C) i el sector exterior (XN=X-M). Aquest és el PIB a preus de mercat i és coneix com a DEMANDA AGREGADA.

Deixa un comentari