6.6.- La desigualtat i la pobresa: l’Estat del benestar.

En una economia basada en el lliure mercat es produeixen desigualdats econòmiques que són percebudes per l’immensa majoria de la població com a justes i comprensibles. Però també hi ha diferències que són percebudes com injustes i intolerables. Hi ha un ampli consens social en considerar just que un treballador cobri íntegre el seu salari quan està malalt o quan una treballadora té un fill, etc.

La pobresa es considera injusta i és aquella situació en la qual es troben els individus i families que reben una renda insuficient. El llindar per distingir els “pobres” no és fàcil d’establir i hi ha una discusió permanent sobre quines són les necessitats bàsiques que la renda mínima ha de poder cobrir. Tot i la discusió, cada estat estableix aquest llindar ofricialment cada any.

L’Estat del benestar és el nom que donem als actuals Estats europeus democràtics i altres Estats democràtics del món perquè tenen com un dels seus objectius principals garantir a tots els seus ciutadans els mitjans bàsics indispensables per sobreviure dignament. A tal fi, l’Estat persegueix garantir a tots els seus ciutadans seguretat, habitatge, sanitat, educació, serveis públics, transports, etc i UNA RENDA MÍNIMA.

Si bé l’objectiu és clar i els motius humanitaris són compartits, a nivell econòmic és molt problemàtic encertar quines són les mesures adequades. Per exemple, un Estat molt protector i garantista està propiciant el parasitisme i la picaresca de viure “a les esquenes” de l’Estat, i les persones que treballen i s’esforcen es senten tractades injustament. Igualment, el subsidi d’atur pot desmotivar per cercar feina o per acceptar la que hi ha a l’espera d’una de “millor”. Etc. al mateix temps, la pobresa crea tensions socials i és el marc propici que fa augmentar la delinqüència i la criminalitat així com malalties mentals com depressions i malalties en general com a conseqüència de la desnutrició. Cal intervenir. Ara bé, com?

Deixa un comentari