6.4.- La informació imperfecta

En una economia de mercat de competència perfecta hi ha un requisit bàsic: informació perfecta. Tots els potencials consumidors han de conèixer l’oferta d’un producte, les seves característiques (i diferències) els diversos preus de mercat, etc. Tanmateix, això, en el món real, no és així. Les persones com a molt coneixen la varietat de productes  i els seus preus en algunes botigues del seu barri; els consumidors coneixen molt superficialment les prestacions i característiques d’un cotxe, d’un ordinador, d’una olla a pressió, etc. En conclusió: la informació no és perfecta.

A més, els productors d’un bé coneixen força més el producte que oferten que no pas el coneixen els futurs consumidors. Aquest fenomen s’anomena informació asimètrica. És per aquest motiu que en el mercat de segona mà els preus disminueixen dràsticament donat que el comprador no coneix amb certesa com ha afectat a la qualitat del producte l’ús que se n’ha fet en primera mà.

Precisament per corregir aquesta errada del mercat hi ha un conjunt d’institucions de “control” de qualitat i garantia.

Alguns exemples per corregir la informació imperfecta:

– Fulls oficials de reclamació

– Qüestionari immediat de satisfacció després de donar un servei

– OCU Oficina del Consumidor i de l’Usuari

– Etiquetatge del producte, data de fabricació o envasat, data de caducitat, composició, etc.

– Prospectes obligatoris informant de la qualitat i funcionament del producte.

– Document i anys de garantia amb reconeixement per part del fabricant a canviar o reparar gratuïtament el producte si no funciona com és d’esperar.

– Etc.

Sense aquests i altres mecanismes similars, els mercats no funcionarien mínimament bé ja que creixeria la desconfiança i amb ella disminuiria la demanda.

Deixa un comentari