6.1.- Les fallades del mercat i les externalitats

Les fallades inevitables del mercat són dos:

a) competència imperfecta i b) Informació imperfecta

El model teòric que hem estudiat, les lleis d’oferta i demanda, etc. depenen de dos factors, entre d’altres. El comportament del consumidor s’ajustarà al model teòric si i només si coneix tota la oferta del mercat. En el món real, això no és possible. Igualment, en el món real, els productors no competeixen entre sí amb completa llibertat. Hi ha competència monopolística i monopolis, etc.

Les externalitats

A més, no és el mateix el cost privat de la producció que el cost social. Per exemple, la producció i “eliminació” de residus i la contaminació afecten el medi ambient de manera que seran les generacions futures les que hauran de “netejar” i descontaminar; en el preu de molts productes, almenys fins fa poc, no hi havia inclosos els costos de tractament de residus i descontaminació. Aquest seria una exemple d’externalitat o sigui de cost no contemplat en l’anàlisi econòmica de la producció i distribució de béns i serveis.

Les externalitats es donen quan la producció, distribució consum d’un producte afecta a empreses o consumidors que no participen ni en la producció ni en la compra ni en la venda d’aquest producte, o, dit en altres paraules, quan aquests efectes no es reflecteixen en el preu de mercat.

A) Externalitats negatives. Són aquelles en les quals el cost social és superior al cost privat cosa que vol dir que la quantitat òptima és més petita que la quantitat que va al mercat.

Un cas clar d’externalitat negativa és la contaminació (de l’aire, de rius o del mar). Una fàbrica contamina l’aire, però també contamina el cotxe d’un particular o la seva calefacció i ni l’un ni l’altre “paguen” el que costarà “netejar” l’aire. Una empresa contamina el riu, però  també el contaminen les aigües residuals de les nostres rentadores i dutxes.

Tot i que ara hagi augmentat la consciència ecologista i es tendeixi a contaminar menys, la contaminació és un fet i, per tant, una externalitat. Sense la intervenció planificada de l’Estat no es pot fer front a aquests costos socials reals i incorporar-los al preu dels productes.

No hem de perdre de vista altres externalitats, com per exemple el consum de fonts d’energia no renovables, o d’aigua, que també provoquen externalitats a les futures generacions.

Fins ara, el sistema per incorporar els costos “externs” són els impostos. Avui en dia, tots paguem un canon de descontaminació i depuració de l’aigua quan paguem el rebut de l’aigua i un canon quan paguem el rebut de l’electricitat, etc. Qui més consumeix, més paga.

Un altre sistema són els permisos o llicències per contaminar. Una empresa té un permís per contaminar en una determinada quantitat i paga una taxa per aquest permís que repercuteix en els preus dels seus productes. Per baixar preus i competir millor en el mercat aquesta indústria pot contaminar menys i vendre’s a una altra empresa els permisos adquirits. Això permet que tot i que la tendència a contaminar disminueixi cada empresa ho pugui fer al seu ritme. L’estat, amb aquest sistema, garanteix un màxim de contaminació, però no cal que totes les empreses al mateix temps s’ajustin a aquest llindar. Aquest sistema debilita la pressió que portaria a algunes empreses o bé a plegar o bé a fer trampes i alhora premia a les empreses que s’espavilen per millorar la seva tecnologia i contaminar menys.

B) Les externalitats positives. Són aquelles que es donen quan la producció d’un bé o servei beneficia també a altres persones o empreses que no participen en la producció, distribució, venda o consum d’aquell bé. És a dir, quan l’impacte extern és positiu. En termes econòmics, és quan hi ha una disminució de costos en d’altres sectors productius com a conseqüència de la producció d’aquell bé.

Hi ha diversos exemples, un seria l’iPod que Apple va dissenyar. Apple va suportar uns costos en investigació tecnològica que ha repercutit en els preus dels seus productes. Ara tots els fabricants segueixen tecnològicament el model Apple. Igualment va passar amb els Mac’s i els sistemes operatius amb icones i ratolí. Windows i tots els altres van imitar Apple. També està passant amb l’iPad. Hi ha empreses innovadores que s’arrisquen i quan tenen èxit, totes les altres (amb menys cost) segueixen la seva traça.

Un cas especial són els estudis universitaris i estudis superiors tenen uns  costos que cobreix l’interessat tot i que posteriorment se n’aprofitaran no només les empreses que contracten llicenciats sinó la societat en general que haurà de suportar menys costos en moltes activitats com a conseqüència del nivell cultural més elevat dels seus universitaris. Entre les persones més cultes i formades hi ha menys embarassos no desitjats, menys criminalitat, menys absentisme laboral, menys malalties derivades de tenir poca cura de la salut i de l’alimentació, etc.

Deixa un comentari