5.4.- Les rendes de la terra

El factor terra en economia indica no només el sòl, la seva superfície, sinó que també indica el subsòl, les mines (de sal, carbó, ferro, or, … ), els pous (d’aigua, petroli, gas, … ) i allò que pugui estar adherit al sòl, com plantacions, boscos, arbredes, etc.

La propietat sobre el factor terra no és però la propietat sobre empreses agrícoles, o empreses extractores, etc. Sinó de la terra com a tal i el seu valor precisament va lligat al seu possible ús com a sòl agrícola, o miner, o agroforestal, o urbà, o industrial, etc.

La terra és un factor productiu especial ja que la seva grandària i valor físic no es devaluen amb el simple pas del temps. Cent hectàrees de terreny agrícola de secà tenen un possible valor com a camps de conreu avui i d’aquí tres-cents anys també, cosa que no succeeix amb el capital físic (màquines, edificis, … ) que tenen sempre uns anys o com a molt algunes dècades d’obsolescència (pèrdua de valor).

El valor del sòl va lligat al seu ús i explotació econòmica. Part d’aquest valor depèn de les seves característiques físiques i ubicació geogràfica, però bona part del seu valor depèn de la classificació legal del terreny. Dos camps agrícoles dedicats al cultiu de blat durant segles, de la mateixa grandària, poden passar a tenir valor centenars o milers de vegades diferent per un simple canvi en el catàleg: un pot seguir en la categoria rústica i agrícola i l’altre pot passar a ser sòl urbà edificable; el primer pot tenir un preu de mercat de pocs milers d’euros cada hectàrea, i el segon pot tenir un preu de mercat de milions d’euros cada hectàrea. Tampoc té el mateix valor una hectàrea de desert erm que una hectàrea de desert erm amb pous de gas en el seu subsòl.

Per altra banda, la superfície terrestre és constant, no creix; com a molt pot variar-ne algunes característiques físiques per obra humana. La tala de boscos pot convertir un terreny forestal en agrícola, la dessecació de pantans en una zona habitable, el regadiu pot convertir terreny de secà en horta, i en alguns casos es poden recuperar terrenys al mar (Holanda).

L’oferta de terra per a un ús concret sí que pot variar, i ho fa de moltes maneres. En podem canviar la categoria legal (d’agrícola a urbà, per exemple) i d’ús (de conreu de blat a conreu de patata, de zona urbana per habitacles a zona urbana per a serveis).

La renda econòmica de la terra és, per tant, el seu rendiment per sobre del seu cost d’oportunitat. És a dir, el propietari d’un terreny rep una renda d’aquest si ingressa una renda de valor superior al valor que n’obtindria si ell aprofités directament aquell terreny. D’alguna manera, sense fer res, al deixar a un tercer l’ús o explotació del seu terreny rep una remuneració donat que l’arrendatari o usufructuari n’obtindrà un rendiment (explotació agrària, zona de caça, explotació minera, abocador de brossa, etc.) i per això remunerarà al propietari del factor terra. Per això, a qui viu d’uns ingressos sense fer res se l’anomena viure de renda. Per això, a nivell popular, s’associa “viure de renda” a qui és propietari de terrenys. Fixeu-vos que el risc és zero en el sentit que el propietari no perdrà mai el terreny com a conseqüència de cedir-ne el seu ús a un tercer.

Fixeu-vos també que hi ha molts terrenys la propietat dels quals no genera cap renda ja que no hi ha ningú interessat en treure’n un profit, cosa que pot passar als propietaris de terrenys forestals en zona catalagoda com a Parc Natural, per exemple. En aquests casos, els propitaris forestals han de suportar despeses constants per al manteniment dels terrenys ja que les lleis obliguen als propietaris a netejar els boscos per evitar incendis, per exemple, o a conservar els camins públics, etc. Per evitar l’abandonament i garantir el manteniment, gairebé sempre els poders públics descataloguen una part d’aquests terrenys forestals i els passen a sòl urbà, urbanitzable o industrial, cosa que permet el seu lloguer o venda a preus molt elevants; són aquestes rendes extraordinàries les que permeten llavors que els propietaris forestals dediquin despeses al manteniment.

Deixa un comentari