5.3.- Interessos i capital

Els factors necessaris per produir són tres: terra, capital i treball. Els propietaris de cada factor productiu reben una remuneració (una renda) a canvi de la seva participació en la producció. Quan habitualment parlem de capital ens referim al conjunt de béns d’equip, o sigui: edificis i instal·lacions, màquines, eines, utillatges de tota mena, etc. És a dir, per capital habitualment s’entén capital físic. Naturalment, aquest capital físic s’ha d’haver adquirit i per fer-ho cal un capital financer que espera, a canvi, rebre la remuneració que li correspon per la seva participació en la producció. Aquesta remuneració s’anomena rendiment o interès.

El capital financer és o bé una aportació que fan els socis o accionistes o bé és un préstec que fa una institució financera o banc o caixa. En tots els casos, qui aporta el capital financer, els que fan el préstec, esperen rebre (cobrar) un interès.

Les persones o entitats que posseixen un capital líquid (diners) el poden destinar al seu consum. Si el presten renuncien a aquest consum (és el seu cost d’oportunitat) i lògicament esperen rebre una remuneració que compensi aquesta renuncia al consum privat. L’estímul, allò que motiva a prestar és l’esperança de poder assolir més endavant una capacitat de consum superior.

Tipus d’interès

Normalment és un percentatge sobre la quantitat prestada.

Aquest percentatge s’anomena interès nominal (per exemple, 12%). Però donat que fins que el capital prestat no es torna hi ha inflació, és a dir, el valor real dels diners prestats baixa, hi ha una part de l’interès nominal que simplement és la part que pertoca per recuperar el valor del diner prestat. És a dir, si es presten 1000 euros en un moment en que es podrien consumir Béns per valor de 1000 euros i al cap d’un any, per adquirir aquests béns fan falta 1040,00 Euros, hi haurà un 4% de l’interès que no serà remuneració, serà simplement revalorització. Per tant, en aquest cas en que porposavem un interès del 12%, l’interès real serà del 8%.

L’interès real és igual a l’interès nominal menys el % d’inflació.

A Espanya i a tots el països de la Unió Europea, aquest percentatge és l’Euríbor i el fixa el Banc Central Europeu.

Les institucions financeres estableixen diversos tipus d’interès segons les circumstàncies del préstec.

a) Segons el risc, és a dir el perill de no recuperar els diners. Aquest risc depèn de la persona o empresa a la qual es presten els diners, o també del tipus d’activitat (en declive o en creixement), el lloc de la producció (país estable o en perill de guerra o caiguda de govern), etc. A major risc major interès.

b) Segons la garantia, és a dir, qui rep uns diners pot oferir garanties de retorn que rebaixen el risc, sigui quin sigui el risc. Les garanties s’anomenen REALS quan qui rep els diners es compromet en escriptura pública (notarial) a que part dels seus béns personals o de l’empresa passin a qui ha fet el préstec en cas de no poder-lo retornar. Les hipoteques són les fórmules habituals en aquest tipus de garanties. També hi ha garanties PERSONALS que poden implicar que qui rep el préstec es compromet a un embargament dels seus béns personals, o d’una part del seu sou, etc. A més garanties menor interès.

c) Segons el període del préstec els préstecs poden suportar un major o menor interès.

Deixa un comentari