UNITAT 5.- La retribució dels factors: el mercat de treball.

En les economies de mercat, els preus es determinen bàsicament a través de les lleis de l’oferta i la demanda. Cal recordar que la producció depèn d’uns factors productius, que són: terra, capital (K) i treball (L). El factor Terrar inclou els boscos, els recursos naturals, els mars, els terrenys agrícoles, etc.; el Treball inclou les hores que les persones es dediquen a treballar, produir i distribuir béns i serveis; i el Capital són els conjunt de recursos artificials (fabricats i construïts) dedicats a accelerar i augmentar la capacitat productiva del treball, com màquines, eines, edificis, fàbriques, invents, etc. Cada factor s’incorpora al procés productiu a canvi d’una remuneració, és a dir, té un preu, i el que reb a canvi de la seva participació en el procés productiu és la seva renda. La suma de tot el que reben els factors productius és la renda nacional. Els factors productius generen (creen) un conjunt de béns i serveis que tenen un valor, és el conjunt de la riquesa creada pel treball aplicat a la terra mitjançant un capital, és a dir, és el PIB. Els factors produeixen i amb la remuneració que reben accedeixen a gaudir de la riquesa produïde. Analitzar els mercats de treball i capital és analitzar la distribució de la renda. Com sempre, seran l’oferta i la demanda les que en relació als preus ens permetran comprendre els mercats.

La renda és el total d’ingressos i retribucions que reben els propietaris dels factors productius: suma de SALARIS, RENDES DE LA TERRA, INTERESSOS i BENEFICIS DELS CAPITALS.

Podem estudiar diverses maneres de distribuir la renda:

a) Per sectors productius quan constatem que el sector primari té (reb) un 5% de la renda nacional, el secundari un 35% i el terciari un 60%.

b) Per zones geogràfiques quan per exemple diem que Catalunya gaudeix a Espanya del 12% de la renda nacional.

c) Funcional quina part de la renda és en forma de salaris, quina en forma de beneficis empresarials, etc.

d) Individual o familiar quina és la Renda per càpita, quina la renda familiar, etc.

Quan estudiem la distribució de la renda d’un país podem destacar 2 factors:

A) Diferències salarials és a dir, mirar quina és la diferència entre els salaris (rendes) més baixos i els més elevats.

B) Distribució de la riquesa és a dir, analitzar quin és el percentatge de població agrupada en cada nivell de renda, ja que no és el mateix que hi hagi diferències salarials molt grans però poca gent en la part baixa dels salaris que que hi hagi poques diferències salarials però molta gent a la part baixa.

RENDA I RIQUESA

ATENCIÓ!!! En principi, en una economia de mercat, els propietaris dels factors productius obtenen una remuneració pel fet de posar aquests factors a disposició de la producció; aquesta remuneració o RENDA NACIONAL hauria de ser igual al valor que afegeixen quan presten servei a la producció de manera que el total de la renda fos igual al valor total de la riquesa produïda PIB. Són dues cares de la matixa moneda. Dit amb altres paraules: la suma de tots els preus dels béns i serveis produïts en un país hauria de ser igual a la suma de totes les rendes, els salaris, rendes de la terra, interessos i beneficis percebuts.

O sigui: RENDA = Producte Interior Net (no brut, ja veurem més endavant la diferència)

És obvi que no hi ha una distribució absolutament equitativa entre aportació a la producció (al PIB) i remuneració (RENDA percebuda). No hi ha equilibri social i, per tant, haurem d’estudiar més endavant, en un altre tema, com corregir els desequilibris i injustícies d’una economia lliure de mercat i redistribuir la renda.És obvi que hi ha oficis, persones, treballadors, que perceben un renda superiro a la seva aportació directa de riquesa (una estrella de cinema o un jugador de futbol).

Fins i tot, haurem d’estudiar els desequilibris territorials com el que pateix Catalunya que contribueix en un percentatge molt elevat al PIB d’Espanya (un  i disposa en canvi d’un percentatge menor de la RENDA efectiva (o neta) disponible donat el desequilibri de les balances fiscals que provoca que una part de la renda generada a Catalunya no circula a Catalunya en l’adquisició de béns i serveis pels catalans.

Aquest tema és complex i controvertit, ja que no hi ha acord sobre com i què comptabilitzar per obtenir una xifra pel PIB o una xifra per la RENDA. Ho deixem ara a nivell general i conceptual tal i com s’ha descrit ja que és suficient per comprendre en general el funcionament de l’economia en el punt en el qual ens trobem del programa del curs. El que en aquest tema analitzarem és la renda salarial, la remuneració del treball com a factor de producció bàsic, en primer lloc, per després analitzar les rendes de la terra i el capital. En posteriors temes tractarem del PIB i de la RENDA.

Deixa un comentari