4.9.- Mercats de competència imperfecta. Els monopolis.

És molt difícil que hi hagi mercats de competència perfecta. Hi ha molts productes que no poden ser homogenis, o que no ho són del tot; sovint la informació no és total. Però tot i que la competència no sigui perfecta els preus són acceptants.

En canvi, quan els preus no són acceptants som davant d’un altre tipus de mercat.

S’entén que som davant d’un mercat de competència imperfecta quan les empreses que l’integren poden influir en el preu del seu producte.

Els monopolis són els casos teòrics extrems de competència totalment imperfecte. En el mercat monopolística hi ha:

a) Un sol ofertant, una sola empresa.

b) El producte és homogeni (gas, telefonia, benzina, … )

c) No és possible que entrin noves empreses a competir.

Els consumidors només poden triar entre comprar o no comprar aquell producte. I l’empresa monopolista, per vendre, (augment de demanda) només podrà disminuir els preus.

Els monopolis apareixen per diverses causes:

a) La concessió administrativa per part de l’administració pública d’un servei públic. L’empresa de recollida de brossa, o de neteja o jardineria d’una ciutat actuen sense competència. Les empreses del sector han competit abans per tal de fer-se mereixedores de la concessió monopolística d’aquell servei.

b) Necessitat de costos d’inversió inicial enormes per poder produir fa que sovint sigui una sola empresa la que actua en una zona. És el cas del gas o l’aigua com a serveis locals. O el cas encara ara de manteniment de la xarxa elèctrica o de la xarxa telefònica. O el cas de RENFE. Cap altra empresa està interessada en entrar a competir donat que hauria de fer una inversió impossible; en el cas ferroviari, ningú està en condicions de construir una xarxa alternativa de vies.

c) Existència d’un únic punt on es produeix de forma natural la matèria primera. En part passa en l’extracció de diamants en brut, o de mercuri, o d’Urani, que sovint, en un pais o zona, només hi ha una mina; qui en té la propietat actuarà monopolísticament.

d) La concessió d’una patent o disposar d’un invent únic. Ha estat a punt de passar amb Microsoft, l’empresa de Bill Gates, quan només ells disposaven d’un Sistema Operatiu, o d’un Navegador, etc. Ha calgut una intervenció dels estats obligant a que fos possible usar navegadors en sistema windows que no fossin de microsoft, etc.

Les empreses monopolístiques tendeixen a vendre a preus més elevats que els que fixaria el lliure mercat i a produir menys del que el mercat demanaria. Els beneficis són més elevats. La qualitat tendeix a minvar.

Els estats i els acords de comerç internacional tendeixen a combatre o controlar els mercats monopolístics amb les mesures següents:

a) Obligar a dividir les empreses monopolístiques en diverses empreses més petites.

b) Amb lleis antimonopoli que impedeixin que s’arribin a formar.

c) Controlar els monopolis amb:

– Impostos extraordinaris que evitin beneficis extraordinaris

– Control dels seus preus, obligant-los a fixar-los a nivell de mercat.

– Controlar els seus preus per evitar beneficis extraordinaris.

– Exigint nivells de qualitat per llei.

Deixa un comentari