4.5.- Canvi en les condicions del mercat

Ara tenim clars els conceptes d’oferta i demanda i com es veuen afectades pels preus. La realitat és molt més complexa. Ara hem d’analitzar què passa amb l’oferta i la demanda i els preus quan varien altres factors econòmics.

A) Canvis en la DEMANDA

A la fórmula ja haviem citat els altres factors: renda dels consumidors (Y), els altres preus (PP) i els gustos (G)

a) Canvis en la renda dels consumidors (Y):

Quan la renda dels consumidors augmenta es produeix un augment de la demanda.

Ara bé, aquest augment és global, però a l’interior del mercat cal distingir dos tipus de béns en relació a la renda:

Béns normals

Béns inferiors

Els béns normals són aquells que quan augmenta la renda n’augmenta la demanda.

Els béns inferiors són aquells que quan augmenta la renda en disminueix la demanda.

Posem exemples. La mantega i la margarina: sol passar que quan augmenta la renda dels consumidors aquests compren més mantega i menys margarina; substitueixen la margarina per la mantega. Un altre exemple: quan augmenta la renda els consumidors adquireixen més roba de marca i menys roba barata. Globalment hi ha més demanda, però a l’interior del mercat hi ha una derivació d’uns béns (inferiors) cap a d’altres béns (normals).

Dins dels béns normals també n’hi ha de dos tipus:

Béns (normals) de luxe. Són aquells que quan augmenta la renda n’augmenta la demanda en major proporció que la renda.

– Béns (normals) de primera necessitat. Són aquells que quan augmenta la renda n’augmenta la demanda en menor proporció.

Aquesta distinció és important i és conseqüència del fet que els béns (o productes) de primera necessitat (la llet, el pa, …) són demandats en una quantitat molt lligada a les necessitats bàsiques que cal satisfer i que no té gaire sentit consumir amb molta més quantitat de la necessària. En canvi, hi ha béns que no són de primera necessitat però que són desitjats pels consumidors i aquests quan disposen de major renda s’inclinen per ells: cotxes de gamma alta, joies, hotels de més categoria, restaurants de moda, etc.

b) Canvis en els preus dels béns relacionats (PP):

L’exemple d’abans de mantega i margarina mostra el que passa. Quan augmenta el preu de la mantega molts consumidors es passen a la margarina. Si el preu de la margarina puja, preu per preu, els consumidors poden passar-se a la mantega. Igual podem observar-ho amb el lluç i el rap, o entre gasolina i gasoli a l’hora d’adquirir un cotxe d’un o altre tipus de motor. Per tant, la demanda de margarina creix quan augmenta el preu de la mantega. És a dir, ha crescut la demanda de margarina sense que hagi baixat el seu preu; la demanda de margarina ha variat com a conseqüència de la variació del preu d’un bé relacionat.

Atenció!!! Tal i com hem vist en l’apartat anterior, cal distingir 2 tipus de béns relacionats amb el bé la demanda del qual varia sense que en varii el seu preu:

Béns substitutius: són aquells béns relacionats (amb el bé del qual n’augmenta la demanda) aquells béns que provoquen l’augment de la demanda d’un quan puja el preu de l’altre, sempre, independentment de quin sigui aquest preu. Mantega i margarina són un cas clar. Podríem dir que la quantitat TOTAL de mantega-margarina demanada no varia, l’augment de l’una es compensa amb la disminució de l’altre.

Béns complementaris: són aquells béns que quan puja el preu de l’un es produeix la disminució de la demanda de l’altre alhora que la reducció de la demanda d’ell. Un cas clar és gasolina i cotxes. Si puja el preu de la gasolina, la demanda de gasolina baixa, però també baixa la demanda de cotxes, tot i que els preus dels cotxes no augmentin.

c) Canvis en els gustos i preferències dels consumidors:

Per diversos motius que estudia la Sociologia, els gustos i preferències dels consumidors varien. Hi ha les modes. Hi ha la publicitat. Aquests fenomens alteren la demanda d’un bé o servei encara que aquest no varii el preu ni varii cap altre factor. Naturalment, quan hi ha excedent d’un bé, les empreses que oferten aquest bé volen vendre i per fer créixer la demanda i aconseguir el punt d’equilibri inverteixen en campanyes publicitàries per tal de fer canviar els gustos dels consumidors.

B) Els canvis en l’oferta

Ja hem vist com l’oferta depèn no només dels preus sinó que també depèn d’altres elements. Depèn dels preus dels factors productius. Depèn de la productivitat i per tant de la tecnologia disponible. Depèn del preu d’altres béns. I depèn també de les expectatives sobre el futur del mercat.

a) Els preus dels factors productius

Els canvis en els preus de l’energia, o de les matèries primeres, o dels salaris, o de qualsevol factor productiu altera els costos de producció i, per tant, els beneficis. Quan sense variar el preu d’un producte en el mercat augmenten els preus dels factors productius d’aquest producte l’oferta d’aquest producte disminuirà. I a l’inrevés, si disminueixen els preus dels factors productius hom podrà augmentar la producció i augmentar l’oferta.

b) La tecnologia

De manera semblant, si millor la tecnologia millora la productivitat, i, per tant, amb la mateixa quantitat de factors productius (kapital i treball) es produeixen més béns, augmenta l’oferta, i a un mateix preu es posaran a disposició dels consumidors més béns o bé aquests podrà ofertar-se a un preu més baix.

c) El preu d’altres béns

Els altres béns afecten també l’oferta d’un bé. Si augmenten els preus de béns complementaris puja la seva oferta i la del bé complementari. Si baixen els preus del bé complementari baixa l’oferta d’aquest bé i dels seus complementaris. En el cas dels béns substitutius, si augmenten els preus del bé augmenta la seva oferta mentre baixa l’oferta dels béns substitutius, i a l’inrevés, si baixen els preus d’un bé baixa la seva oferta però augmenta l’oferta del béns substitutius.

d) Les expectatives de futur del mercat

Sovint les empreses han de decidir si augmenten o no (o si disminueixen) la seva oferta segons les esperances que tinguin del comportament futur dels seus clients, els consumidors o demanda en general. Es fan estudis de prospectiva de mercat, del tipus “quina intenció té vostè pel proper estiu: anirà de vacances? més o menys dies que l’any passat?” o “pels propers Reis de 2012 gastarà més o menys en joguines que el 2011?” Les dades que es recullen d’aquests estudis o de les opinions dels “experts” se’n diu expectatives del futur del mercat. Amb la crisi de la vivenda, els fabricants de mobles han tingut clar que havíen de disminuir la seva oferta.

Deixa un comentari