4.2.- La demanda. La llei de la demanda.

Les quantitats demanades d’un bé que els consumidors vulguin i puguin comprar és la demanda d’aquest bé.

Atenció: Demanar no és comprar. La demanda mostra una intenció o voluntat se suposa que fruit d’un desig o una necessitat. Comprar és una acció. La demanda, però no és només un desig, requereix, a més, disposar dels recursos necessaris per poder comprar.

La demanda és la intenció d’adquirir un bé quan es disposa de recursos per comprar-lo.

La demanda del mercat és la SUMA de totes les demandes individuals.

A) Relació DEMANDA -PREU

Com més alt és el preu que es cobra per un bé menor serà la quantitat que una persona estarà disposada a comprar. Com més baix sigui el preu d’un bé major serà la quantitat que s’estarà disposat a comprar-ne.

Hi ha una relació demanda/preu. A mesura que creix el preu baixa la demanda, a mesura que baixa el preu creix la demanda. Naturalment, el moviment de la demanda afecta el preu: si la demanda creix, augmenta el preu; si la demanda disminueix, els preus baixen. Atenció doncs, perquè la relació no és simètrica.

La llei de la demanda fa referència només a com afecta a la demanda la variació dels preus; si creix el preu baixa la demanda, si el preu baixa llavors creix la demanda, és a dir, hi ha una relació inversa entre el preu i la quantitat demandada.

B) Efecte subsitució i efecte renda quan els preus augmenten.

Si hem entès bé la diferència entre demanar i comprar podrem comprendre que hi ha dos raons que expliquen la llei de la demanda. Per un costat, si el preu d’un bé creix, alguns consumidors que tenien la intenció i els recursos per adquirir-lo deixaran de tenir recursos suficients i faltarà un dels dos elements de la demanda. Aquesta merma del poder adquisitiu relativa (els consumidors tenen els mateixos diners, però al pujar els preus poden comprar menys) és l’efecta renda. Però hi ha un segon possible efecte: que davant l’augment del preu d’un bé els consumidors n’adquireixin un altre similar menys car; aquest és l’efecte substitució. Per exemple, si creix el preu del peix, puc comprar carn de pollastre que no ha augmentat el preu; o bé, si creix el preu dels hotels de 3 estrelles puc anar a un de 2 estrelles. En aquest darrer cas, l’augment dels preus d’un bé provoca dues conseqüències: una, la que ja hem estudiat a la llei de la demanda, i és que baixa la demanda d’aquest bé, i l’altra que augmenta la demanda d’altres béns. Aquest darrer fenomen també pot tenir conseqüències que estudiarem més endavant, com és que aquest augment de la demanda en aquests altres béns pot produir també l’augment dels seus preus.

C) De què depèn la demanda? La funció demanda.

La quantitat demanada d’un bé depèn de EL PREU d’aquest bé, la RENDA disponible dels consumidors, ELS PREUS d’altres béns i els GUSTOS I PREFERÈNCIES dels consumidors. Aquesta relació té el nom FUNCIÓ DEMANDA.

Q = D (P, Y, PP, G)

Que es llegeix així:

Q (la demanda d’un bé) = D (depèn de) (P -el preu del bé-, Y -la renda-, PP -altres preus-, G -gustos-)

 

Deixa un comentari