3.6.- Eficiència tècnica i eficiència econòmica

Podem estudiar la relació entre capital (k) i treball (L) en el sentit de veure quin sistema és més eficient a l’hora de produir una mateixa determinada quantitat de producte (béns o serveis).

Per exemple, suposem que per fabricar una unitat (un cotxe, o una bicicleta, o servir un àpat, o atendre un client) podem combinar capital i treball de tres maneres

A: 2 K + 16 L

B: 4 K + 8 L

C: 3 K + 17 L

És obvi que tècnicament el sistema C és ineficient respecte l’A i el B, dels quals, en principi, el més eficient des d’un punt de vista tècnic és el B. Això té a veure amb la productivitat, i ja es veu com per a produir UNA determinada quantitat “q” el sistema B ho fa amb 8 unitats de treball, el sistema A en necessita 16 i el sistema C en necessita 17. Tanmateix, entre el sistena B redueix a la meitat el factor L però ha de doblar el factor K, i per tant, podría ser que fossin equivalents. Per això hem de fer servir un segon criteri, econòmic, per tal de veure si la millor productivitat ens compensa econòmicament.

Hem de poder triar entre A, B i C, amb un segon criteri que és el d’eficiència econòmica. Per això ens farà falta conèixer els COSTOS dels factors K i L.  Suposem que K costi 5 i L costi 1, llavors tindrem

A: 5×2 = 10 i 16×1 = 16 que sumats donen 26 Euros

B: 4×5 = 20 i 8×1 = 8 que sumats donen 28 Euros

c: 3X5:=15 i 17X1=17 que sumats donen 32 Euros

Per tant, el sistema A és més eficient econòmicament.

Si, per les raons que sigui, hi ha augments salarials, la decisió econòmicament més eficient pot variar. Per exemple, si els sous augmenten a 2, llavors tindrem:

A: 5×2 = 10 i 16×2 = 32 que sumats donen 42 euros

B: 4×5 = 20 i 8×2 = 16 que sumats donen 36 euros

Ara seria el sistema B el més eficient econòmicament i coincidirien l’eficiència econòmica amb l’eficiència tècnica.

Podem imaginar que els crèdits pugen d’interessos, i que, per tant, invertir és més car, i, en aquest cas, el preu del capital (K) és el que augmenta; llavors la decisió pot ser una altra. Fixeu-vos que aquestes variacions afecten l’atur, tenen a veure amb crear o suprimir llocs de treball en un mateix nivell de producció total.

Totes aquestes combinacions són darrera de macrodecissions com la deslocalització: fabricar lluny del país de venda un producte perquè el factor L és molt barat i fan falta menys inversions (K) per produir la mateixa quantitat: hi ha més eficiència econòmica amb una menor productivitat.

Fer política econòmica és prendre decisions sobre el preu del diner per finançar inversions, subvencionar-les, o no, controlar els augments salarials reals (inclou els preus!), etc.

Deixa un comentari