3.5 L’empresa i la maximització dels beneficis

Els coneixements teòrics i pràctics, més l’experiència adquirida amb els anys, han de permetre a un empresari decidir quina quantitat produirà. Per poder decidir ha d’observar, per un costat els costos de producció i per l’altre el preu al qual espera poder vendre el seu producte. En aquesta decisió, l’empresari busca obtenir el màxim benefici possible.

El preu del producte, una vegada ha estat satisfet pels clients en el mercat, produeix els ingressos.

Els ingressos totals (IT) seran el resultat de multiplicar el preu unitari (P) per la quantitat de producte (q) que s’ha aconseguit vendre.

IT = P x q

I els beneficis (B) són el resultat de restar dels ingressos totals (IT) els costos totals (CT)

B = IT – CT

Anem a estudiar en detall tot això.

3.5.1 La maximització dels beneficis i els ingressos marginals

Els beneficis màxims seran aquells en que la diferència entre ingressos totals i costos totals sigui màxima.

D’alguna manera això vol dir que l’empresari aspira a vendre cada producte al preu més elevat possible, és a dir, al màxim preu que els clients estaran disposats a pagar. Presteu atenció en el fet de que si un empresari posa a un preu molt elevat el seu producte i no el ven, no ingressa; per tant, el preu màxim s’entén que ha de ser el preu màxim en que aconsegueix vendre. Per tant, el mercat (els consumidors quan elegeixen i trien) li fixa un tope de preus màxims per sobre dels quals no vendrà (no ingressarà).

Què pot fer l’empresari per fer créixer els beneficis? Doncs ho pot fer si aconsegueix rebaixar els costos. Com? quan? Anem ara a reflexionar a partir de conceptes estudiats anteriorment.

Cal que recordem els conceptes de cost marginal (CM) producte marginal (PML) i la llei de rendiments decreixents. Podem construir una gràfica i en ella podeu veure com a mesura que s’augmenta la producció augmenten els costos naturalment, però també els ingressos, i ho fan en proporcions diferents; primer la variació és negativa (hi ha pèrdues), ja que al començar una activitat empresarial no es tenen prous clients i no es pot vendre tot el que es pot produir (recordeu el concepte de PML; després, poc a poc, els ingressos superen els costos i ja es tenen beneficis, aquests van augmentant fins que tornen a decréixer. Fixeu-vos que hi ha un punt, que és el de màxims beneficis, que coincideix exactament amb el punt on la diferència entre ingressos i costos és màxima. Després, tot i que encara hi ha beneficis, aquests no són els màxims possibles. Aquest punt és exactament aquell en què el cost marginal (CM) és igual a l’ingrés marginal (IM).

I, què és l’ingrés marginal? doncs igual que hem parlat de CM i de PML també podem parlar de IM com a la relació que hi ha entre l’increment dels ingressos en relació a l’increment de la producció.

Fixeu-vos en la fórmula:  IM = increment de IT / increment de q s’assembla a la fórmula CM = increment de CT / increment de q que era l’expressió matemàtica dels costos marginals.

En resum, el bon empresari serà aquell que posi al mercat aquella quantitat de productes per a la qual es compleixi la següent condició:

INGRESSOS MARGINALS IGUAL A COSTOS MARGINALS

D’aquesta manera, l’empresari aconsegueix que el nivell de producció maximitzi ELS BENEFICIS DE L’EMPRESA. Aquest serà el nivell de producció ÒPTIM.

IM = CM

Ara passarem a cassos pràctics.

Deixa un comentari