3.1.1 L’empresari
Tradicionalment, era la persona que aportava un capital inicial per iniciar una activitat productiva lligada a un projecte personal. El propi empresari era qui dirigia l’empresa i n’era el propietari. Ell assumia el risc.
Però, posteriorment, amb les grans empreses, es distingeixen els propietaris o accionistes o inversionistes per una banda, dels executius o directius, per l’altra, professionals experts en portar la direcció o gerència d’una empresa i de la qual sovint no en són ni propietaris ni accionistes. A vegades, a aquesta figura executiva també se l’anomena empresari, en el sentit de que és la persona que “porta” l’empresa.
Tirar endavant una empresa vol dir:
– establir-ne els objecius: quantitats a produir, beneficis a obtenir, etc.
– negociar amb els diferents factors de l’empresa (inversors, treballadors, etc.): remuneracions del capital, salaris, etc.
– coordinar les relacions de l’empresa amb el seu entorn (proveïdors, clients, etc.): preus dels subministraments, distribució dels productes, …
L’empresari ha de satisfer als diversos agents:
– per obtenir beneficis suficients
– atendre als clients
– complir amb els proveïdors
– assegurar la producció dels treballadors i els seus salaris
– cumplir i fer cumplir les lleis i normes establertes.
3.1.2 Les decisions clau de l’empresa:
– quina quantitat produir (l’empresari ha de decidir en funció dels recursos disponibles i els clients o demanda prevista)
– com produir (els tècnics, els enginyers, els experts, etc. són els que hi entenen i li fan propostes a l’empresari)
La producció permet posar a disposició dels consumidors un bé o servei per tal de satisfer les seves necessitats i comprén les activitats de fabricació, emmagatzematge, transport i distribució i comercialització.