3.1 Empresa i empresari

3.1.1 L’empresari

Tradicionalment, era la persona que aportava un capital inicial per iniciar una activitat productiva lligada a un projecte personal. El propi empresari era qui dirigia l’empresa i n’era el propietari. Ell assumia el risc.

Però, posteriorment, amb les grans empreses, es distingeixen els propietaris o accionistes o inversionistes per una banda, dels executius o directius, per l’altra, professionals experts en portar la direcció o gerència d’una empresa i de la qual sovint no en són ni propietaris ni accionistes. A vegades, a aquesta figura executiva també se l’anomena empresari, en el sentit de que és la persona que “porta” l’empresa.

Tirar endavant una empresa vol dir:

– establir-ne els objecius: quantitats a produir, beneficis a obtenir, etc.

– negociar amb els diferents factors de l’empresa (inversors, treballadors, etc.): remuneracions del capital, salaris, etc.

– coordinar les relacions de l’empresa amb el seu entorn (proveïdors, clients, etc.): preus dels subministraments, distribució dels productes, …

L’empresari ha de satisfer als diversos agents:

– per obtenir beneficis suficients

– atendre als clients

– complir amb els proveïdors

– assegurar la producció dels treballadors i els seus salaris

– cumplir i fer cumplir les lleis i normes establertes.

3.1.2 Les decisions clau de l’empresa:

– quina quantitat produir (l’empresari ha de decidir en funció dels recursos disponibles i els clients o demanda prevista)

– com produir (els tècnics, els enginyers, els experts, etc. són els que hi entenen i li fan propostes a l’empresari)

La producció permet posar a disposició dels consumidors un bé o servei per tal de satisfer les seves necessitats i comprén les activitats de fabricació, emmagatzematge, transport i distribució i comercialització.

Deixa un comentari