2.4.2 L’economia centralitzada

Aquest sistema econòmic es va aplicar en primer lloc a Rússia amb la revolució dels soviets l’any 1917. Es va extendre a tota la URSS i als seus països satèl·lits de l’est d’Europa (Polònia, bielorrússia, ucraïna, Bulgaria, Rumania, Hongria, Txecoeslovaquia, etc.), a Xina quan va triomfar la revolució comunista de Mao-Tse-Tung, i d’altres païssos asiàtics. Actualment, segueix vigent a Cuba i Corea del Nord. A Xina, el règim comunista fa dues dècades va introduir l’economia de lliure mercat al costat de sectors d’economia planificada.
En els països d’economia planificada o socialistes els mitjans de producció són propietat de l’estat. Les fonts d’energia, les matèries primeres, les instal·lacions industrials, les empreses, etc. no són de propietat privada. Des del govern es prenen les decissions, normalment a través d’un òrgan específic l’agència de planificació que decideix què produir i com. La pretensió ha estat decidir en funció de les necessitats reals de la població avaluades pels dirigents polítics que se suposa són els representants del poble o els garants dels seus interessos generals.

A la pràctica, aquestes agències han tingut èxit en un objectiu: fer molt equitativa la distribució de la renda. En canvi, ha fracassat en l’estímul al creixement econòmic i al seu dinamisme al no haver llibertat econòmica. Han estat i són societats amb molta apatia laboral, poca eficiència, i, per tant, escassetat i mala qualitat dels productes que al no haver (no poder) competir se’n degrada la seva producció.

Les empreses d’aquests països no pretenen obtenir beneficis i tampoc s’enfronten amb el problema d’haver d’estalviar i optimitzar recursos. Per tant, persegueixen únicament aconseguir els objectius que la planificació central els ha fixat amb els mínims riscos possibles.

Per evitar aquests problemes, els governs van veure’s obligats a augmentar els sistemes de control, les inspeccions i seguiment de l’activitat econòmica i va anar creixent la burocràcia. Una quantitat ingent de burocràcia es fa difícil de controlar i creixen les corrupteles; a canvi de diners o favors els buròcrates fan informes positius de moltes empreses (falsos) i tot el sistema esdevingué un engany.

A l’URSS es va intentar evitar la fallida general del sistema amb la perestroika o reforma política des de dins del sistema liderada per Gorbachof. Però, una vegada iniciats els primers canvis i la introducció de llibertats, tot el sistema es va desfer. Ara presenciem una lenta i dificultosa reconstrucció d’una economia de lliure mercat.

A Xina, els dirigents comunistes van introduir molt abans el lliure mercat, la propietat privada, etc. i sense canviar el sistema polític han canviat el sistema econòmic.

En l’economia de mercat hi ha eleccions econòmiques cada dia. Els consumidors trien i al triar indiquen les seves preferències i necessitats. Les empreses, incentivades per l’afany de beneficis, estan atentes a les demandes dels consumidors i intenten satisfer-les i així ajusten la producció a les necessitats. Cap sistema centralitzat pot conèixer amb tant detall i concreció les necessitats econòmiques dels ciutadans.

Deixa un comentari