2.4 Els sistemes econòmics

Sistema econòmic

El concepte de sistema econòmic es defineix com la manera d’organitzar una societat per resoldre els problemes econòmics bàsics: què produir, com produir i per a qui produir. Un sistema econòmic, doncs, és la manera com es prenen les decissions sobre què i en quina quantitat produir cada bé i servei, en com produïr-los i distribuïr-los, i a quines finalitats i objectius va dirigida tota l’activitat econòmica.

Al llarg dels anys, s’han defensat dos grans sistemes econòmics i ambdós s’han posat en pràctica. Hi ha el sistema de mercat (a vegades anomenat capitalista) i el sistema de planificació (a vegades nomenat socialista). Estats Units és un exemple clàssic d’economia de mercat i l’antiga URSS (i actualment a Cuba i Corea del Nord) ha estat l’exemple clàssic d’economia planificada. Naturalment, a la pràctica, es donen països amb sistemes mixtos on una part de l’economia funciona com un lliure mercat i una altra part està planificada.

Doctrina econòmica

Una doctrina econòmica és un conjunt d’idees i arguments a favor (i en contra) d’un determinat sistema econòmic. El liberalisme ha estat la doctrina defensora del sistema de lliure mercat i el marxisme ho ha estat del sistma d’economia planificació centralitzada.

Adam Smith fou el defensor de liberalisme i un dels fundadors de la ciència econòmica; les seves idees estan al seu llibre “De la riquesa de les nacions” publicat al s. XVIII. Karl Marx fou el fundador del socialisme i criticà el liberalisme en diverses obres, sobretot en “El capital”, llibre publicat a finals del segle XIX.

El liberalisme econòmic defensa que el millor sistema per obtenir els béns i serveis necessaris per a una societat és deixar completa llibertat a tots els individus i que l’estat no intervingui en l’economia. Tothom busca el seu interès de manera egoista: treballar el menys possible i guanyar el màxim possible, vendre el màxim possible i al preu més elevat possible, etc. Tanmateix, al perseguir el propi interès, els individus s’ajusten a les necessitats reals i a un preu raonable. Per exemple, els empresaris no donaran feina als treballadors que facin poc i malament la seva feina i per tant, la gent que vol treballar s’esforçarà per fer bé la feina. També els empresaris poden decidir fabricar el que vulguin lliurement, i al veure que determinats béns no es venen, perquè no interessen ningú, deixaran de fer-ho, i, si els seus preus són massa elevats, la gent adquirirà els mateixos béns a qui els vengui més barats. Al mateix temps, si hi ha llibertat, la majoria comprarà els productes de millor qualitat i de millor preu, i amb això obligarà als fabricants a millorar la qualitat i baixar els preus. Adam Smith imagina una mena de mà invisible que porta a l’equilibri i al creixement econòmic i a la justícia social i laboral sense malbaratar recursos.

Marx va criticar la doctrina liberal argumentant que el sistema liberal tendeix a l’explotació dels treballadors que no volen perdre la feina i competeixen entre ells provocant que els salaris baixin, ja que els empresaris volen guanyar més i més i no poden pujar el preus (no vendrien els seus productes) i baixen els salaris o inverteixen en màquines i acomiaden treballadors per estalviar sous. A més, diu Marx, els empresaris acaben associant-se (o bé, al final de competir entre ells, en queda un de sol per a un producte) formant monopolis que imposen els preus i baixen la qualitat dels productes. Per evitar l’explotació dels treballadors i la paràlisi econòmica cal planificar l’economia d’acord amb els interessos de la majoria que no són altres que els treballadors.

Deixa un comentari